1-O: última parada i principi de trajecte

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Urnes abril 1


Tot i que les cites transcendents per als constitucionalistes a Catalunya tornaran a ser aquest any el 12-O, Festa Nacional d'Espanya, i el 6-D, commemoració del XXXIX aniversari de la Constitució Espanyola, com a demòcrates no podem ignorar l'amenaça que suposa el pla del govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya de celebrar un referèndum l'1 d'octubre.


Puigdemont, va anunciar el 9 de juny la pregunta - "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república"? -, i el 4 de juliol representants de la CUP i de la coalició electoral Junts pel Sí (JxS) van presentar l'anomenada "llei del referèndum d'autodeterminació" que va ser registrada al Parlament el 31 de juliol.


El seu Art. 3.2 estableix "un règim jurídic excepcional" que "preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes amb les que pugui entrar en conflicte", incloses la Constitució, el mateix Estatut de Catalunya, la Llei Orgànica del Règim Electoral General i la resta de l'ordenament jurídic espanyol.


Per a possibilitar aquest despropòsit jurídic, els 72 diputats de tots dos grups van aprovar el 27 de juliol una reforma ad hoc del reglament de la Cambra que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar en acceptar el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat. Tot i que la 'llei' -si arriba a votar-se i aprovar-se al Parlament- correrà la mateixa sort que l'esmentada reforma del reglament, no pot descartar-se que el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya es declarin en rebel·lia, i desobeint al TC realitzin un simulacre de referèndum abans de proclamar la "república".


Estem davant una basta estratagema que pretén aprofitar l'ajustada i circumstancial majoria de què disposen al Parlament (72/135) per donar aparença de legalitat al que només pot qualificar-se com a cop d'estat.


Així que els diputats secessionistes aprovin la 'llei', desobeint al TC, i el govern de la Generalitat faci passos per implementar-la -creant la 'sindicatura electoral de Catalunya', nomenant als membres de les meses electorals, realitzant campanyes institucionals per promoure la participació, adquirint urnes, cedint espais públics per a albergar les votacions, etc.-, els càrrecs electes i empleats públics que ho facin incorreran en delictes dels quals hauran de respondre davant els tribunals.


El vicepresident Junqueras i el conseller Romeva van manifestar la seva voluntat de responsabilitzar-se de l'adquisició de les urnes, i l'alcaldessa Colau seva disposició a cedir espais públics per albergar.

Doncs bé, convindria advertir als tres que, si ho fan, incorren en delictes fins i tot més greus que els que van portar a Mas, Homs, Ortega i Rigau a la banqueta per organitzar el 9-N, i als diputats Forcadell, Barrufet, Corominas, Nuet i Simó a ser investigats per portar al ple del Parlament les "conclusions finals" de la 'comissió d'estudi del procés constituent'.


Respostes democràtiques


Vull pensar que el referèndum de l'1-O no arribarà a realitzar-se. La vicepresidenta Sáenz de Santamarí a i el president Rajoy així ho han reiterat i confio que compliran la seva paraula donada. Impedir-constituiria un èxit que reforçaria el crèdit del Govern d'Espanya però sobretot la confiança dels espanyols i la comunitat internacional en la solidesa de les nostres institucions democràtiques.


Els nous Teixir-vos haurien de córrer la mateixa sort que els seus antecessors: ser jutjats i condemnats amb totes les garanties de l'Estat de dret. Entenem, per això, que el Govern hauria, a més de recórrer al TC, vigilar molt de prop tots els moviments de consellers, interventors, diputats, alcaldes i organitzacions secessionistes per impedir que el referèndum es dugui a terme.


Tot i que és l'Estat a qui correspon adoptar les mesures necessàries per avortar el cop d'estat i jutjar els seus avaladors i executors, les associacions constitucionalistes hem d'estar vigilants i denunciar a aquelles institucions i persones que usurpin funcions que corresponen al Govern, a la Junta electoral Central ia les juntes electorals provincials.


Quan rebem la nostra targeta censal, indicant la secció i la taula on podem exercir el vot, hem de denunciar el fet, doncs cap organisme administratiu, llevat l'INE, pot disposar de les nostres dades personals, molt menys la "sindicatura electoral de Catalunya" constituïda a l'empara d'una "llei" suspesa pel TC. Convindria també personar-nos allà on s'instal·lin urnes per constatar si les nostres dades personals figuren a l'il·legal 'cens' i presentar la corresponent denúncia.


Resulta així mateix essencial desemmascarar el caràcter antidemocràtic del referèndum. Hi ha força ciutadans a Catalunya (i fins votants d'Podem a Espanya) als que se'ls ha convençut amb atractius eslògans, com "dret a decidir", que estem davant d'un legítim exercici democràtic avalat pel Dret Internacional.


Cal explicar-los que els arguments dels partits i associacions secessionistes són fal·laços i convèncer-los que no han de participar en un referèndum que incompleix les tres regles bàsiques de la democràcia: respecte a la Llei; respecte a la divisió de poders; i respecte a la divisió de competències que configura l'estructura territorial de l'Estat.


La "llei del referèndum d'autodeterminació", com l'anomenada "llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república" registrada fa uns dies al Parlament, viola tots tres. Tot un rècord premonitori de la inseguretat jurídica i el caràcter totalitari de la monstruosa república de PuigCupqueras.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH