Mas, Ortega, Homs i Rigau s'enfronten a l'embargament dels seus béns si no paguen els 5 milions d'euros

|

Mas Ortega Rigau

Artur Mas s'enfronta a l'embargament dels seus comptes i béns.


El Tribunal de Comptes ha citat per al pròxim 25 de setembre al expresident de la Generalitat Artur Mas dins de la investigació que té oberta per dilucidar responsabilitats per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014 i, si escau, reclamar-li els diners públics que es va gastar en aquella consulta, que podria superar els cinc milions d'euros, al costat d'una desena d'imputats més.


Segons han informat fonts del PDeCAT, la citació té com a objectiu sollicitar-li el pagament d'una fiança per garantir que podrà afrontar la condemna en el cas que aquesta finalment es produeixi.


En concret, el tribunal cita Mas a sis dies abans de l'1 d'octubre, quan està prevista una nova consulta independentista a Catalunya. Al costat del expresident català el Tribunal de Comptes també investiga al seu exvicepresidenta Joana Ortega, a l'exconsellera d'Educació Irene Rigau i l'exconseller de Presidència Francesc Homs.


En el cas que no abonin les quantitats que el tribunal els reclami, es pot procedir a l'embargament dels béns i comptes dels investigats en aquesta causa.


A més de Mas, Ortega, Rigau i Homs, el tribunal ha citat per al mateix dia i amb la mateixa finalitat a altres set exalts càrrecs de la Generalitat que van participar en l'organització de les despeses per al referèndum del 9-N.


Es tracta de l'exsecretari general de la Presidència de la Generalitat Jordi Vilajoana i de Lluís Bertran i Saura, Josefina Valls i Vila, Carolina Pardo Miquel, Jaume Domingo i Planas, Ignasi Genovés i Avellana, Jordi Serra i Català i Jordi Vilajoana i Rovira.


RESPONSABILITAT COMPTABLE


Aquesta investigació, que el tribunal va decidir activar el passat 19 de juliol, té el seu origen en una denúncia va ser presentada per Societat Civil Catalana (SCC) i l'Associació d'Advocats Catalans per considerar que, tot i que Mas i els seus consellers ja van ser condemnats per desobeir a Tribunal Constitucional en organitzar aquella consulta de 2014, això no els eximeix de la seva responsabilitat comptable per l'ús irregular de diners públics.


El procediment, en el qual està personada l'Advocacia de l'Estat, té com a objectiu contrastar la denúncia dels collectius catalans per determinar les responsabilitats comptables d'Artur Mas i els seus consellers i, si escau, reclamar-ne el reintegrament al Tresor.


En concret, els denunciants individualizaban una sèrie de despeses públiques per un import global de més de 5 milions d'euros: construcció d'una pàgina web institucional (14.837.60 euros); material per a la votació (70.532,08 euros); adquisició d'ordinadors portàtils per a les taules de votació (828.171,42 euros); pòlissa asseguradora per a voluntaris (1.409,26 euros); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77 euros) i enviament d'informació (307.962,71 euros).


Les associacions van acusar a Mas i als seus exconsellers de facilitar la logística i tots els mitjans els mitjans materials i pressupostaris necessaris per a la realització de la consulta popular, "pel que van destinar cabals i efectes públics posats al seu càrrec per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que àmplies, lògicament, no eren illimitades".


També van assenyalar en la seva denúncia com a objecte de responsabilitat comptable el fet que els dirigents denunciats ordenessin a subordinats i ens públics dependents, cada un dins de l'àmbit del seu àmbit de responsabilitat institucional, "l'aplicació econòmica de fons públics per un import no inferior a 5.129.833 euros per realitzar un conjunt d'actuacions en oberta i franca contradicció amb la Constitució, desproveïdes de suport pressupostari per desbordi competencial, i desobeint l'ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional".


INHABILITATS PEL SUPREM


Aquest procediment comptable se suma a les condemnes dels quatre polítics catalans, que ja van ser sentenciats per la via penal. D'una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a dos anys d'inhabilitació a Artur Mas ja nou mesos a les conselleres Ortega i Rigau per desobeir el Tribunal Constitucional amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre de 2014. Per seva banda, Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem en qualitat d'aforat per la seva condició de diputat i igualment condemnat a un any i un mes d'inhabilitació pels mateixos fets.


En la seva resolució el Tribunal Suprem va precisar que limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals se l'acusava i no es qüestionava si l'aplicació econòmica dels fons públics té rellevància penal. Per aquest motiu no va entrar a valorar si hi havia existit malversació de fons públics amb l'organització de la consulta, que va suposar un desemborsament per a les arques públiques de 5 milions d'euros.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH