Dimarts en què Mas va obligar Puigdemont a no declarar la independència

Carmen P .Flores

Puigdemont Parlament DUI

Carles Puigdemont al Parlament poques hores abans del ple de dimarts.


Aquest dimarts, al Parlament, s'esperava -perquè així ho havien anunciat- que el president Puigdemont llegís la declaració d'independència. El que ha passat ja ho coneixen tots. Però aquell dia va transcórrer a un ritme frenètic, amb converses a moltes bandes per part dels protagonistes -altres polítics, cossos diplomàtics, mediadors internacionals-, canvis de posicions, desacords, traïcions, salvadors de la pàtria, canvi de text i pèrdua de nervis per part d'uns quants protagonistes.


Al mig dia, Puigdemont va dinar amb els consellers del PDeCAT, l'expresident Mas, Marta Pascal, Homs i algun altre convidat. En aquest dinar, Artur Mas, el pare ideològic del procés, consulta, referèndum o com el vulguin cridar, va ser el que va portar la veu cantant per demanar-li al president que no realitzés la declaració d'independència que estava prevista a les 18 hores i durant la qual es llegiria un document consensuat amb els partits independentistes al Parlament. No ho havia de fer perquè calia negociar amb Madrid. Els objectius que s'havien marcat de treure a la gent al carrer i cridar l'atenció internacional s'havien aconseguit. Ara s'entrava en una altra fase, s'havia arribat més lluny del que es preveia?


En la proposta Mas no estava sol, uns quants consellers recolzaven el seu oferiment, fins i tot el mateix Francesc Homs, perquè la situació econòmica, amb la marxes de Catalunya de les grans empreses, ho aconsellava. No era una simple amenaça, sinó una dura realitat. Com quedarà el país?, és un risc que no pot recaure sobre el Govern i el PDeCAT. Sense oblidar també les pressions internacionals que estaven rebent, així com les peticions de diàleg -dins de les lleis- de l'Església en el seu conjunt. El text s'havia de canviar y mitjançant una estratègia posposar la declaració -encara que van signar el document-.


Però hi havia diversos esculls a resoldre: ERC, soci de Govern; diversos dels independents de la llista, Lluís Llach o Germán Bel; la CUP, que portava temps pressionant perquè, més aviat que tard, es produís ja la declaració; ANC i Òmnium, capitostos i agitadors de la ciutadania; i, per descomptat, la ciutadania que tant havia respost a totes les crides fins a la data.


Puigdemont va parlar llarg i tingut amb Junqueras -que se sent qüestionat per la marxa de les empreses- i el convenç. Però aquesta decisió li costa al vicepresident que una part del seu grup polític li retregui la seva postura i trair a la ciutadania. L'enuig de Marta Rovira va ser tal que va amenaçar amb dimitir i no va voler fer de portaveu. Només calia veure-li la cara que tenia al llarg de tota la tarda-nit. Bretxa molt important a ERC, que fins ara havia estat com una pinya. Els de la CUP es van assabentar mitja hora abans del ple. Les dues representants 'cupaires' no s'ho podien creure i van amenaçar molt a Puigdemont. Havien de consultar-ho amb la resta del grup. Traïció va ser la frase més benèvola que van pronunciar i van amenaçar amb abandonar el Parlament si d'aquí un mes no hi ha aquesta declaració.


Els J&J van empassar tot i no estar d'acord. Van demanar explicar bé el tema per convèncer el personal que havia estat convocat i que estava preparat per celebrar la proclamació. Li van demanar a Puigdemont que li posés passió en la seva explicació, anem, que el fes fora més teatre, cosa que no va fer.


Al final Puigdemont va deixar al personal cabrejat. Uns van interpretar que no havia fet la declaració; altres, que sí; els altres, no entenien res.


Arribats a aquest punt, el president del govern, Mariano Rajoy, li ha sol·licitat per escrit si ha declarat o no la independència per actuar en conseqüència, és a dir, aplicar o no l'famosos article 155. Queden només tres dies per conèixer la resposta, que només pot ser si o no.


El famosos procés, la consulta i les manifestacions han aconseguit fracturar la societat catalana i als partits polítics que el promouen. Aquí, ningú surt guanyant. Fins al propi Llach va mostrar el seu desacord llevant-se el capell que sempre porta.


Té gràcia que el cap de la rebel·lió, és a dir Artur Mas, sigui el que intercedeixi per a detindre-la. Per què serà? Deia Sòcrates que "és millor canviar d'opinió que mantenir-se en l'errònia".

1 Comentaris

1

Muy acertada como siempre Sra. Flores. El astur, fa de cheff y Puigdemont remena l'olla. Después... Nosaltres patirem

escrit per Pepe 14/oct/17    14:18 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH