Puigdemont, Ahmed Galai i la venda d'una moto

Carmen P .Flores

Carles Pugidemont Ahmed Carles Puigdemont i Ahmed Galai | Foto: Twitter Carles Puigdemont.


Diuen que la mentida té les cames curtes i ho hauria de saber el president Puigdemont o els assessors que l'envolten, que no són pocs.


Fa poques dates, Puigdemont treia pit quan presentava, en roda de premsa, al "Premi Nobel de la Pau", el tunisià Ahmed Galai, que manifestava el seu suport a la celebració del referèndum a Catalunya. Què èxit de la diplomàcia catalana. Els mitjans de comunicació, sobretot els del règim, no deixaven de parlar del Premi Nobel. Era una ocasió "d'or" per a la propaganda separatista. Tot un èxit del "equip A", un personatge més a afegir a la llista d'adhesions mundials al procés. El moment històric era per celebrar-ho amb cava.


Però no anaven a desaprofitar qualsevol situació per passejar de nou al "sant". Per a ells, què millor excusa que la manifestació de la Diada per mostrar una altra vegada a Ahmed Galai, el suposat Premi Nobel de la Pau.


Ahmed Galai, individualment, no ha estat "premiat amb tan important guardó". La història és una altra ben diferent. L'any 2015, l'Acadèmia sueca reconeixia la tasca realitzada per UGTT, al costat de la Lliga Tunisiana dels Drets Humans (entitat sòcia de ACPP) i dues organitzacions que componien el 'Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia'. Premiaven als quatre per les seves aportacions i suport a la transició democràtica a Tunísia i per la seva contribució al diàleg nacional. En aquest any, el president de la Lliga Tunisiana dels Drets Humans era Abdelsatar Ben Musa i el suposat premiat, Ahmed Galai, pertanyia a la junta, res més. Per què el presenten com a Premi Nobel quan només era un més de la Lliga? Per què menteixen? Li han pagat perquè vingui dues vegades a Barcelona? Qui ha abonat el seu caixet?


Curiosament, fa uns dies, l'investigador de la Universitat de Harvard, Moulay Hicham, cosí germà del Rei Mohammad VI del Marroc, d'ideologia ben diferent al monarca i conegut amb el sobrenom del 'príncep vermell', va viure a Tunísia el que ell va anomenar "una desagradable aventura". Acabava d'arribar al país per donar, el diumenge 10 de setembre, una conferència en un seminari en què s'anava a parlar sobre la democràcia i el món àrab. L'organització del prometedor seminari anava a càrrec de la Universitat de Stamford. Ell anava a parlar del Marroc, tema molt interessant. No va tenir temps ni de tombar al costat de la piscina de l'hotel perquè diversos policies de paisà el van convidar a acompanyar-los a la comissaria. D'allí, sense dret a protestar el van portar a l'aeroport, el van ficar en un avió i el van facturar a França, és a dir, el van expulsar sense més drets que el de sorprendre. Precisament al país gal es trobava el seu cosí Mohamed, en un bell castell recuperant-se d'una operació d'un ull. Per descomptat, no es van veure. Va tenir alguna cosa a veure en l'expulsió? A qui obeïa el govern tunisià?


"És un cop dur per a la democràcia tunisiana", es queixava als mitjans de comunicació el professor Houssem Aoudi, un dels organitzadors de la conferència en què havia de participar el príncep Moulay Hicham.


És curiós que, en aquesta situació de manca de llibertat i atropellament a la llibertat d'expressió, el suposat Premi Nobel de la Pau, Ahmed Galai, no obrís la boca per denunciar l'atropellament de què havia estat objecte el professor Moulay Hicham. Per què? Segurament, com se sol interpretar, els silencis són còmplices. Democràcia, llibertat d'expressió? Que miri i denunciï públicament l'esdevingut al seu país, Tunísia.


President Puigdemont, li recordo que vendre motos no és propi d'un president de Catalunya, no ho oblidi.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH