Buscant la perfecció humana a través de l'analítica personal

Pablo Rodríguez Canfranc
Economista

CaixaBank amplia la seva oferta de pagament per mòbil amb la 'app' CaixaBank Pay


Qualsevol acció o iniciativa que emprenem perseguint un objectiu determinat només té sentit si els seus resultats són mesurables i avaluables. La selecció d'una mètrica adequada, que disposi d'una quantitat d'aliment d'informació suficient, és crucial per poder determinar en quina mesura s'han assolit o no les metes establertes.


Sempre s'ha dit que "el que no es pot mesurar no es pot millorar". Ara apareix l'analítica personal, concebuda com la tendència a mesurar, controlar i avaluar variables íntimes de les persones, ja siguin indicadors físics, relacionals o emocionals, per poder millorar diferents aspectes de les nostres vides.


Per als seus defensors l'analítica personal dóna poder als individus per analitzar i explotar les seves pròpies dades buscant aconseguir una sèrie d'objectius i beneficis, tant en els seus llocs de treball com en les seves vides personals. A través d'wearables i dels telèfons intel·ligents, els usuaris poden portar el control de forma regular de constants com el pols o el ritme del cor, i variables com la qualitat del son, la tensió arterial o el nivell de colesterol.


I no només parlem de variables de salut, sinó d'una aproximació més global a la vida d'una persona, ja que a més d'aquestes, es poden analitzar els gustos i preferències, la mobilitat, les tasques rutinàries, activitat en mitjans socials, finances personals, biomètrica, comportament, estats emocionals i molt més.


Des de 2008 està en marxa la comunitat Quantified Self (nom que es pot traduir com "jo quantificat"), que defineix la seva missió com el suport a nous descobriments sobre nosaltres mateixos i les nostres comunitats basats en l'observació precisa i avivats per l'esperit de la amistat.


Els activistes de QS recullen dades sobre si mateixos amb els seus smartphones i altres dispositius per presentar-los davant els altres membres en les reunions que celebren, tant presencials com on line. La informació recollida i els ensenyaments que porta són compartides i debatudes en conjunt. Bàsicament, tracten d'optimitzar la seva salut de forma col·lectiva.


L'investigador finlandès Minna Ruckenstein (Visualized and Interacted Life: Personal Analytics and Engagements with Data Doubles, 2014) introdueix el terme "dobles de dades" per referir-se als fluxos de dades que són abstrets dels nostres cossos i de les nostres ments. Per a ell, es tracta de dobles nostres descorporalizados i descontextualitzats, compostos híbrids d'informació, destinats a animar la gent a actuar de determinada manera.


Les relacions que establim amb els nostres dobles de dades ens fan descobrir coses, ja que en contemplar els valors que aportem a les corbes ia les taules -per exemple relacionats amb les reaccions psicològiques a un estímul-, aprenem coses sobre nosaltres mateixos que abans ignoràvem.


Però hi ha més camps en els quals l'analítica personal pot ajudar a prendre decisions o millorar. El físic Stephen Wolfram es va passar una dècada monitoritzant tota la seva activitat diària, des de les trucades de telèfon que rebia fins a l'anàlisi de la quantitat i el tipus de correus electrònics que llegia o enviava, o les tecles de l'ordinador que premia. Un escombrat exhaustiu de la seva activitat digital. A més mesurava els passos que donava per l'habitació quan s'aixecava de la cadira i un sensor analitzava les seves postures. Tot això li ajuda a predir què farà en cada moment ia optimitzar el seu temps.


Apliquem la tecnologia per ser cada vegada més perfectes, encara que potser ens hem tornat hipocondríacs i neuròtics.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH