Coneix les claus de la llei de transitorietat aprovada pel Parlament

|

Lleis

La llei desconnexió és complexa.


JxSí i la CUP van presentar i van registrar el dilluns 28 d'agost al Parlament el seu projecte de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, ja aprovada en el ple.


Batejada com la principal llei de 'desconnexió', defineix un corpus legal transitori fins a la constitució oficial d'una república catalana: preveu una Constitució catalana provisional que entri en vigor només si guanyés el 'sí' a la independència en el referèndum anunciat per a l'1 d'octubre.


Seria el Govern el que detallés el desplegament de la llei mitjançant un paquet de decrets dividits per àmbits temàtics.


Aquestes són les claus de la norma:


- CONSTITUCIÓ ABANS D'UN ANY: La llei estableix un període transitori d'aproximadament un any per crear una Constitució i convocar les primeres eleccions d'una república catalana. Si s'imposa el 'sí' l'1-O, s'iniciaria un procés participatiu de sis mesos per recollir propostes ciutadanes i després hauria unes eleccions especials de les que surti una Assemblea Constituent que redacti en sis mesos una Carta Magna --que s'aprovaria per tres cinquenes parts del Parlament i refrendarían els catalans--. Així, la república ja podria funcionar "al 100%" en un any, i els catalans anirien a les urnes tres vegades més després de l'1-O: en unes constituents, en el referèndum d'una Constitució i en les primeres eleccions parlamentàries d'una república.


- MANTENEN LLEIS ESTATALS QUE "NO CONTRADIGUIN": En el període transitori seguirien vigents les normes de la UE, els tractats internacionals i totes les lleis estatals que "no contradiguin" la llei catalana de transitorietat jurídica. Es podran recuperar totes aquelles normes catalanes que hagi suspès el Tribunal Constitucional (TC) i tornar-los a donar rang legal.


- CAP D'ESTAT, CONTROL DE FRONTERES, EXPULSIÓ DE L'EXÈRCIT: El president de la Generalitat és automàticament cap de l'Estat. Catalunya assumirà el control de les fronteres i duanes, i expulsarà a l'Exercito fins que la futura Assemblea Constituent decideixi si es crea un de propi.


- CONTINUÏTAT DELS FUNCIONARIS: Els empleats públics de l'Estat que presten serveis a Catalunya s'integraran automàticament en el cos funcionarial de la Generalitat, mantenint sou i condicions. Però s'especifica la necessitat d'acordar amb el Govern central les condicions d'integració d'aquests treballadors. També es requerirà la nacionalitat catalana per ser funcionari de la Generalitat i per accedir a llocs de treball de "salvaguarda d'interessos generals".


Si guanya el 'sí' en el referèndum, es amnistiarà a tots els 'investigats o condemnats per procediments relatius a la independència


- NACIONALITAT CATALANA I LLENGÜES: Tindrà la nacionalitat catalana qui tingui l'espanyola i estigui empadronat a Catalunya abans del 31 de desembre de 2016: tot català manté la nacionalitat espanyola, encara que pot demanar renunciar-hi. Pel que fa a qui no obtingui directament la nacionalitat catalana, pot demanar-la el nascut a Catalunya però resident a l'exterior; un espanyol que hagi viscut a Catalunya almenys 5 anys, i el fill de pare o mare català. Els estrangers amb residència 'legal i continuada' un mínim de 5 anys també poden demanar la nacionalitat. I la llei garanteix la cooficialitat de castellà, català i aranès.


- JUSTÍCIA: Es crea un ordenament jurídic encara que mantenint les places dels actuals jutges, magistrats, fiscals i lletrats. Un dels canvis més substancials és la substitució del TC per Sala de Garanties i del TS pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El president del Suprem català serà nomenat pel Govern i el fiscal general pel Parlament. Es mantenen les sales judicials civil, social, administrativa i penal però s'elimina la militar; i s'afegeix una sala de garanties constitucionals, per a recursos nuclears sobre drets fonamentals i electorals. I el Consell de Garanties Estatutàries (consultiu) es converteix en Consell de Garanties Democràtiques (vinculant).


- AMNISTIA A CONDEMNATS PEL PROCÉS SOBIRANISTA: Si guanya el 'sí' en el referèndum, es amnistiarà a tots els 'investigats o condemnats per procediments relatius a la independència o la construcció de la república' --el que inclou l'expresident Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs--.


- HISENDA SOBIRANA I PENSIONS: La Generalitat serà l'única autoritat tributària i l'Agència Tributària estatal no recaptarà a Catalunya: ciutadans, empreses i institucions hauran de tributar a la catalana. Els detalls del traspàs i dels canvis es deixen en mans de decrets del Govern sobre la xarxa tributària. La llei tampoc inclou una disposició sobre què passarà amb la part del deute de l'Estat que correspon a Catalunya, però assenyala que serà part fonamental d'una negociació amb l'executiu estatal si guanya el 'sí' l'1-O. Es garanteix que tot català coure seva pensió i prestació social, encara que sense detallar com.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH