L'escàs finançament públic deixa sense tractament a 2.500 pacients amb càncer

|

Hospital pacient

El 34% de les avaluacions de fàrmacs van acabar en la imposició de restriccions en l'accés a medicaments.


Uns 2.500 pacients amb càncer no tindrien a Espanya accés a nous tractaments antitumorals que, tot i estar aprovats per les autoritats europees, no compten encara amb finançament públic, segons els resultats d'un treball presentat al Congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica ( ESMO, en les seves sigles en anglès) que se celebra a Madrid.


La denegació de finançament públic a fàrmacs ja aprovats per les agències reguladores és un dels problema d'accés a nous tractaments contra el càncer que s'està analitzant en aquest congrés, que reuneix uns 23.000 professionals sanitaris.


En aquest sentit, un estudi que va analitzar les decisions nacionals sobre finançament públic de 11 països europeus (Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Polònia, Portugal, Espanya, Suècia i el Regne Unit) i Canadà indica que més de 200.000 pacients podrien veure afectats per aquest tipus de restriccions, unes 2.500 a Espanya, segons han calculat els autors.


Malgrat aquesta dada, la directora de PRMA Consulting i autora principal d'aquest treball, Jan McKendrick, ha matisat que ja que a Espanya les decisions sobre ocupació de nous medicaments recauen en les comunitats autònomes, les dades nacionals són útils a títol orientatiu però és probable que en algunes regions les restriccions siguin encara més grans.


Els autors van avaluar les decisions de les autoritats sanitàries de cada país pel que fa a finançament públic de medicaments indicats per a sis tipus de tumors (mama, ronyó, pulmó, mieloma múltiple, melanoma i pròstata) entre els anys 2006 i 2016.


UNA DE CADA TRES APROVACIONS, AMB RESTRICCIONS


I d'acord amb els seus resultats, el 34 per cent de les avaluacions que duen a terme les autoritats nacionals per decidir si pagaran o no una nova teràpia amb càrrec a les arques públiques van acabar en la imposició de restriccions, totals o parcials, en l'accés a medicaments en els centres públics.


Les diferències entre països pel que fa a nombre de fàrmacs afectats per aquestes restriccions no guardaven relació amb la riquesa de cada estat, mida en funció del producte interior brut (PIB) dels 12 països analitzats.


Per aquest motiu, McKendrick opina que aquesta qüestió no depèn únicament de la situació econòmica. "En alguns casos, les raons són clares --per exemple, el Regne Unit realitza avaluació de cost / efectivitat a través d'un òrgan estatal independent-- però hi ha molts països que no fan públics els seus motius", ha explicat.


Així mateix, en l'estudi es van identificar les decisions de cada país pel que fa al reemborsament o finançament públic d'aquests medicaments per part de les autoritats sanitàries, i per això adverteixen que les decisions sobre finançament públic estan fragmentades i tenen com a conseqüència restriccions que varien en cada cas i impedeixen l'ús de medicaments eficaços en pacients que podrien beneficiar-se'n.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH