El debat del Maquiavel de Barcelona

Manuel Fernando González

Mariano Rajoy Congrés

Mariano Rajoy en la seva intervenció al Congrés dels Diputats per la trama Gürtel


I llavors l'interpel·lat, el president del Govern del Regne d'Espanya, ha acabat la seva intervenció dirigint-se al més crític dels seus oponents polítics, Pablo Iglesias, deixant-li anar allò de: "i vostè que ha criticat tant els cenacles polítics, què feia l'altre dia sopant a Barcelona a casa d'un senyor particular arreglant la Catalunya d'ara i, el que és pitjor, la del futur? (versió lliure de la cita parlamentària).


Com és l'últim que Rajoy li ha retret als seus adversaris, cal suposar que l'actuació del Maquiavel de Barcelona, motiu del meu article anterior, no ha passat desapercebuda en els fòrums més seriosos de l'Estat ja que la càrrega de profunditat de la pregunta final és, com es diu popularment, la cirereta del pastís d'un debat de poca alçada i molta gresca que no ha aturat, per a res, l'atenció del que ara tenim molts davant dels ulls: la secessió de Catalunya i el terrorisme jihadista.


Baixant de nou al debat, els comento que sóc dels que sempre intento escoltar Joan Tardà amb simpatia i actitud comprensiva encara que el que digui em sembli una barbaritat i hagi passat del parlamentarisme inquisitiu a l'activisme identitari en l'únic lloc, les Corts del estat, on no pots aconseguir vots però sí aconseguir fer política. Però avui, precisament avui, en què l'escoltava més tranquil, no he pogut deixar d'enfadar-me amb ell pel que li he escoltat. No per com ho ha dit sinó perquè s'ho "ha posat a ou" al portaveu del PP, que li ha tapat la boca amb el seu "i vostè com ens poden acusar de corrupció a nosaltres quan vostès formen govern a Catalunya amb els del 3% i a més volen amnistiar-los en la nova República? Collons Tardà! a tu ja et passa com al Conseller Forn, que cada vegada que obriu la boca... puja el pa!


Per la resta ha estat un debat que ha obert el curs polític a mastegots i que després d'una setmana de terror i dolor ciutadà, seguit immediatament d'una amenaça secessionista, ens fa pensar que "el pitjor" encara ha d'arribar i que el país, en conjunt, recaurà en els vells fantasmes del passat que tan bé va versar Machado, mal que li pesi a alguns de l'Ajuntament de Sabadell.


Ja saben: "Españolito que vienes al mundo, te guarde Dios. Una de las dos Españas, ha de helarte el Corazón".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH