Puigdemont, el paranyer de Catalunya

Carmen P .Flores

Carles Puigdemont Parlament

Carles Puigdemont durant el ple del Parlament d'aquest dimarts.


El que s'ha viscut aquest dimarts al Parlament de Catalunya pot catalogar-se com una obra teatral de Valle Inclán o una cacera amb trampes incloses. I ja se sap, les trampes, en moltes ocasions, poden enxampar a qui les posa.


La decisió de Puigdemont & Junqueras de no declarar, però sí signar, posteriorment, la declaració d'independència per estendre la mà del diàleg -de besucs?- al govern de Mariano Rajoy perquè s'ho ha demanat la comunitat internacional -qui?-, és una decisió valenta? No, és una acció que produirà una reacció, com és d'esperar, de l'executiu espanyol. No es pot parlar de diàleg i alhora signar una declaració d'independència. A qui pretén enganyar? A la CUP? Als intermediaris estrangers? Als ciutadans? Als empresaris? És una autèntica barbaritat perquè no s'ho creurà ningú, ni tan sols aquesta part de la ciutadania que els ha seguit obedientment fins ara. "No es pot estar en missa i repicant", Puigdemont & Junqueras.


La compareixença de l'encara president de la Generalitat de Catalunya al Parlament per explicar la situació política a Catalunya -aquest era, en principi, l'únic punt de l'ordre del dia-, es va convertir, davant gairebé un miler de periodistes vinguts de mig món, en una pantomima realment penosa: al·legat al que ha passat en el referèndum il·legal, els abusos de les forces de seguretat de l'estat, els ferits, els desgreuges, el nombre de votants -trampes incloses?- i l'afirmació rotunda que aquests dos milions i escaig de votants li donaven la "legitimitat" per declarar la independència que els portaria a la promesa 'República Catalana' perquè les lleis que es van aprovar il·legalment el 6 i 7 de setembre els dóna la legitimitat: ni Constitució, ni Estatut.


A la llotja de convidats, vigilant -pactat també?- es trobaven els J & J -no els coneguts pernils- de l'ANC i Òmnium que beneïen públicament la decisió de Puigdemont & Junqueras però que havien tirat per terra les il·lusions i esperances de milers de fidels seguidors. Els J&J, en la seva compareixença davant els mitjans de comunicació com dues estrelles de Hollywood, han explicat que aquesta decisió s'havia pres davant la crida internacional de diàleg. Cal intentar-ho, deien, però es van oblidar d'explicar que, minuts més tard es signaria el document per declarar la independència si el govern de Rajoy no negocia. Les condicions de la sortida de Catalunya d'Espanya? Aquesta és la negociació? Cal saltar-se la legalitat? Mentrestant, la CUP, que s'ha sentit traïda, declarava -després de signar també el document- que si d'aquí un mes no s'havia produït la tan esbombada declaració d'independència, ells abandonaven el Parlament per tornar al carrer, el seu lloc natural i que tan bé coneixen.


Els grups parlamentaris no independentistes es van quedar de pasta de moniato i saben perfectament que la decisió de Puigdemont & Junqueras és només un posat i que la intenció és declarar la independència, malgrat tot el que ha passat.


Ara només cal esperar d'aquest sí però no o no però sí, una reacció del Govern que no agradarà a ningú. En tota aquesta comèdia, els perjudicats, com sempre, la ciutadania, que ni punxa ni curta, només es la utilitza.


Com diu un refrany: "Déu ens agafi a tots confessats".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH