JxSí i la CUP llancen un nou desafiament a l'Estat amb la llei de transitorietat jurídica

|

Ley Transitoriedad Parlament
Diputats de JxSí i la CUP han presentat la llei de transitorietat jurídica.


JxSí i la CUP han acordat que la llei de transitorietat jurídica s'aprovi abans del referèndum 1-O, salvant així les diferències que hi havia sobre quan havia de votar-se al ple del Parlament la norma que dissenya una transició de Catalunya de l'ordenament jurídic actual a un català, i la norma entraria en vigor si guanya el 'sí' a la independència, mentre que quedaria suspesa si guanya el 'no'.


Ho ha dit aquest dilluns el president de JxSí al Parlament, Lluís Corominas, en una roda de premsa amb el diputat del seu grup Jordi Orobitg i els diputats de la CUP Benet Salellas i Gabriela Serra, i han revelat que el nom complet de la norma és Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república.


Corominas ha dit que s'ha intentat que el pacte entre les forces independentistes "encallés" i que, tot i així, aquest dilluns poden anunciar l'acord sobre el contingut de la norma i sobre el període de la seva aprovació.


Aquest mateix dilluns preveuen registrar la llei al Parlament amb el títol 'Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república', que creu que defineix la norma: "Una part de transitorietat, perquè cobreix el període entre el referèndum, la victòria del ' sí 'i la celebració d'unes eleccions constituents, i una fundacional, perquè a partir de quan guanyi el' sí 'es genera una situació jurídica nova, que es pretén donar seguretat ".


CONDICIONADA AL 'SÍ'


La norma conté una disposició final suspensiva que condiciona l'entrada a tràmit de la llei a l'eventual victòria del 'sí' en el referèndum de l'1 d'octubre, mentre que quedaria suspesa si guanya el 'no'.


Corominas ha destacat que "el ciutadà, quan vagi a votar, sabrà quines són les conseqüències del seu vot, tant si és un 'sí' com un 'no'", ja que considera que aquesta llei dóna a conèixer l'escenari posterior a la victòria independentista i el marc jurídic que es crearia, i que la victòria del 'no' suposaria la convocatòria d'eleccions autonòmiques.


"No volem imposar l'opció del 'sí'. Ens legitimaremos votant. Volem donar transparència i contingut a aquesta proposta per al dia següent si guanya el 'sí", ha afegit. Ha assegurat que JxSí i la CUP estan "compromesos amb que, si guanya el 'sí', es tiri endavant" i s'avanci cap al període del procés constituent, les eleccions constituents i l'aprovació d'una constitució catalana.



"FI DEL 'PROCESISME'"


Benet Salellas ha aplaudit la llei de transitorietat, ja que la seva presentació i aprovació suposa "la fi del 'procesisme'".


El diputat de la CUP ha afegit que això "dinamita qualsevol possible debat 'procesista', perquè l'escenari ja s'ha fixat si guanya el 'sí'. "Ara saben que neixerà una república catalana, i tots els que no vulquin aquest naixement seran interpelats", ha argumentat en referència a la participació dels ciutadans contraris a la independència.


DETALLS DE LA LLEI


En cas d'independència, obtenir la nacionalitat catalana "no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola". Segons ha explicat Lluis Corominas. L'article 7 de la llei exposa que podran obtenir la nacionalitat catalana aquelles persones de nacionalitat espanyola que porten dos anys empadronats a Catalunya a data del 31 de desembre de 2016.


Per una altra banda, si guanya el 'sí' preveuen amnistiar a tots els "investigats o condemnats per procediments relatius a la independenència o la construcció de la república". JxSí i la CUP han avisat que "en cap cas amnistiaran casos de corrupció; només els relacionats amb el procés".


La llei també vol descartar la Sala 5 de jurisdicció militar, si bé mantindrien les altres quatre sales: civil, penal, administrativa i social. 


El president de la Generalitat passarà a ser cap d'Estat. També preveuen que hi hagi un president de la república, encara que la norma no defineix si el cap d'Estat assumirà també aquest paper. "Serà el procés constituent el que definirà si és el president de la Generalitat també el de la república".


També s'ha referit al procés constituent que s'obrirà al dia següent del referèndum si guanya el 'sí': duraria sis mesos, després d'aquests es convocarien unes eleccions constituents: els parlamentaris sorgits d'aquestes eleccions conformarien una Assemblea Constituent per redactar una constitució catalana.


Així, els catalans "seran cridats a les urnes per votar tres vegades fins a estar al 100%" des del referèndum de l'1-O fins a les primeres eleccions d'una república catalana. Els dos grups han explicat que la llei de transitorietat no explicita un temps màxim per abordar el procés constituent, però els grups independentistes es donen un màxim d'un any.


RAJOY I SÁNCHEZ, UNITS CONTRA EL DESAFIAMENT


El president del Govern, Mariano Rajoy, i el secretrio general del PSOE, Pedro Sánchez, han mantingut una conversa arran de la presentació de la 'llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república'.


El dirigent socialista ha explicat que tots dos s'han compromès a mantenir una comunicació fluïda i a instrumentalitzar posicions conjuntes davant el "desafiament sobiranista català".


Oscar Pont ha deixat clar que el PSOE s'oposa a aquest procés independentista, que l'1 d'octubre "no hi haurà referèndum" i que si finalment hi ha alguna cosa no tindrà les garanties suficients. Per tant, ha deixat clar que el 2 d'octubre "no hi haurà república catalana".


Per la seva banda, el Govern considera que no queda "ni un mínim resta de seny" a la Generalitat i adverteix que la llei de transitorietat "mai entrarà en vigor" perquè l'Executiu va a "fer complir les lleis" i donarà "resposta a tots els intents dels independentistes de vulnerar "l'ordre constitucional.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH