Carles Sastre, líder de la Intersindical-CSC que crida a la vaga general, va ser condemnat per l'assassinat de Bultó

|

Carles sastre intersindical csc 1

Carles Sastre, secretari general de la Intersindical-CSC


El Congrés Nacional de la Intersindical-CSC va triar a l'abril de 2013 a Carles Sastre Benlliure com a nou secretari general del sindicat en substitució d'Isabel Pallarès. Sastre ocupava, fins aquest moment el càrrec de secretari d'Acció Sindical i Negociació Col·lectiva. Nascut a l'Hospitalet el 1955, Carles Sastre era l'únic candidat que optava a la direcció de la Intersindical-CSC i va rebre el suport del 98% dels delegats.


Carles Sastre ja era conegut pel seu activisme en els àmbits independentistes i com a terrorista. Va ser membre de l'Exèrcit Popular Català (ÈPOCA) entre 1973 i 1980, i dirigent del grup armat Terra Lliure des 1980 a 1985.


El 1985, l'Audiència Nacional el va condemnar a 30 anys de presó com a coautor de l'assassinat de l'industrial José María Bultó el 1977, que va morir després de l'explosió d'un artefacte que li van adossar al pit. Un assassinat pel qual també va ser condemnat Jaume Martínez Vendrell i acusat Manuel Viusà.


La sentència detalla que el 9 de maig de 1977 Sastre, al costat d'altres membres de l'Exèrcit Popular Català, van irrompre al pis propietat de Cristòfor Font, cunyat de José María Bultó. A continuació van col·locar l'artefacte al pit de l'industrial i li van advertir que si intentava desenganxar sense que hagués estat desactivat faria explosió. Abans d'anar-se'n li van exigir com a condició per retirar la bomba el pagament de 500 milions. Seguidament, van abandonar el pis. Bultó va tornar al seu domicili, i quan es trobava a la cambra de bany es va produir l'explosió de l'artefacte.


En 1986 va ser absolt per falta de proves dels assassinats de l'exalcalde de Barcelona Joaquim Viola i de la seva esposa, Montserrat Tarragona, executats en 1978 de manera similar a la de Bultó. I el 1987 va ser condemnat a 18 anys de presó per pertinença a banda armada i tinença d'armes. Va quedar en llibertat el 1996, després de complir únicament onze dels 48 anys als quals estava condemnat.


UN SINDICAT BÉ CONNECTAT


La Intersindical-CSC és un sindicat independentista conegut per les seves crides a la insubmissió davant les sentències que ordenen restablir el bilingüisme escolar a Catalunya i per les seves campanyes contra l'Exèrcit. Durant el segon tripartit, el llavors secretari de Joventut de la Generalitat, Eugeni Villalbí, que havia estat membre d'aquest sindicat, va premiar la branca juvenil d'aquesta organització amb prop d'una quarta part del total de les subvencions per a les joventuts sindicals, tot a tenir una representació de menys de l'1% a Catalunya.


El sindicat és hereu, entre d'altres, de Solidaritat d'Obrers de Catalunya, organització fundada a finals dels anys 50 per Jaume Terribas Alamego, cofundador també de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), dirigent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i pare de l'exdirectora de TV3 i actual directora de 'Els matins' de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas.


Entre l'equip de direcció sortint de la Intersindical-CSC destaca el nom de Ferran Casas, que fins llavors era secretari de Coordinació Interna. Cases era redactor en cap de Política del diari Ara, després delegat a Madrid d'aquest diari i més recentment sotsdirector del Nació Digital.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH