Conseqüències econòmiques de la independència de Catalunya

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona


Lapancartaespananosrobaylospartidariosdelaindependenciadecataluna 2
                                                                                                 Manifestants independentistes amb la pancarta "Espanya ens roba".


Tot i que els arguments econòmics a favor de la secessió han perdut pes davant eslògans estrictament polítics, cal reconèixer el paper fonamental que han jugat durant els últims anys. El manifest fundacional de l'Assemblea Nacional Catalana afirma sense rubor que "l'Estat no dóna suport als habitants de Catalunya i perjudica seriosament les seves possibilitats de mantenir o incrementar el seu nivell de vida i benestar social que la capacitat productiva i intel·lectual del país permetria, disminuint i limitant conscientment les potencialitats del nostre desenvolupament econòmic i social ". És l'acusació més greu que pot fer-se contra un Estat: perjudicar deliberadament a més de 7 milions de ciutadans.


Els independentistes han emprat l'eslògan "Espanya ens roba" per denunciar els 16.000 milions d'impostos, suposadament detrets als catalans per la perversa Administració central: 44 milions d'euros que l'AVE s'emporta de Sants a Atocha cada dia. Aquests sacs viatgers comparteixen amb els anomenats 'països catalans' -territoris la independència d'Espanya i França reclamen ERC i CUP- una qualitat: la invisibilitat. Ningú els ha vist, excepte algun il·luminat com el Sr. Salvadó, secretari d'Hisenda del govern de la Generalitat fins fa uns dies, que afirmava recentment que l'Agència Tributària Catalana reduiria la bretxa deficitària amb la recuperació de "15.000 o 16.000 milions d'euros que corresponen a l'espoli fiscal".


CATALUNYA, UNA ECONOMIA PRÒSPERA I OBERTA



En contra del que afirmen els independentistes, la veritat és que Catalunya va començar a enlairar econòmicament després de les reformes politicoadministratives escomeses en finalitzar la Guerra de Successió en 1714. L'expansió manufacturera i industrial que va convertir Catalunya en "la fàbrica d'Espanya" en els segles XVIII i XIX va ser possible gràcies a l'accés al mercat nacional, protegit amb aranzels i altres barreres fins 1986-1992. Com a resultat d'això, el PIB per càpita dels catalans va créixer sense pausa i va superar en més del 50% la mitjana espanyola entre 1900 i 1960. Encara en 2016, el PIB per càpita dels catalans és el 19,27% superior al d' els espanyols i el 23,0% més gran que el de la resta d'espanyols. I segons Eurostat, és el 6% superior a la mitjana de de la UE el 2015. No està gens malament per tractar-se d'una economia que, segons els dirigents de l'ANC i els líders polítics independentistes, ha estat sotmesa a l'espoli sistemàtic de l'Estat espanyol des de 1714.


La CA de Catalunya és al començament del segle XXI una economia oberta i els seus principals mercats són la resta d'Espanya (RDE) i la resta de la UE (RUE). Segons l'IDESCAT, Catalunya va exportar 42.878,8 milions de béns al RUE i 22.281,8 milions a la resta del món (RDM). Encara IDESCAT no publica xifres comparables per al RDE, sí que proporciona el saldo de la balança de béns i serveis que va llançar un superàvit de 14.111.000 el 2016, equivalent al 6,66% del PIB. No és una xifra inusual: el seu valor mitjà entre 2000 i 2016 va ascendir a 14.821,7 milions i el superàvit acumulat en els últims 17 anys va ser de 251.969.000, 1,19 vegades el PIB de Catalunya el 2016.


RISCOS POLÍTICS I SORTIDA DE LA UE


L'entorn sociopolític en què es trobarien les empreses radicades a Catalunya, si els partits secessionistes declaressin unilateralment la independència (DUI) i s'iniciés el procés constituent esbossat en la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, podria qualificar-se com d'alt risc. La conjunció d'inestabilitat política, inseguretat jurídica i incertesa econòmica constitueix un còctel explosiu que afectaria negativament a l'activitat empresarial ia les entitats financeres localitzades a Catalunya, i ocasionaria greus perjudicis econòmics als catalans.


La inestabilitat política i la inseguretat jurídica resulten inherents en qualsevol procés de desintegració i inici d'un procés constituent. A Catalunya, la nova república quedaria en mans dels líders d'ERC que comptarien amb el suport inestimable del seu soci preferent: la CUP, un conglomerat de moviments anticapitalistes i anticlericals, partidaris de abadonar la UE i l'Eurozona. Tot i que la majoria d'independentistes preferirien quedar-se a la UE, aquesta possibilitat és totalment inversemblant. Tots els líders de la UE els han advertit reiteradament que si Catalunya s'independitza quedarà exclosa de la UE i els Tractats deixarien d'aplicar des d'aquest mateix instant. Addueixen que són ciutadans europeus, ignorant que només ho són per ser precisament espanyols.


Encara que mancats de suport jurídic o polític des de la comunitat internacional, els independentistes minimitzen o menyspreen les dificultats que trobaran per ser reconeguts i incorporar-se a organismes supranacionals. En el cas de la UE, el consideren un mer tràmit. Res més lluny de la realitat. El procés d'adhesió exigirà iniciar unes negociacions prolongades i prolixes, i aconseguir el suport de tots els Estats membres, inclosa Espanya. Saben quant temps s'ha trigat a negociar l'acord comercial CETA entre la UE i Canadà? 7 anys i és un mer tractat comercial. Els independentista farien bé de començar a reconèixer que la república de PuigCupqueras quedarà exclosa de la UE i de l'eurozona durant bastants anys.


EL PES DE LES EXPORTACIONS A RDE I AL RUE


La informació que proporcionen les taules input-output de Catalunya per a 2005 i 2011 (IDESCAT, 2011 i 2015) permeten estimar el pes de les exportacions a l'RDE ia la resta del món en l'economia catalana i quantificar els efectes d'una possible reducció de les exportacions. Els resultats per al 2011 inclosos en el Quadre 1 mostren el pes de les exportacions amb tres models. El primer només té en compte que per produir les exportacions es requereix produir béns intermedis; el segon inclou l'efecte que les rendes generades en la producció tenen en el consum privat (AMB); i el tercer, inclou a més els efectes sobre la inversió (AMB + INV). Per exemple, emprant el tercer model, les exportacions al RDE expliquen el 38,11% de la producció, el 35,19% del Valor afegit brut i el 35,37% de l'ocupació. En el cas del RDM, les xifres són 37,10, 32,95 i 33,52 per cent, respectivament. Aquestes xifres suggereixen que la caiguda de les exportacions als dos mercats principals, RDE i RUE (65,8% de les exportacions a l'estranger) podria tenir efectes letals sobre l'economia catalana.


Conseqüències econòmiques independència quadre1


Els processos de desintegració viscuts a Centreeuropa indiquen que les caigudes dels fluxos comercials entre els nous estats ronden el 50%. El Quadre 2 mostra, a tall d'exemple, l'impacte sobre el valor afegit brut de caigudes de les exportacions al RDE en l'interval 30-70 per cent i al RUE en l'interval 5-25 per cent emprant el model intermedi. Els resultats indiquen que una caiguda del 50% de les exportacions a l'RDE i del 15% al RUE reduiria el VAB en el 16,5%. Els resultats sobre l'ocupació són del mateix ordre de magnitud. Convé subratllar que aquesta xifra representa el valor mitjà per a l'economia però la contracció seria molt més gran en els sectors exportadors (agricultura, indústria i serveis privats). Poques empreses podrien sobreviure a un xoc d'aquesta magnitud. Cal observar, a més, que l'impacte seria fins i tot més gran en incloure els efectes sobre la inversió.


Conseqüències econòmiques independència cuadro2

Resulta evident que una caiguda d'aquest ordre de magnitud en el valor afegit i l'ocupació afectaria així mateix a la recaptació per cotitzacions socials i impostos sobre la renda de les persones físiques i jurídiques, i en última instància a la despesa pública. Les promeses de millorar a càrrec del 'dividend fiscal de la independència' les infraestructures i els serveis públics i elevar les pensions quedarien en paper mullat. L'impacte d'una caiguda en les compres públiques constituiria un xoc addicional que tampoc està contemplat en el model.


Finalment, als efectes que acabo de quantificar s'haurien de sumar altres impactes les conseqüències no resulta possible quantificar amb el model. Em refereixo als canvis en les seus de les entitats financeres catalanes, a la previsible sortida de capitals, a la pujada de la prima de risc del deute català, a l'augment del cost del finançament per a les empreses, a la caiguda de la inversió estrangera, i, finalment, a la deslocalització de les activitats productives fora de Catalunya. Si el govern de la Generalitat es veiés obligat a introduir una nova moneda, com probablement hauria de fer si Catalunya queda exclosa de la UE durant diversos anys, alguns dels efectes esmentats es magnificarían, i el pes dels deutes contrets en euros podria resultar letal per a moltes empreses.


En poques paraules, la independència de Catalunya tindrà efectes molt negatius per al benestar dels catalans, i també sobre el benestar del conjunt dels espanyols. Ningú pot descartar que la prosperitat torni a Catalunya algun dia, però hi ha pocs dubtes que la transició serà dura, llarga i potser irreversible. Hi ha molt a perdre i res a guanyar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH