Puigdemont, la CUP, els capellans i Colau

Carmen P .Flores

CarlesPuigdemont AdaColau

Carles Puigdemont i Ada Colau en una imatge d'arxiu.


Quan Artur Mas va haver de renunciar a optar de nou a la presidència de la Generalitat per exigències de la CUP com a condició irrenunciable per donar suport al govern d'ERC i el PDeCAT, l'encara president va imposar a la persona que l'hauria de substituir. Ningú en el seu partit pensava en Carles Puigemont, però va ser el mateix Mas qui el va designar. Sabia que anava a seguir les seves directrius i que estava disposat, com s'ha vist, a fer de kamikaze per passar als llibres d'història com l'alliberador d'una Catalunya oprimida per Espanya.


A poques hores del dia D, les accions dels instigadors del referèndum il·legal es multipliquen i criden a estar present als carrers fent el màxim soroll per seguir tenint presència mediàtica i intimidar al govern, els jutges, alcaldes amenaçats i bona part de la ciutadania de Catalunya, a la qual han ficat la por al cos.


La ANC, Òmnium, el Govern i part del Parlament s'han tirat a la muntanya i aprofiten qualsevol excusa per parlar de règim franquista i de la manca de llibertat d'expressió sense immutar-se.


Mentrestant, part de l'església catalana s'ha tirat també a la muntanya dins d'aquesta caritat cristiana que prediquen però que no exerceixen. Què passa amb els cristians que no són independentistes? Què han de fer, empassar o no assistir als oficis religiosos que realitzen aquests capellans excloents?, perquè per creure en Déu no cal anar a les esglésies. En aquesta ocasió, "el que diuen aquests capellans no va a missa". Conec bastants catòlics que han manifestat la seva intenció de no posar mai més la X a la casella d'Hisenda, perquè així l'església no rebi els diners dels que se senten maltractats pels capellans.


Les consignes que hi ha per part de la CUP -als seus seguidors- és que les seves accions siguin de baixa intensitat per no espantar la gent abans de l'1-O i donar motius als cossos de seguretat per intervenir. Però un cop s'hagin tancat les suposades urnes, hi ha barra lliure per fer el que vulguin. Compten amb altres col·legues vinguts d'altres parts d'Espanya i, sobretot, de l'estranger. Els comerciants ja han manifestat la seva preocupació davant els desordres que es puguin produir.


Els estudiants estan sent utilitzats perquè realitzin manifestacions pel centre de la ciutat. Cal seguir escalfant l'ambient fins diumenge.


L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, està en la seva salsa ja que un dia sí i un altre també està sortint a la tele del règim, TV3. Només cal mirar les seves aparicions d'abans de la seva adhesió al referèndum i les d'ara -no hi ha color-. Se sent com una estrella de cinema. La mimen perquè finalment s'ha entregat a la causa i parla de repressió, manca de llibertats i del que faci falta. Qui l'ha vist i qui la veu ara! Però no està sola, el seu ajudant de cambra, el peronista Pisarello, no només l'acompanya sinó que la guia en aquest camí de salvació. Caldria recordar-li a Pisarello el que  va dir Perón, "les revolucions es fan amb temps o amb sang".


Colau, l'alcaldessa de Barcelona, també publica el seu article d'opinió a la premsa estrangera -tot un honor per a ella- amb l'objectiu de fer de portaveu a Europa, com si tingués alguna credibilitat. Per cert, la publicació del seu article l'haurà gestionat la mateixa empresa que paga la Generalitat de Catalunya?


Que el diumenge no sigui recordat com una data fatídica per algun acte irreparable com a conseqüència de la irresponsabilitat d'uns dirigents que no són conscients de la gravetat de les seves accions.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH