Jutge bo, Jutgessa dolenta

Manuel Fernando González

Tribunal suprem i audiència nacional



Ja saben vostés. El de "poli bo, poli dolent" com a tècnica policial per fer que els delinqüents acabin "cantant". Ho hem vist en moltes pel·lícules, i les comissàries estan plenes d'interrogatoris seguint una tàctica tan vella com l'estafa de l'estampeta. I pel que es veu ha tornat a funcionar via Suprem, amb un jutge comprensiu que deixa en llibertat amb fiança a la taula del Parlament de Catalunya i una Audiència Nacional amb una Jutgessa entre cometes "dolenta" que manté a la presó "els Jordis "i també a la major part del destituït Govern de la Generalitat. Res de nou sota el sol.


Si vostès. Han seguit aquesta secció hauran llegit fa pocs dies que aquest periodista els explicava que "només" Forcadell trepitjaria la presó. Així ha estat. Però, encara que avui alguns saltin d'alegria, la veritat és que l'apassionada líder de l'ANC ho fa amb un panorama processal molt complicat que, a mesura que es vagi desenvolupant, servirà perquè els polítics secessionistes percebin el rigor amb què la llei tracta als sediciosos en un Estat de Dret.


Bé és, si aconsegueix el seu objectiu, que aquestes posades en llibertat permetin que les eleccions catalanes "arreglin" en part l'enfrontament social en què estem immersos a Catalunya.


Serà com anar vivint el dia a dia a remolc dels esdeveniments que han portar-nos sí o sí a l ' "èxit parcial" que els que van provocar "l'esclat" es convencin que per força "existeixen" jutgesses com la Senyora Lamela que estan disposades a aplicar la llei amb tot la cruesa que li permet el Codi Penal si es passen de frenada autonomista i condueixen al seu poble al xoc frontal de l'independentisme unilateral.


Però no pateixin vostès., Quan arribi l'hora de jutjar i sentenciar, el segon pacte del capó -del qual també els vaig escriure fa unes setmanes en ple cop d'estat- tornarà a funcionar si el govern de l'Estat no malalta d'èxit i assumeix allò que "és millor un mal acord que un bon plet".


¿Tornarem a veure a la dreta espanyola ia la catalana abraçades de nou al Majestic?


No del tot. Mes bé podria ser al Palace de Madrid, perquè fins allà haurà de viatjar aquesta vegada la part catalana, encara que només sigui per fer perdonar el desvari comès, com ja van fer amb Franco aquells que, aterrits per la CNT i per perdre una guerra contra el feixisme, van saber adaptar-se al règim franquista i sobretot a guanyar diners a cabassos. No estem en aquella època, però el color dels diners sempre s'uneix als que més tenen i margina indefectiblement als treballadors.


La meva àvia em va ensenyar a no fer llenya de l'arbre caigut ia més la llei diu que un acusat té dret a mentir per evitar anar a la presó. Per això, no faré sang amb "els reconeixements de la legalitat" dels que han estat posats en llibertat pel jutge Llanera. No em crec, en absolut, un sincer reconeixement dels acusats de la realitat Constitucional de l'Estat Espanyol.


Només espero que hagin après la lliçó i que deixin de ser activistes a més de polítics. O s'és una cosa o s'és una altra. I sobretot que aprenguin a jugar amb les mateixes regles del joc, que tots els que no pensem com ells les complim; almenys, fins que acordem conjuntament canviar aquestes regles.


No els perdono que als que són com jo ens hagin cridat "unionistes" o "fatxes". Encara que crec que podré superar-ho si estan disposats a lluitar per una reconciliació social sincera i immediata.


¿Jutge bo, Jutgessa dolenta? ¿Suprem bo, Audiència Nacional mala ?. ¡En absolut! Ja m'ho explicaran després de les eleccions catalanes i tinguem un nou Govern a la Generalitat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH