La ressaca de l'1-O

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Mossos Urnes

La Policia Nacional requisa les urnes d'un col·legi electoral durant l'1 d'octubre.


Per fi va acabar el patètic espectacle que ha ofert el govern de la Generalitat a Espanya i al món l'1-O. El soroll sord dels helicòpters sobrevolant el cel de Barcelona va cessar fa unes hores i la majoria de catalans reprendrem amb normalitat les nostres activitats quotidianes matí. Potser no tots, però sí la majoria. Hi ha alguna cosa, però, que no tornarà a la normalitat en bastant temps: la convivència i la concòrdia.


El dany està fet


La Generalitat ha aconseguit dividir la societat catalana i la fractura oberta amb la inestimable col·laboració dels mitjans de comunicació i les associacions secessionistes (ANC, Òmnium i AMI), esperonant als seus hosts a llançar-se contra els qui no compartim les seves aspiracions, trigarà dècades a tancar-se . Pel que fa a la vida política, els esdeveniments de les últimes setmanes han posat de manifest que mentre Puigdemont i Junqueras segueixin al capdavant del govern de la Generalitat, i Forcadell i Gabriel continuïn al comandament de les forces de xoc al Parlament, és de tot punt inviable restaurar la normalitat constitucional a Catalunya. Forcadell ho va advertir fa temps quan va proclamar que "el nostre adversari és l'Estat espanyol. Ho hem de tenir molt clar. I els partits espanyols que hi ha a Catalunya, com Ciutadans i el Partit Popular". En fi, ja veuen quin esperit de concòrdia i mà estesa nia al pit dels més egregis dirigents de la república españófoba.


Valents covards


L'1-O hem pogut veure a 'heroics' ciutadans, amb nens sobre les seves espatlles, enfrontar-se a la Policia Nacional (PN) ia la Guàrdia Civil (GC) a Barcelona i altres ciutats de Catalunya, mentre els Mossos d'Esquadra tornaven a fer gala de la mateixa passivitat que va donar ales a les hordes de 'valents' de l'ANC i Òmnium que van destrossar els vehicles de la policia judicial, el passat 21 de setembre. Van començar els Mossos incomplint, com era previsible, l'ordre judicial de precintar els centres triats per a albergar les urnes, i van deixar en mans de la PN i GC la tasca de desallotjar les famílies que havien pernoctat en ells, disposades a utilitzar als seus fills com a escuts humans.


La tarda de dissabte vaig visitar el centre d'ensenyament (CEIP) en què van estudiar els meus fills i vaig poder constatar que un parell de dotzenes de mares i algun pare havien pres el gimnàs on presumiblement s'anaven a col·locar les urnes. A una trentena escassa de metres de l'entrada està la caserna de Mossos que res van fer per impedir l'ocupació ni per a desallotjar-a la matinada de l'1-O. Aquest matí m'he esmorzat amb la notícia que Conesa, alcaldessa convergent (PDeCAT) de Sant Cugat del Vallès, havia col·locat una urna al pavelló esportiu annex a l'Ajuntament, en un acte retransmès pels mitjans de comunicació del propi consistori. Si l'heroïcitat de Conesa m'ha arribat a casa en qüestió de minuts, suposo que els Mossos estaven també al tant. Per cert, que el citat pavelló va saltar a la fama per ser una de les obres per les quals el partit de Pujol, Mas, Puigdemont i Conesa es va embutxacar una comissió del 2,5%, quan Turull, actual portaveu del govern de la Generalitat , era gerent de l'Ajuntament.


Ai dels tebis!


Alguns semblen no haver-se assabentat encara de què anava l'assumpte i reparteixen culpes entre els governs de la Generalitat i Espanya. Potser això no sigui un referèndum sinó un simulacre, com sosté Iceta (PSC), però l'Estat no pot romandre passiu quan governants irresponsables convoquen els ciutadans a conculcar la Constitució, l'Estatut, les sentències i mandats judicials. Reflexioni: estem davant el major atac a la nostra democràcia des de 1981. Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat han actuat, sempre a instàncies dels jutges, per impedir l'atropellament que pretenien consumar els colpistes realitzant un referèndum il·legal, i els únics culpables de els enfrontaments són, com ha dit Rajoy, que han incitat als ciutadans a sortir al carrer. Els colpistes, com el 1981, tenen noms i cognoms i han de ser detinguts i jutjats pels seus actes i per les lamentables conseqüències ocasionades.


Estava preparat el Govern?


Resulta evident que l'operatiu desplegat pel Govern per impedir el referèndum s'ha vist desbordat. Als fets em remeto: els Mossos no han complert amb la seva comesa i la majoria dels centres de votació no es van precintar i han estat oberts tot el dia. No, no estava preparat per respondre amb rapidesa i eficàcia. Aquestes intervencions no s'improvisen i encara que ha passat de l'1-O no tindrà conseqüències a curt termini, el Govern d'Espanya hauria de reflexionar també, i canviar la seva estratègia si no vol exposar-se a que, de tant anar a la font (9-N, 1-O), el càntir es trenqui. Seria una ingenuïtat imperdonable creure que no tornaran a intentar-ho de nou i negociar demà una sortida amb els colpistes.


A més d'exigir responsabilitats als que han orquestrat l'1-O el Govern ha de retenir les competències sobre les principals figures impositives i transferències socials, preservar el caràcter estatal del nostre sistema judicial, i continuar mantenint un control exhaustiu de les ordres de pagament del govern de la Generalitat. Però cal anar bastant més enllà. Vist el que ha passat, convindria recuperar competències en matèria de seguretat per impedir que la policia autonòmica estigui al comandament d'un colpista declarat (Forn) i assegurar així que els Mossos compliran les ordres dels jutges en el futur. Més fins i tot: cal augmentar la presència permanent d'efectius de la PN i la GC a Catalunya.


El Govern també ha de desmantellar la conselleria que dirigeix Romeva i impedir que la Generalitat financi organismes com Diplocat o el Consell Assessor per la Transició Nacional. Finalment, resulta inexcusable recuperar competències educatives per impedir que escoles i instituts actuïn com a centres d'adoctrinament on es promou la hispanofòbia i es transmeten a nens i joves interpretacions esbiaixades de la història de Catalunya i Espanya. Hi ha molt per fer, Sr. Méndez de Vigo, en aquesta matèria. I és urgent fer-ho perquè el temps, si no canviem res, corre en contra nostra.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH