N'hi va haver prou amb 24 hores

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

propaganda Referèndum

Cartells de l'ANC als carrers de Barcelona | Foto: Twitter Assemblea.


Ahir em dirigia a una conferència al centre de Barcelona per la sempre populosa Portal de l'Àngel. Dels fanals penjaven cartells de l'ANC convidant a votar l'1-O i donant la benvinguda a la república. Una desena de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana estaven desplegats i romanien en peu al costat dels seus vehicles o amagats al seu interior. Tres hores després vaig desfer el camí en sentit contrari i vaig contemplar idèntica escena. No vaig poder reprimir-me. Em vaig dirigir a dos bons Mossos que xerraven animadament en castellà i els vaig preguntar per què no retiraven els cartells que anunciaven un referèndum il·legal. Un d'ells em va contestar "hem rebut una incidència, ho sento" i van començar a caminar. No he passat aquest matí pel lloc però de ben segur que les banderoles de l'ANC continuen penjades als fanals, com ho estan en gran part de Catalunya.


El president del Govern ha compromès la seva paraula en que el referèndum no es farà i esperem que, pel bé de la immensa majoria dels espanyols i europeus, l'amenaça de Puigdemont i Junqueras de celebrar-ho no arribi a consumar-se. Però com l'incident que els acabo de relatar demostra, el Govern d'Espanya no compta amb els Mossos per impedir-ho; més aviat al contrari, si ens atenim a les declaracions que van fer els responsables de la Conselleria d'Interior pel que fa al seu paper l'1-O. L'actitud desafiant dels manifestants convocats per l'ANC i Òmnium davant de la seu de la Conselleria d'Economia, després que un jutge ordenés a la policia judicial efectuar diversos registres, i l'assetjament a què van sotmetre als agents quan intentaven abandonar l'edifici en finalitzar la seva tasca, donen una idea de fins a quin punt l'ordre públic està en dubte a Catalunya. Per si tot això fos poc, les hordes de manifestants s'han traslladat a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a la Ciutat de la Justícia per assetjar als jutges i fiscals encarregats d'interrogar els detinguts. Campen pels seus respectes sense que els Mossos facin res per impedir-ho.


El ministre de Justícia ha despatxat l'assumpte condemnant l'assetjament al tercer poder de l'Estat. Sr. Catalá: vostè no pot limitar a denunciar els fets perquè, com a Govern, té obligació de impedir-los. Els jutges i fiscals porten anys denunciant el tractament que reben en els mitjans de comunicació de la Generalitat i estan farts de suportar els càntics de l'orfeó secessionista front les seves seus i, el que resulta fins i tot més ominós, veure als alcaldes brandant amenaçadorament les seves barres. La vicepresidenta denuncia també "el clima d'assetjament" i pregunta a Puigdemont fins quan seguirà abusant i tensionant a la societat catalana. Ja n'hi ha prou! Què més han de fer perquè aturin, no als segons de bord, sinó als primers, als autèntics responsables de coartar la llibertat d'expressió i instaurar un estat d'excepció a la Comunitat Autònoma de Catalunya? A què espera el Govern per posar-los a disposició dels tribunals l'autoritat dels quals diuen no reconèixer?


Desconec les decisions que ha adoptat el Consell de Ministres per afrontar el que és ja una sedició en tota regla, organitzada pel govern de la Generalitat. Però desitjo i espero que no sigui, com han avançats diversos Ministres, una oferta de diàleg, més finançament i fins i tot una reforma de la Constitució. Vagin amb compte perquè en l'altre extrem dels Pirineus, Urkullu s'ha animat i està demanant un estat confederal, com el que recollia la Proposta de Reforma de l'Estatut de Catalunya que el PSC, CiU i ERC van aprovar al Parlament el 2005. Molt temo que la comissió territorial, aprovada ahir al Congrés a instàncies del PSOE-PSC, pretengui acabar amb la Constitució de 1978 i consumar la dissolució d'Espanya com a comunitat de ciutadans lliures i iguals.


Només Rivera ha estat a l'altura de les circumstàncies i no ha defraudat als espanyols en aquest moment crític. Ciutadans ha votat en contra de la creació de l'esmentada comissió, i Rivera ha manifestat que si bé està pel diàleg -qui podria no estar-ho!-, no es pot dialogar amb els colpistes Puigdemont i Junqueras, cosa que la vicepresidenta ha pogut constatar de primera mà. L'absència del President en la roda de premsa després del Consell de Ministres no pot tranquil·litzar als espanyols residents a Catalunya, als que hem donat suport al Govern d'Espanya fins ara, tot i l'abandonament que hem patit durant dècades: mentre se'ns vetava i insultava en els mitjans de comunicació públics i subvencionats; mentre les nostres famílies patien vexacions i amenaces per sol·licitar la utilització del castellà com a llengua vehicular; mentre suportàvem l'hostilitat ambiental que ens asfíxia en els nostres centres de treball cada dia, etc.


Sr. Rajoy: els catalans demòcrates i constitucionalistes no podem aguantar un pacte més amb els secessionistes. El còmic Boadella va haver d'abandonar la seva terra fa alguns anys per escapar de la societat atrabiliària i xenòfoba que, alimentada amb els pressupostos de la Generalitat, avui amenaça a jutges, fiscals, diputats i ciutadans del carrer. Haurem de marxar, seguint els passos de Boadella o hem d'esperar que ens expulsin de la seva república? Els colpistes van a per totes i la seva obligació com a president és restablir l'ordre constitucional amb la mateixa determinació i contundència amb que el Cap de l'Estat va aturar el cop militar el 1981. N'hi va haver prou amb 24 hores.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH