La Justícia no para, Puigdemont (2)

Manuel Fernando González

Puigdemont corda fluixa


Quan Carles Puigdemont va declarar al Parlament de Catalunya la Independència el passat 10 d'octubre per, a continuació, suspendre la declaració a canvi de diàleg sobre el monotema, els va escriure a vostès. Un article en el qual assenyalava els següent:


"Que el que escoltem al Parlament en aquest molt trist i dramàtic 10 d'octubre és tan sols una argúcia perquè la Justícia que ha començat a buscar proves amb què jutjar i condemnar els causants del major desafecte que ha patit la nostra democràcia des la seva molt difícil posada en marxa i consolidació, perdi el fil argumental, cosa que molt em temo no podrà aconseguir ".


El mateix acabava dirigint-se en primera persona a l'encara per aquell temps president de la Generalitat amb aquesta afirmació de periodista:


"Puigdemont, no tinguis cap dubte, la Justícia farà la seva feina, i molt em temo que no t'agradarà".


El pas dels dies ha fet la seva feina i el primer resultat ha estat l'enviament a presó de l'exvicepresident Junqueras i vuit consellers, un manament internacional de recerca i captura del propi Puigdemont i dels consellers que estan amb ell a Brussel·les i, com a peça separades, la primera compareixença dels membres de la mesa del Parlament i la seva presidenta Carme Forcadell al Suprem, els lletrats han demanat temps mort a l'Alt Tribunal, per poder estudiar els càrrecs als quals els seus defensats s'enfronten. Petició raonada i raonable que els magistrats li han concedit immediatament.


Queda encara el detall de les proves que la Guàrdia Civil va posar damunt de la taula de la jutgessa Lamela perquè la situacóon de "els Jordis" s'aclareixi o es compliqui encara més, i tot seguit vindran les mobilitzacions que ens anunciava a 'La sisena 'un conegut periodista de' La Vanguardia ', que ha deixat a l'i-plau del col·lega Zarzalejos sorprès i que molt em temo que no va més enllà d'una altra argúcia tècnica ideada lluny del plató televisiu per escalfar les eleccions del 21 de desembre que, de moment, només enardeix ja als més afins als qui han provocat el major cop d'Estat civil de la història d'Espanya.


I no obstant això, sigui quin sigui el resultat de les actuacions judicials -que ja sabrem i comentarem quan les conozcamos- el pitjor de tot d'aquest trist episodi que estem vivint segueix sent la divisió entre els catalans i catalanes i l'enorme serial en el qual es pot convertir Catalunya, causat per aquests visionaris que han atret cap a l'autonomia més rica i potent de l'estat el desinterès i la desconfiança dels inversors internacionals, que trigaran molt de temps a confiar en un territori en què hi ha semblant estat de coses, que molts augurem no se solucionarà en diversos anys.


Una autèntica tragèdia per a la classe treballadora, per a la petita i mitjana empresa i, per descomptat, per als polítics que persisteixin en mantenir viu el conflicte i no el fan fora un munt d'aigua a l'incendi català.


De moment, posin-els partits -tots ells- les piles perquè les eleccions serveixin per retornar-nos la normalitat perduda. Això ens ajudarà a tots a passar pàgina i beneficiarà fins i tot als que ara van a la presó o ja hi són. Repeteixo, ara toca reconciliar-se i no tornar al conflicte que ha causat aquest drama humà i familiar.


Per cert, president, torni a casa, que ja prou mal ha causat als seus ia les seves famílies.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH