El Tribunal de Comptes reclama més de 5,2 milions a Mas per la consulta del 9N

|

Arturmaspdcatrigau

Artur Mas està inhabilitat per a càrrec públic pel Tribunal Suprem.


El Tribunal de Comptes demana a Artur Mas 5.251.948,17 euros per l'organització del 9N. A més de l'expresident de la Generalitat, altres exalts càrrecs també han comparegut davant del Tribunal per fer les allegacions pertinents abans d'imposar-los una fiança per suposat desviament de cabals púbics per a la consulta del 9N.


Aquesta quantitat respon a les despeses de l'organització del referèndum uns 4,8 milions d'euros més els interessos generats des de la data de celebració de la consulta fins avui, que suposen al voltant de 0,4 milions d'euros, han concretat fonts de Societat Civil catalana (SCC).


A més de Mas, els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, totes ells inhabilitats igual que Mas per la consulta del 9 de novembre de 2014, així com altres set càrrecs polítics i tècnics dels departaments de Presidència i Governació de la Generalitat.


Aquests set càrrecs són: Lluís Bertran Saura, Josefina Valls Vila, Carolina Pardo Miquel, Jaume Domingo Planas, Ignasi Genovés Avellana, Jordi Serra Català i Jordi Vilajoana Rovira.


El passat 6 de setembre, el Tribunal de Comptes ja va aclarir que la citació "no exigeix fiançament algun" pel que no hauran de pagar, immediatament, els 5.120.000 d'euros que els reclamen pel 9N.


INHABILITATS PEL SUPREM


Aquest procediment comptable se suma a les condemnes dels quatre polítics catalans, que ja van ser sentenciats per la via penal. D'una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a dos anys d'inhabilitació a Artur Mas ja nou mesos a les conselleres Ortega i Rigau per desobeir el Tribunal Constitucional amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre de 2014. Per seva banda, Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem en qualitat d'aforat per la seva condició de diputat i igualment condemnat a un any i un mes d'inhabilitació pels mateixos fets.


En la seva resolució el Tribunal Suprem va precisar que limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals se l'acusava i no es qüestionava si l'aplicació econòmica dels fons públics té rellevància penal. Per aquest motiu no va entrar a valorar si hi havia existit malversació de fons públics amb l'organització de la consulta, que va suposar un desemborsament per a les arques públiques de 5 milions d'euros.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH