Vinga Puigdemont, alegra'm el dia

Manuel Fernando González

Junqueras Puigdemont Turull gener 1

Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull.


Tinc la teoria que un periodista mediocre no pot ser un polític brillant, pensament personal, al qual afegeixo que aquest mateix periodista, com el Mossèn de Calella, tampoc pot estar en missa i repicant. Si a això li afegim, que, com a ciutadà i empresari, em sento maltractat i menyspreat per la banda d'amics dels trilers del 3% dels nostres diners públics robats durant massa anys, comprendran que arribada la data del gran pas al precipici, em senti com Harry el Brut en l'escena del perdonavides del bar dient-li al col·lega Punchi: 'Vinga Puigdemont, alegra'm el dia'.


Ja sé que mai no m'he comportat així, que sempre he escrit en aquesta mateixa secció que calia calmar-se, que també he pregat que es pactés, per exemple, la quota basca que va menysprear Pujol, el de l'herència maleïda. Però, ara, precisament ara, quan tot està a punt de saltar pels aires, fart de tant polític català prepotent i xulesc que vol trencar la democràcia que tant li va costar als de la meva generació aconseguir, recolzats en el coratge d'aquesta altra gran generació que es va embolicar a trets en una guerra civil atroç, de la qual encara no ens hem curat però que va saber reconciliar-se i oblidar pel bé de tots els espanyols, dic que ja n'hi ha prou, que vull que aquest perdonavides de Girona acabi d'una vegada i declari la independència, perquè ell i els seus còmplices s'atinguin a les conseqüències.


I sense por a la CUP i als seus descerebrats antisistema crido: Que visquin els bancs i les empreses catalanes que l'han plantat cara als que han provocat aquest desgavell social! Vinga Artur Mas, més conegut com EL ASTUT, digues-li ara als empresaris que no tenen, el que cal tenir, per canviar les seves seus. I per favor, no em parlis del teu amic de Grifols, aquell que diu ara que no es va però que ja fa temps que es va dur allò del pagament dels seus impostos a Irlanda, en un molt meditat i conegut acte de patriotisme català i independentista.


I per si et queda algun dubte President traïdor a la democràcia i a la Constitució que vas jurar defensar, has de saber, que a aquest ciutadà no li importa quedar-se pel camí, si amb això els seus fills i els seus néts poden viure en pau a la Catalunya en la qual van néixer formant part alhora de l'Espanya en què també viuen en pau els seus parents repartits per Galícia, Andalusia, Madrid o Ultramar.


Per això li prego President, que acabi vostè i els seus còmplices d'una punyetera vegada i resolgui. Si se'n va, que sigui a través dels jutges i els tribunals que el jutjaran, no li càpiga cap dubte. I, si es queda, convoqui eleccions i a continuació dediqui's amb el seu amic Trapero a la paelles amb espectacle perquè el que és de política ja ha fet pel país bastant. Sinó pregunti als empresaris o als que pensen en clau pacífica i constitucionalista -com el periodista que signa aquest article- i veurà el que li diuen.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH