El secessionisme amenaça la recuperació

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

ActodeapoyoalosalcaldesenlaplazadeSantJaume 2

                                                                                                                                    Acte de suport als alcaldes investigats per l'1-O.


El fet més destacable de la Diada del sí a la desobediència i a la divisió és que fos la menys massiva de les organitzades en els últims anys, tot i comptar amb la participació estel·lar de Puigdemont, Junqueras i la majoria dels seus consellers, i haver-la anunciat com el preludi del referèndum d'autodeterminació' de l'1 d'octubre (1-O).


Dins del dolent, constitueix una bona notícia que la primera Diada promoguda obertament pel govern de la Generalitat i els diputats de Junts pel Sí (JxS) i CUP, declarats en rebel·lia contra l'Estat de Dret des que van aprovar la 'llei del referèndum d'autodeterminació' al Parlament el passat 6 de setembre, hagi estat un relatiu fracàs.


MENYS SUPORT


Les xifres d'assistència publicades oscil·len entre 225.000 i una mica més d'un milió, ambdues molt inferiors a les estimacions fetes per aquestes mateixes fonts en cites anteriors. La realitat constatable arreu del món a través de les imatges ofertes per televisió és que la immensa majoria dels catalans van marxar de cap de setmana o es van quedar a casa seva. Si la intenció dels organitzadors era mostrar als dirigents de la UE el clam unànime de la societat catalana en pro de la independència, es pot afirmar que van fracassar estrepitosament en l'intent. Però encara que el procés, cada vegada més radicalitzat, s'hagi anat desinflant en els últims mesos, cal reconèixer la capacitat del moviment nacional-secessionista per mobilitzar les seves bases un cop l'any.


Ningú pot sorprendre que la crida a sometent de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) aconseguís mobilitzar una fracció (360.000 inscrits i 1.800 autobusos noliejats segons l'ANC) dels votants de JxS (1,62 milions) i CUP (336.000) a les eleccions autonòmiques de 2015. Hi ha al darrere una tasca tenaç de propaganda i agitació en tots els racons de Catalunya que compta amb el suport, gairebé unànime, dels mitjans de comunicació públics i privats, que la Generalitat finança generosament per influir i deformar l'opinió pública. A diferència de la majoria d'associacions constitucionalistes que no tenen diners, els tres tenors de l'orfeó secessionista neden en l'abundància.


RISCOS DE L'1-O


Passada l'artificiosa celebració de la caiguda de Barcelona el 1714, la qüestió més peremptòria ara és afrontar el repte del referèndum d'autodeterminació que el govern de la Generalitat té previst celebrar l'1-O i la campanya està en marxa. 712 alcaldes van respondre afirmativament a la petició de Puigdemont de cedir locals municipals per a albergar les urnes, mentre, Trapero, major dels mossos, ordenava a petició de la Fiscalia investigar els preparatius del referèndum sense resultat pràctic fins ara.


Algunes agències de qualificació han advertit del risc que comporta la secessió de Catalunya per a la qualificació del deute públic, i diversos bancs d'inversió han apuntat que podria elevar-se la prima de risc i fins i tot recomanat vendre deute espanyol. Encara estem molt lluny de la dramàtica situació viscuda el 2012, convé recordar que poques coses espanten més als inversors que la inestabilitat política i la inseguretat jurídica.


Al govern de la Generalitat sembla importar-li un rave que s'enfonsi una mica més la qualificació del seu deute -des de fa anys no té accés al mercat- i s'elevi la prima de risc del deute espanyol, creient erròniament que el Govern d'Espanya s'avindrà a negociar el referèndum si empitjora la situació.


Greu error perquè l'únic que poden aconseguir apostant al "com pitjor per a ells, millor per a nosaltres" és que a tots ens vagi pitjor. Catalunya no assolirà la independència mitjançant un referèndum pactat perquè el govern de la Generalitat i els diputats secessionistes no compten amb el suport majoritari dels catalans, ni amb l'aval dels partits (PP, PSOE i Ciutadans) que representen la majoria d'espanyols, ni amb el suport de cap institució internacional, com l'ONU o la UE, disposada a donar pàbul a les seves cíniques apel·lacions al dret d'autodeterminació.


Fins al moment, Puigdemont i Romeva només han aconseguit després d'una infinitat de costosos viatges promocionals concitar el suport d'algun diputat estonià i un desinformat premi Nobel de la Pau.


FERMESA DEMOCRÀTICA


Espanya es juga en les pròximes setmanes la credibilitat política, per descomptat, però també l'estabilitat econòmica. L'estratègia de mà estesa seguida pel Govern fins a poques setmanes i la calculada ambigüitat del PSOE-PSC sobre l'encaix de Catalunya, lluny de tenir efectes balsàmics, ens ha portat a una situació cada vegada més aferrissada. L'Estat de Dret ha d'afrontar aquesta situació sense complexos, amb la mateixa determinació amb què va condemnar els militars amotinats a 1981, va il·legalitzar (encara que trigués massa a fer-ho) a l'entorn polític de la banda terrorista ETA, i va donar el cop de gràcia al pla Ibarretxe .


La inestabilitat política ocasionada pel cop d'estat que patrocinen les segrestades institucions d'autogovern de Catalunya no desapareixerà d'un cop de ploma, però és urgent donar passos decidits per desmantellar l'entramat polític-associatiu que alimenta el procés nacional-secessionista i amenaça ara la recuperació econòmica.


A més de les encertades mesures aprovades en la Comissió Delegada per a Assumptes Econòmics per controlar els pagaments de nòmines i les factures de proveïdors de la Generalitat, el Govern ha d'exigir responsabilitats a interventors ia responsables d'ordenar pagaments en el sector públic català i recuperar els recursos públics destinats a actes il·lícits, com al 9-N i l'1-O, o finançar activitats del Departament de relacions exteriors, el consorci Diplocat, el Consell Assessor per la Transició Nacional, l'ampliada Agència Tributària de Catalunya, l'Agència Catalana de Protecció social, etc., que envaeixen competències de l'Estat.


Cal posar setge a tot l'entorn polític-associatiu (AMI, Consell de Càrrecs Electes, etc.) que s'alimenta de fons de la Generalitat, i escodrinyar al cèntim els comptes d'Òmnium, ANC, Cercle Català de Negocis, etc. En poques paraules, l'Estat ha d'impedir que els càrrecs de la Generalitat, els partits secessionistes i els seus grups parlamentaris, les diputacions, els ajuntaments, etc., desviïn recursos públics a associacions i activitats els fins són contraris a l'ordenament constitucional. ¡El mínim que podem exigir als que pretenen donar un cop d'estat és que corrin amb les despeses!


És hora que els responsables de les institucions de l'Estat prenguin la iniciativa i expliquin als espanyols i a la comunitat internacional que no toleraran el xantatge de polítics deslleials que no respecten tan sols l'ordenament jurídic del qual emana la seva pròpia legitimitat, i es vanen d'incomplir les sentències dels Tribunals.


El president del Govern ha de comparèixer davant els espanyols, com va fer ahir a la nit, per aclarir que les 'lleis' aprovades al Parlament el 6 i 7 de setembre instauren l'estat d'excepció a Catalunya mentre que les mesures adoptades pel Govern només pretenen restablir la normalitat democràtica.


Els milers de cartells i cartes confiscats en impremtes i empreses de missatgeria i la resta de material confiscat en els registres realitzats en organismes dependents de la Generalitat per impedir el referèndum posen de manifest la impossibilitat de dialogar amb els colpistes Puigdemont i Junqueras.


Esperem veure'ls aviat asseguts davant els tribunals l'autoritat dels quals diuen no reconèixer. Amb la democràcia no es juga.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH