A la recerca de l'empenta perduda

Miquel Escudero

Francescdecarreras

                                                                                                  Francesc de Carreras, autor de l'assaig La densa espiral del silenci.


Francesc de Carreras escriu clar i bé. Acaba de publicar un assaig de gairebé cent pàgines, La densa espiral del silenci, integrat en el llibre Escolta, Catalunya. Escolta, Espanya (Península).


Analitza amb detall la història del catalanisme polític, com els seus dogmes van arribar a establir-se com 'imprescindibles' per fer política a Catalunya, i conclou que tot nacionalisme identitari conté en si mateix l'embrió de l'independentisme. Amb el Procés, el catalanisme ha entrat en barrina. Cal rescatar-lo? El professor De Carreras té clar que "és un terme que s'ha de reservar a qui se l'ha apropiat, el nacionalisme identitari, que sempre cometrà l'error, entre d'altres, de pretendre crear un Estat nou a l'Europa del segle XXI". Per sortir de l'actual crisi convé recuperar a un grup nombrós de catalans, a base de raons i reivindicant el profit de romandre a Espanya. Però hi ha un altre grup, guanyat per l'emoció i el tancament, que ell veu com irrecuperable.


El criminòleg francès Gabriel Tarda va assenyalar en el segle XIX la por de les persones a quedar aïllades dels altres i la seva necessitat de ser respectades i estimades pels qui els envolten.


Francesc de Carreras assenyala que durant més de 30 anys, a Catalunya hi va haver i encara hi ha por a la solitud ia l'exclusió. El nacionalisme ha dominat l'escena i ha exclòs -tenint cura de què no es noti- a les veus crítiques. "Una estratègia molt ben pensada, una obra d'enginyeria social que pretén transformar les mentalitats perquè no vulnerin els principis d'aquesta ideologia comú". Es va imposar la disjuntiva: o ets catalanista o ets espanyolista, entès com anticatalà.


El pujolisme "va aconseguir dividir la societat en dos bàndols, desaprofitant l'esperit de concòrdia que va propiciar la transició política a tot Espanya", es va procedir a la construcció nacionalista de la societat catalana. Però cal insistir que la Catalunya autònoma d'aquests anys ha estat un èxit indiscutible: mai el benestar econòmic i social havia estat tan gran ni les transformacions tan accelerades. Les autoritats separatistes han ensenyat "a menysprear el dret, a saltar-se les normes, sense ocultar-los, fent ostentació d'això. Qui no respecta l'Estat de dret no és un demòcrata ". Tal qual. Negre sobre blanc.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH