Això de la CIA

Manuel Fernando González

Joaquim Forn i Josep Lluís Trapero

El conseller d'Interior i el Major dels Mossos a la compareixença per desmentir la informació d' 'El Periódico'


Als col·legues d'El Periódico els ha caigut a sobre la ira independentista per fer bé la seva feina i explicar-nos la història del missatge de la CIA que sí que havia arribat també a Catalunya i que, desgraciadament per als que vivim o treballem a Barcelona, va resultar cert.


Potser, els col·legues del diari que va fundar Antonio Asensio haurien d'haver esperat que acabés el famós procés per publicar "la seva notícia", però clar, com els independentistes tampoc van esperar que se celebrés la manifestació del "no tenim por" per insultar el Rei, al Govern i tots aquells que havien vingut a la ciutat a oferir el seu suport i la seva solidaritat, doncs tampoc li vas a demanar després als periodistes, que som el que es coneix com "la canallesca", que ens guardem una primícia després que els sobiranistes siguin incapaços de respectar els sentiments d'una majoria ciutadana i el degut respecte a les víctimes i les seves famílies.


Així que, col·legues, feu com els que treballem a la professió i som més petits en grandària però això no ens impedeix seguir lluitant i fer una informació crítica amb els poders i seguim defensant la llibertat d'expressió d'aquesta professió de periodista. Tireu cap endavant i seguiu publicant notícies. I si en la vostra redacció rebeu una trucada que us demani que feu fora a un col·laborador com Gregorio Morán denuncieu-lo també públicament, perquè ningú pensi que us deixeu menysprear pels que manen, com ja ha passat en un altre gran diari català.


Ser periodista en aquests temps és difícil, fins i tot més que en la Transició, que ja em costa reconèixer-ho, i això és així perquè aquí, a Catalunya, estem sent envoltats i assetjats per un perillós grup de fanàtics, mentre a Madrid leviten polítics maldestres o sords, que ni entenen el que passa, ni punyetera falta que els fa i s'han pres aquesta tragèdia com si estiguessin jugant una tranquil·la partida d'escacs.


Avui al llegir, per exemple, 'La Voz de Galicia' -un gran diari gallec, i llegir-me l'editorial del seu veterà editor, que escriu poc, però que quan ho fa és que passa alguna cosa molt greu, m'he adonat que en aquest país l'essència de la professió no s'ha perdut. Per això, tinc l'esperança que tot acabi aviat. Bé, a mi em queda encara al desembre seure en una banqueta per cridar incompetent a l'alcalde de Terrassa, un assumpte menor, comparat amb el vostre, col·legues, ja que al Sheriff Trapero ahir el vaig veure molt cabrejat, i això són paraules majors, ja que "el Major" està ara mateix en "la cresta de l'onada" i a més canta molt bé, i per això, pot prendre represàlies molt serioses contra vosaltres i muntar-vos un concert de sis-centes cançons de Serrat i els Beatles, interpretades per ell mateix, davant de la vostra seu i això sí que és una arma letal.


Així que, si us plau, aneu amb compte i no deixeu de publicar la segona part del relat que estic segur que serà més interessant que la primera. Potser al que més interessa és al jutge Andreu i a la Comissió que ha de crear-se al Parlament per investigar l'atemptat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH