Puigdemont: "Dimarts, ni casats ni embarcats"

Carmen P .Flores

Carles Puigdemont 1 1 1

Carles Puigdemont en una imatge d'arxiu.


La mitologia està implantada en la societat com una cosa habitual de la vida quotidiana de les persones. A alguns poden que no els agradi o rebutgin aquesta afirmació, però si miren al seu voltant, si analitzen tot el que ens envolta, els elements mitològics ens envolten sense adonar-nos. Només és qüestió de fer un alt en l'activitat diària i reflexionar sobre tot. Segur que aquesta afirmació no és gratuïta.


Aquest dimarts, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont està decidit, si alguna cosa o algú no hi posa remei, a declarar la independència de Catalunya. Ho farà en seu parlamentària, on la majoria independentista votarà favorablement a la seva proposta. Són faves comptades a menys que alguns diputats del PDeCAT es sacrifiquin pel país i no segueixin les directrius del seu partit i votin en contra de la declaració. Serà així? Res és impossible encara que no sembla probable.


"Dimarts, ni casats ni embarcats" diu un refrany popular que no és d'aquesta època sinó que es remunta a molts segles enrere. Aquest dia era considerat com un dia nefast, donant lloc a aquesta creença supersticiosa a nombrosos refranys al llarg de la història.


Segons els entesos, la mala fama del segon dia de la setmana es deu al fet que en època romana, aquest dia estava consagrat a Mart, el Déu de la guerra en la mitologia romana i era considerat un dia de mal averany per emprendre alguna cosa important.


El rebuig a dimarts també es remunta als grecs, doncs per a ells, aquest dia era de mala sort ja que tenien la creença que els dimarts estaven vinculats amb Ares, el Déu de la Guerra a la seva mitologia.


Dit això, coneixent que dimarts és un dia que porta mala sort, bé faria Puigdemont a no temptar al diable, per molt que la jerarquia eclesiàstica li estigui ruixant amb aigua beneïda. Tampoc s'ha de menystenir la gran manifestació d'aquest diumenge, que va omplir la Via Laietana i que no van prendre part en el referèndum il·legal del passat dia 7.


La societat hivernada ha despertat i el president de la Generalitat no ha obviar-la. Tampoc les dutes a terme a tot Espanya en què s'ha demanat que Catalunya no pot independitzar-se.


La mitologia nacionalista té com a data màgica la Diada del 2012 quan Artur Mas es va convertir a l'independentisme. Va agafar el seu vaixell anomenat bogeria i va prometre portar-lo a Ítaca sabent que el vaixell no tenia les condicions per navegar en aigües revoltes.


Puigdemont ho té difícil per moltes coses però que no es deixi portar pel cant de sirenes cuperas i que s'acordi d'Ulisses. Si cal que li lliguin al pal del seny però que no caigui en la temptació, que pot ser no només la seva ruïna, sinó la de Catalunya.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH