El Departament de Benestar Social hauria desviat fons per a processos informàtics de l'1-O

|

Passeigtaulattallatbenestarsocial

Manifestants davant la seu de Benestar Social, al Passeig Taulat de Barcelona


La Guàrdia Civil està investigant si el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, dependent de la Conselleria de Treball i Afers Socials, ha estat desviant fons per realitzar els processos informàtics que necessitaven els convocants del referèndum il·legal d'independència que es va celebrar el passat 1 d'octubre.


Segons consta en el sumari que està instruint el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, a què ha tingut accés Europa Press, la Guàrdia Civil va emetre un informe per al jutge en què es recollien dues denúncies anònimes, rebudes en dates i llocs diferents, en què s'apuntava aquest fet, a les que els agents van donar versemblança.


L'informe recull íntegres les dues denúncies. La primera va ser rebuda el passat 21 de juliol a la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona. S'hi explica que l'empresa DXC Technologies està participant en un projecte considerat pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTiTI) "d'alt secret" i la data límit per al lliurament era a "primers de setembre "per poder instal·lar les aplicacions.


En el text s'explica que el CTiTI ha sol·licitat als seus proveïdors d'IT habituals la participació en la creació dels diferents sistemes informàtics per a dotar de mitjans a les estructures d'Estat que volia crear la Generalitat de Catalunya.


"És 'vox populi' entre els proveïdors IT que treballen per al CTiTI que IBM directament o mitjançant alguna de les seves filials està treballant en la futura 'hisenda catalana'", relata la denúncia.


Però afegeix que hi ha altres sistemes informàtics tan importants com el d'Hisenda que s'han assignat a altres proveïdors. "D'aquests, el que probablement estigui passant més desapercebut als investigadors d'aquest despropòsit és un de nou: DXC Technologies".


Segons el denunciant, aquesta és una empresa creada recentment a partir de la fusió d'una part escindida de HPE (Hewell Packard Enterprises) i CSC (Computer Sciences Corporation) i aclareix que actualment DXC gestiona més de 500 servidors per al CTiTI, on s'allotgen multitud de sistemes d'informació, entre els quals cita Ensenyament i Presidència.


Exposa que recentment --la denúncia és de juliol-- el CTiTI ha sol·licitat a DXC un nombre considerable de servidors (més de 100) per a un nou projecte denominat internament com TAULAT i relata les "peculiaritats" d'aquest projecte que, afirma, " fan sospitar que forma part de les anomenades estructures d'Estat".


Així, apunta que el projecte ha estat considerat pel CTiTI "d'alt secret", però reconeix que "aquest secretisme" mai s'havia sol·licitat en cap altre projecte assignat a DXC o anteriorment a HPE.


"S'ha declarat com el projecte més prioritari de tots els assignats a DXC. Sent un projecte del Departament de Benestar Social (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies) sembla curiós que aquest sigui més prioritari que altres projectes sol·licitats pel Departament de Presidència", argumenta la denúncia, en què també s'exposa que la data límit per a la provisió dels sistemes és a primers de setembre per disposar de temps per instal·lar les aplicacions abans de l'1 d'octubre.


En la denúncia es precisa que "tecnològicament" el projecte té uns requeriments molt grans d'infraestructura de comunicacions ja que disposarà de més de 4 milions de persones i 0,7 milions d'institucions com a usuaris potencials.


DESPESES DE PRESTACIONS PER AL REFERÈNDUM


La Guàrdia Civil facilita la segona denúncia anònima rebuda el 26 de setembre en l'aplicació de col·laboració ciutadana de la Policia Nacional. En ella, un comunicant, també de forma anònima, diu el següent: "Informo sobre el Referèndum. Estan realitzant programari amb referencial a l'1 d'octubre al Departament de Benestar, en les seves oficines del carrer Taulat a l'Agència de Protecció Social, programari sobre el nombre de ciutadans que van a votar, ... i utilitzen pressupost d'altres despeses de prestacions per contractar personal per a aquest fi ".


La Guàrdia Civil destaca en l'informe que remet al jutge que les dues comunicacions s'han rebut en dependències de forma anònima i independent i que totes dues fan esment al fet que l'organisme utilitzat per "donar cobertura al procés d'independència ia la preparació del referèndum de l'1 de octubre és el departament de Benestar Social, la qual cosa podria confirmar l'exposat pels dos comunicants de forma separada".


No obstant això, la Guàrdia Civil ha fet comprovacions sobre l'empresa DXC i informa al jutge que es tracta d'una empresa propietat de CSC Computer Sciences Holding Frans, de França i que, actualment, juntament amb l'empresa HP formen DXC. Els agents, que fan una detallada exposició del treball que realitza aquesta empresa, expliquen també que el 2013, HP va aconseguir un contracte de 62 milions d'euros amb el CTiTI de la Generalitat de Catalunya a desenvolupar en 10 anys, segons el bloc de Comissions Obreres en aquesta empresa.


En el mateix bloc, adverteix el sindicat el 30 de juny d'aquest any, que "la Generalitat és client de DCX i el fet de cometre faltes molt greus, com és la cessió il·legal, pot suposar que l'empresa perdi la capacitat de treballar per l'Administració".


L'informe precisa que un dels fets "més importants" és que l'empresa DXC és un servei externalitzat "aliè habitualment als interessos dels propis investigats i per pràctica habitual, atenen els requeriments judicials lliurant la informació que se'ls demana de forma completa ".


Per això, van reclamar al jutge que els autoritzés a realitzar les gestions necessàries per esbrinar on es trobaven els servidors amb les rèpliques de la informació relativa al referèndum.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH