El cas Cinca i la fi de l’oasi andorrà

Robert Pastor

Fotografía de http://www.moveabroadnow.com


El ministre de Finances d’Andorra, i en temps considerat candidat a succeir l’actual cap de Govern, Antoni Martí, es veu cridat a declarar com inculpat davant el Tribunal de Corts, amb una acusació molt greu: Joan Samarra, ex president de l'empresa Orfund, li atribueix els delictes d'administració deslleial amb apropiació indeguda i blanqueig de capitals.


Els fets atribuïts esclareixen encara més l'abast de l'afer: segons el querellant, Cinca -amb un grau de participació fins ara no divulgat de Manuel Terren l’altre administrador de l'empresa inclòs en la demanda- hauria portat a Orfund un seguit de lingots d’or de 5 quilos procedents d’Abidjan (Costa d’Ivori), en 13 viatges de Barcelona a Andorra, en mà. Tanmateix, no haurien arribat al destinatari sinó 66 dels 96 lingots importats. Si es confirma, l’actual ministre hauria «distret» a l'empresa per a la qual treballava 150 quilos d’or, valorats en més de dos milions d’euros.


No caldria recordar, però és inevitable, que la crida a declarar està encara lluny de la decisió judicial en forma de sentència del Tribunal de Corts, instància que entén de delictes greus, i obligada també per la condició d’aforat del ministre. La magistrada instructora, Concepció Barón, tot just comença els tràmits, i el primer testimoni convocat, per la setmana vinent, és el querellant, Joan Samarra.


Les implicacions a Jordi Cinca per la seva actuació a l'empresa on ocupava un càrrec executiu els anys 90 ve de lluny, més o menys vetllada per part d’opositors polítics, i directament i pública amb l’article aparegut al virtual Crónica Global, amb el títol «diamantes sucios», que signava Carlos Quílez. Els antecedents penals previs de l’autor i la reacció immediata del ministre, amb una querella per calúmnies contra l’autor semblaven esvahir inicialment els dubtes sobre l’honorabilitat, en temps anteriors, del membre -destacat- del Govern.


Tot i això, amb el soroll, ja es donava per «amortitzat» políticament Cinca, descartat com a futur cap de l'executiu, per allò que la dona del Cèsar ha de semblar, a més de ser, honesta, i de la dita espanyola «calumnia, que algo queda».


El querellant Samarra va intentar portar el cas, el juliol de l’any passat, a un jutjat de Barcelona que del va desestimar perquè «territorialment no li correspon». Potser desconfiava de la neutralitat judicial andorrana davant les característiques de l’ara cridat com a imputat, desconfiança que es demostra infundada.


Després del cas de la Banca Privada -BPA-, en la gestió del qual va tenir un paper important Cinca en raó del càrrec, aquest segon escàndol és d’un abast molt diferent, perquè afecta el considerat «número 2» de l'executiu Martí. Fins aquest moment, Andorra es podia considerar un «oasi» lliure d’imputacions judicials per delictes econòmics a polítics i personalitats públiques, com en altres temps es parlava d’un «oasi català».


Caldrà esperar en què queda, després de la tramitació deguda al Tribunal de Corts, aquest «cas Cinca». El desitjable és que la decisió arribi aviat i deixi el mínim de dubtes possible. Que per a uns o d’altres, sempre en quedaran, sigui quina sigui la sentència.


Nota: Aquest article es va escriure abans que hi hagués una sentència en ferm sobre el cas.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH