El clan de 'Los Gordos'

Manuel Fernando González

Carcel de Soto del Real


Expliquen que el clan de 'Los Gordos' està amargant la vida a Jordi Sànchez a la presó de Soto del Real. A la presó, els delinqüents -i aquests els són en grau superlatiu- sempre escullen les seves víctimes entre els més febles o, com és el cas, entre els que consideren que poden donar-los certa aurèola de matons entre la comunitat carcerària.


A Sànchez li ha tocat la loteria i el cuponazo a la vegada amb aquests subjectes, que es passen el dia amenizándole l'estada amb un fil musical que inclou entre les seves peces preferides l'himne espanyol o el de la Legió, quan la jornada es mostra esquiva al bon humor i entra dins de la plana del desànim.


Als funcionaris sembla ser que les queixes del líder de l'ANC es les porten al paire, perquè saben que el seu és cobrar el sou a final de mes sense ficar-se en embolics que els treguin el son o problemes que els compliquin l'existència. Com comprendran, la vida no és fàcil per a qui espera sortir aviat d'aquest calvari i que, dia sí, dia també, espera que els bons catalans li treguin de la dificultat en què està ficat.


I no obstant això el dijous, que és el dia en què als restaurants t'ofereixen paella, no sembla que sigui la jornada perfecta en la qual les coses canviïn per a aquests polítics presos acusats de rebel·lió, secessió i no sé quantes coses més. Aquest dia el Suprem ha citat els membres de la taula del Parlament i res ens fa suposar, ara mateix, que la vista serveixi per posar en llibertat sota fiança els dos Jordis o Junqueras i el Govern.


Els més optimistes pensen que la presidenta del Parlament l'Alt Tribunal la ficarà entre reixes, i que la resta de la taula, si declaren -o sigui, segueixen l'estela de l'exconseller Santi Vila-podran sortir amb mesures cautelars i una important fiança a sobre. El cas Nuet serà diferent, encara que no del tot.


Amb aquest panorama sobre de la taula, els Jordis continuaran aguantant a 'Los Gordos', i Junqueras i les seves companyes i companys inflant de llegir llibres a Estremera i Alcalá Meco, mentre miren a la televisió com els seus són incapaços de fer una llista única que els alegre l'espera.


I és que en aquesta desgraciada història la passió pot a la raó, i aquesta veritat s'ha apoderat desgraciadament de la Catalunya que es declara indignada i separatista, i també de l'Espanya que s'abraça a la legalitat ia la judicatura com si fos l'ésser o no ser de la seva vida.


De la Justícia flamenca poc se sap, només que ha donat un primer pas, el més fàcil, és a dir, el que li ha permès mostrar-se davant el món com la dama cega més progressista d'Europa.


Divendres, quan recuperi el seu accent francès, acabarà passant-'la bola' de sala en sala, fins que finalment es produeixi l'extradició de tots els que "van fugir" a la capital d'Europa a la recerca de prestigi per al proces i solidaritat europea per la seva lluita, causes perdudes que, a mesura que passa el temps, aniran desdibuixant a l'horitzó polític.


El País ha escrit l'altre dia que els serveis d'intoxicació política russos tenen molt a veure en els milers de missatges que circulen a la xarxa amb l'únic propòsit de desestabilitzar Europa en el seu flanc sud, és a dir, a Espanya, descol·locant a l'encara jove Democràcia espanyola, donant suport a la secessió catalana de forma intensa i premeditada, com ja havia fet en la campanya electoral nord-americana amb enorme èxit.


En el rotatiu de Cebrián -al qual encara els socis capitalistes del diari no han aconseguit treure-se'l de sobre per desgràcia dels sobiranistes catalans- Juan Luis aprofita el seu status per convertir-se en defensor cum laude de la Constitució o, si ho prefereixen, en capdavanter d' la Transició -en la qual va jugar ja un paper determinant, amb el seu cap Polanco- i que ara defensa redoblant espasades contra Puigdemont i els seus afins.


I mentre tot això passa, els catalans de a peu, bons o dolents segons el Codi Junqueras, ens barallem ja als carrers, a la feina i fins a la casa familiar defensant als líders de dos bàndols que des del primer moment sabien el embolic en què ens estaven ficant. Déu els perdoni, perquè a alguns ens costa treball el poder fer-ho perquè el dany a la nostra convivència és ja irreparable


Pel que estic veient aquí els únics que s'ho estan passant de por són els del clan de 'Los Gordos', uns tipus d'cuideu als quals la Direcció General de Presons podria traslladar, per exemple al penal del Port de Santamaría, un lloc més apropiat perquè gaudeixin plenament el seu exquisit repertori musical i de pas deixin de molestar. ¿No els sembla?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH