En mans 'd'arranites i cuperes'

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

LaCUPenelParlamentdeCatalunya.

                                                                                                                                       Diputats de la CUP al Parlament de Catalunya.


Els ciutadans hem assistit perplexos aquest estiu als actes vandàlics i autopropagandísticos que van perpetrar i van reivindicar les hordes d'Arran, l'organització juvenil de la Coordinadora d'Unitat Popular (CUP), contra interessos turístics a Barcelona i Mallorca, sense que el govern de la Generalitat a Catalunya ni el Balear interposessin denúncies contra l'organització on militen les autores dels fets, qualificats benèvolament per la CUP com 'actes simbòlics' contra un model de turisme al qual culpen de la destrucció del territori i la precarització de l'ocupació.


La tèbia reacció del govern Puigdemont-Junqueras a Catalunya, l'únic territori on la CUP té certa implantació, té una explicació molt senzilla: els 10 diputats antisistema resultaven imprescindibles per aprovar la "llei del referèndum d'autodeterminació" i l'anomenada "llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república", registrades al Parlament el 31 de juliol i 27 d'agost, respectivament. Les dues lleis van ser aprovades co els vots dels 71 diputats secessionistes, després de forçar la seva inclusió en l'ordre del dia del ple celebrat els dies 6-7 de setembre, tot i no comptar amb els preceptius informes jurídics sol·licitats pels diputats de l'oposició que van abandonar l'hemicicle abans de la votació.


Aquestes dues 'lleis', anul·lades ja pel Tribunal Constitucional, pretenen suspendre la Constitució, l'Estatut i la resta de l'ordenament jurídic i instaurar un estat d '"excepció a Catalunya" per a realitzar l'anunciat referèndum d'autodeterminació l'1-O i iniciar immediatament el procés constituent de la república amb tots els poders que deté els dirigents d'ERC-CUP i la cabellera de Puigdemont surant entre les restes del naufragi de Convergència.


VIOLÈNCIA TOTALITÀRIA


Arran, com la CUP, el seu matriarcal placenta, són organitzacions la acció revolucionària s'articula al voltant de tres objectius. Primer, aconseguir "la independència dels" Països Catalans"per defensar-nos dels atacs dels Estats espanyol i francès que des de fa més de tres-cents anys pretenen esborrar la identitat del poble treballador català".


Segon, "acabar amb el sistema capitalista" i apostar "per la construcció del socialisme, el qual ens ha de conduir a una societat sense classes ni opressions de cap tipus". I, tercer, "la lluita personal i col·lectiva que suposa per a totes les persones el sistema patriarcal basat en el domini de l'home sobre la dona i dels valors preconcebuts com a masculins per sobre de tots els altres".


No busquin apreciacions analítiques més fines ni coherència lògica en els arguments de les fetilleres que estableixen l'agenda de les seves procaços guerreres perquè els seus matriarcals afirmacions, com les veritats revelades, són indiscutibles. Res els importa que no hi hagi cap rastre en els atles històrics dels seus "països catalans" la independència dels quals propugnen ni cap evidència de que els seus canviants habitants -avui descendents majoritàriament de ciutadans arribats d'altres parts d'Espanya-, hagin patit l'opressió dels Estats espanyol i francès durant centúries, més enllà de les pròpies de cada època i les seves circumstàncies.


Les seves altres dues prioritats són igualment paradoxals: pretenen acabar amb el detestable sistema capitalista gràcies al qual la CUP ingressa diversos milions anuals amb els absurds sous dels seus diputades i regidores que poden dedicar-se a temps complet a elaborar 'lleis' inconstitucionals i a intimidar amb amenaces a els que no comparteixen el seu credo.


En línia amb la tradició anarquista revolucionària de tan funest record a Catalunya, la CUP es defineix com una organització assembleària i socialista que propugna la "democràcia participativa" i menysprea la democràcia constitucional i l'Estat de Dret, la seguretat jurídica, l'empresa privada, la religió, el matrimoni, l'escola concertada, etc., considerats instruments d'explotació social i exercici de la violència patriarcal. Encara que prefereixen presentar-se com meres defensores del sector públic i el cooperativisme, rebutgen frontalment la propietat privada dels mitjans de producció. El seu "paper històric ... és prendre el poder" per construir "un Estat Socialista i Feminista als Països Catalans que podrà conduir al conjunt de la humanitat cap a la llibertat", i responsabilitzen dels seus actes violents a la violència del sistema capitalista.


Donar poques pistes sobre com es desenvoluparia el procés de transició cap a la seva futurible Arcàdia socialista-feminista resulta essencial per emmascarar la seva indigència intel·lectual i vocació totalitària. Però com botons de mostra, aquí estan la seva exigència d'imposar "la socialització forçosa i urgent" de la catedral de Barcelona per convertir-la en economat i centre musical; seva aparatosa campanya "Parir és un dret, no una imposició! Dret a l'avortament lliure i gratuït", que presenten com una" vindicació de classe, una declaració de guerra contra la dreta ultracatòlica i l'ofensiva conservadora"; la seva radical proposta de convertir "els centres de treball en espais d'intervenció política" on els treballadors decidirien en assemblea què i com produeixen; i, en fi, el seu patrocini de les ocupacions d'habitatges i la realització de escraches contra els seus enemics polítics als que amenacen amb escombrar de Catalunya.


TREBALLAR MENYS, COBRAR MÉS


Tot un programa polític i social la barreja d'ingenuïtat, ignorància i buidor produirien vergonya si no fos per l'ànim guerrer que encoratja a les joves 'arranites' i als seus més maduretes mentores 'cuperes', i la determinació totalitària amb què pretenen imposar-lo. La veritat és que quan se separa la fullaraca de la seva atapeïda verborrea, entreteixida amb apel·lacions buides a la consciència de classe i la solidaritat dels pobles, el discurs que emergeix resulta decebedor, no ja per a qualsevol socialdemòcrata, sinó fins i tot per als ciutadans compromesos amb els ideals il·lustrats de llibertat i igualtat.


'Arranites' i 'cuperes' sostenen que "en un context on ja disposem pràcticament de tots els béns materials necessaris per desenvolupar les nostres vides", tot el que queda per fer és "repartir el treball i la riquesa. Treballar menys hores i augmentar els nostres salaris perquè els rics paguin la seva estafa". Aquesta és, en essència, la fórmula mestra que les diputades Boya, Gabriel, Reguant, Vohí, i Cia proposen per millorar el nivell de vida dels treballadors. Però potser l'aspecte més contradictori del seu programa 'revolucionari' sigui l'assumpció per les seves lidereses de la ideologia nacionalista, petit-burgesa, que els porta a anteposar la independència dels 'països catalans' a l'emancipació dels treballadors. Aixecar murs i crear nous estats per dividir als "estafats" resulta incongruent amb el seu objectiu de "conduir al conjunt de la humanitat cap a la llibertat".


INSEGURETAT JURÍDICA: DESLOCALITZACIÓ I FUGA DE CAPITALS


Que totes les decisions importants adoptades pel govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya en els últims anys -la caiguda del president Mas, l'inici del procés constituent, les purgues de consellers, la pugna mantinguda per aprovar la 'llei' de transitorietat jurídica abans de l'1-O- hagin estat dictades per una colla d'activistes contraris als ideals il·lustrats i al procés d'integració europea, dóna una idea de la irresponsabilitat dels líders polítics al capdavant de la Generalitat.


Quan l'ex-president Mas crida a "desprecintar col·legis electorals" i l'home fort del govern, Junqueras, declara soci "prioritari" i "absolutament fiable" a la CUP, ningú hauria de sorprendre que algunes empreses hagin traslladat les seves seus i alguns ciutadans es hagin portat els seus actius fora de Catalunya. Es tracta encara de moviments tímids que anticipen l'allau de deslocalitzacions empresarials i sortida massiva de capitals que es produirien si el govern de la Generalitat i els diputats de JxS aconseguissin, com pretén la CUP, treure a Catalunya d'Espanya, la UE i l'euro, un escenari que el Govern espanyol ni pot permetre ni esperem que permeti.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH