Magela Baoudoin: "La memòria és un pertorbador que pot fer trontollar el present"

|

Magela Baudoin

Magela Baudoin durant la seva visita a Barcelona | Foto: Navona Editorial.


Magela Baudoin (1973) és una periodista, escriptora i professora universitària boliviana-veneçolana. En 2014, amb el seu llibre 'El so de la h' va guanyar el Premi nacional de Novel·la de Bolívia i, ara, amb 'La composició de la sal', un conjunt de contes, s'ha fet amb el Premi Hispanoamericà de Conte Gabriel García Márquez.


Com neix 'La composició de la sal'?


Jo estava escrivint una novel·la però, mentrestant, escrivia aquest conjunt de contes. En un moment em vaig adonar que compartien un mateix temperament, una mateixa exploració i va ser llavors quan vaig començar a depurar la idea del llibre. M'ha costat uns quatre anys escriure, ajuntar aquests contes i donar-los aquesta idea central que els uneix: la sal com aquest element químic ambivalent.


I per què la sal?


Perquè és un element que en la seva essència mineral pot servir tant per salvar i curar o per fer mal i agredir. Em semblava que aquesta era una metàfora de la vida que es traslluïa en els contes.


Llavors la sal uneix el conjunt dels contes...


Penso que sí, l'argamassa poètica del llibre té a veure amb l'ambivalència de la vida, que unes vegades agredeix i altres vegades el contrari.


Hi ha un conte amb el mateix nom que el llibre. Va ser el primer que vas escriure i tot va sorgir a partir d'aquí?


Sí, bé, neix d'una imatge recurrent que tenia: un home vell que plorava i que no podia evitar que el plor el satisfaci tot i fer esfuerzod per a ells. Llavors, amb aquesta primera imatge em vaig adonar que marcava un temperament a tot el llibre, un temperament que naturalitza el dolor amb el riure o el contrari.


Que molts dels contes tinguin un final obert, és intencionat?


No m'agrada la literatura explicativa, pedagògica. Llavors hi ha deliberadament la intenció de deixar caps oberts perquè el lector els acabi d'embastar. El que sí que hi ha conscientment és la intenció de mostrar als personatges esdevenint-se davant el lector, torçant-se, dislocant-se davant el lector en un moviment existencial que crec que sí que passa en tots els contes. Ara, crec que sí que hi ha prou pistes com perquè el lector construeixi el final de la història.


La argamassa poètica del llibre té a veure amb l'ambivalència de la vida, que unes vegades agredeix i altres vegades el contrari

Per què contes?


En realitat el conte és una cosa que sempre m'acompanya, des de molt petita. Potser la pregunta hauria de ser per què novel·la o per què entrevistes. L'aproximació més primerenca a la literatura va ser amb el conte, el primer que vaig llegir amb fascinació va ser 'El conte de la Selva' d'Horaci Quiroga. Sempre he tingut una relació molt propera al conte, els construïa de nena, després a dues mans amb els meus pare i després sola. Sempre vaig estar i estic escrivint contes.


Sí, de fet li dediques el llibre al teu pare quan tu tenies 6 anys, per algun motiu en especial?


Perquè (dubta)... Bé, hi ha claus que no s'expliquen. Però en realitat a aquests sis anys els dec moltes coses.


LaComposicionSal

Què busquen que transmetin els teus llibres?


No sé si hi ha un instint molt calibrat al moment de seure a escriure. A nivell estètic m'interessa molt el desplaçament del lector, moure'l de lloc, incomodar, fer-lo treballar amb mi. D'altra banda, a nivell temàtic m'interessa l'univers femení; com el poder es cola en les relacions domèstiques i també socials, com s'expressa de vegades en conseqüències més nefastes. M'interessen les relacions dels espais mínims, és a dir, com un petit detall pot ser el catalitzador d'una època, d'un temps. I com la memòria és un pertorbador que pot fer trontollar el present.


Vas guanyar el Premi García Márquez. Què va significar per a tu?


Va significar l'oportunitat de que la meva obra es mostri, alguna cosa completament inimaginable en aquell moment i que ha fet que 'La composició de la sal' es presenti en vuit països i tingui traduccions. Un gran salt de difusió, una cosa molt important per a mi.


Sempre he tingut una relació molt propera al conte, els construïa de nena, després a dues mans amb els meus pare i després sola. Sempre vaig estar i estic escrivint contes.

Ets periodista de professió. Ara què et consideres més, periodista o escriptora?


Ara porto uns anys treballant més en narrativa encara que escric coses periodístiques que algunes vegades em demanen. Fets que són propis del periodisme, per exemple, l'hora de tancament fa que hagis de lliurar un producte tot i. Això és molt productiu perquè el full en blanc es torna un mite. Em sembla que la capacitat de jerarquitzar el món, triar d'ell el que et permet narrar amb més potència, aquest ull jerarquitzador es cola d'un costat a un altre. I després també la curiositat de preguntar-te pel món, tan pròpia del periodisme, també es torna molt eloqüent en la narrativa. Dir per què aquest personatge és així, que el porta a aquesta situació. Són procediments d'un que es colen en l'altre i que acaben fent una forma de creació.


M'interessen les relacions dels espais mínims, és a dir, com un petit detall pot ser el catalitzador d'una època, d'un temps.


Quins són els teus referents literaris?


Qualsevol llista que et doni és mentidera perquè va canviant conforme llegeixo. Hi ha una gran referència inicial clàssica i després hi ha molt conte. Hi ha autors als quals sempre torno com Isak Dinesen, que sempre em commou; Silvino Camps, Borges, Quiroga, Truman Capote, que per a mi ha estat central o Virginia Wolf.


I els teus plans de futur?


Estic escrivint una novel·la i un llibre de contes que té, de moment, el nom de 'Els fantasmes que llegeixo', que va sobre com la literatura es cola a la vida i la canvia, la modifica. Això que llegeixes, modifica l'espai de la realitat. I una novel·la amb to més realista que fa un moment i un espai polític important a Bolívia.


Els procediments del periodisme es colen en la literatura i acaben fent una forma de creació.

I ja que nomenes Bolívia, com veus la literatura allà? Quin paper juga la dona?


Jo crec que la literatura boliviana és una literatura molt vital, molt singular, d'una gran potència que està deixant de ser una curiositat per esdevenir una literatura vista amb més contundència. Té una visibilitat molt més àmplia del que l'ha tingut en la història i avui es mostra sense cap timidesa. De fet, dos escriptors bolivians són finalistes del García Márquez. Llavors em sembla que és una literatura que serà molt visitada.


Pel que fa a les dones, hi ha una gran producció. Són exemple Johanna Rivero, Liliana Colanzi o en poesia Paura Rodríguez Leytón. Les dones han estat a la literatura però marginalment ja que sempre ha estat una literatura molt més masculina però ara penso que és un bon moment per a la literatura i que seguirà sent matèria d'estudi.


Jo crec que la literatura boliviana és una literatura molt vital, molt singular, d'una gran potència que està deixant de ser una curiositat per esdevenir una literatura vista amb més contundència.

Els premis impulsen...


Sens dubte. Que un bolivià hagi guanyat el premi García Márquez pot ser un accident però que altres dos estiguin com a finalistes ja no és un accident, és una constatació. I llavors en aquest nivell és molt important el que està passant.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH