Núria Espert: "'Incendios' parla d'atrocitats que la humanitat segueix repetint una i una altra vegada"

|

Núria Espert en obra incendis 1

Núria Espert en l'obra 'Incendis' /Cristina Galán



Interpreta des de fa més de seixanta anys i acumula premis per centenars, però encara es confessa tímida i insegura en pujar a l'escenari. Ara actua a 'Incendios' (Teatre Goya), una tragèdia que relata la crueltat de la guerra i els secrets que un pot emportar-se a la tomba. Quan acabi l'obra, Espert vol prendre un descans i acceptar amb comptagotes els propers papers.


L'obra en la qual actues ara, 'Incendios', remarca el valor de saber llegir, aprendre i pensar. El teatre, ajuda a aprendre i pensar?


Sí. La resposta és un sí rotund. La gent que estima el teatre generalment sap llegir, escriure i contar, però saber pensar és un missatge que jo crec que arriba fins a l'última butaca de l'última fila. No és una cosa que ens vingui regalada, és una cosa que hem de guanyar dia a dia. Saber pensar, no deixar-se influir pel pensament general, que generalment no és tan interessant, i trobar on està el teu pensament personal.


Com la protagonista d''Incendios', Nawal Marwan?


Nawal escapa del pensament únic, s'escapa de la pobresa i de la seva circumstància. Ella tenia aparentment una destinació prefigurat, li treuen el nen ... Una vida que no és vida. Afortunadament, aquestes paraules de la seva àvia, que com Nawal diu més endavant en l'obra 'Ella es va ocupar de mi i em va salvar', li salven d'aquesta vida de dolor que l'espera. Té un patiment terrorífic, però és una veritable vida que mereix ser viscuda.


Nawal és plena de ràbia i furor, deixant-se emportar per l'odi cap a aquests invasors que destrueixen i violen el seu país, però va fer una promesa a una vella, ni rica, ni res de res. Li va prometre no odiar i pensar, i això la salva. La converteix en aquest ésser humà tan summament interessant que trobem al llarg de l'obra. Al final, troba la seva llibertat, havent fet un cicle complet.


L'obra té escenes molt dures sobre la guerra del Líban i els refugiats fa 40 anys. Com ho afrontes?


Dius de fa més de 40 anys, o de fa 24 hores. La grandesa de l'obra és que no parla només de Sabra i Xatila, i del Líban i totes aquestes atrocitats, sinó de coses que la humanitat segueix repetint un cop i altre.

Jo crec que aquesta obra, malauradament, no passarà de moda.


Desgraciadament, pot tocar els cors d'aquí a vint anys com els toca ara perquè la humanitat no va encaminada cap a la pau, va encaminada cada dia més a l'agressivitat ia resoldre problemes amb violència.


Interpretes tres papers diferents a 'Incendios'. Això complica la posada en escena?


No, no és complicat per a res. Són tres dones amb vida pròpia i, si jo actués bé, haurien de ser tres persones completament reconegudes com a diferents. La mare, presa de les convencions, que l'única manera que troba d'arreglar l'assumpte de la seva filla és la violència i no tant els sentiments.


L'àvia, que amb aquests consells que li dóna a la nena és com reconèixer el fracàs de la seva vida, una àvia que sap que la solució està en l'educació i en el creixement de la persona. A ella no li ha servit, ja que mor després d'una vida en aquest poble amb aquesta violència, amb senyals d'odi a cada cantonada. Representa aquest poblet d'ignorants violents del qual ella forma part també, però ha tingut el discerniment de veure on és la sortida. Hi ha una sortida, i la sortida és l'educació i el pensament.


Núria Espert incendis

Espectacle 'Incendios' / Ros Ribas



Has interpretat molts clàssics: Shakespeare, Calderón de la Barca, Josep Maria de Segarra... Els seus personatges, són més lliures d'interpretar perquè queden més lluny?


No, perquè Wajdi Mouawad, l'escriptor d''Incendios', és un home de més de 40 anys i és capaç d'escriure aquest text a l'altura d'aquests grans autors que componen l'univers teatral. És igual de difícil fer alguna cosa d'Ibsen que de Mouawad, treballar a 'El rei Lear' que a 'Incendios'. Com tu et preparis per a fer-ho, és a dir, la professió, les teves experiències i el que hagis après d'una carrera, et servirà per saber des d'on has d'enfocar-ho. No és més fàcil o més difícil. Fer 'Romeu i Julieta' per a dos joves és igual de difícil que fer una obra amb consistència, amb un gran text i contemporània sobre conflictes de parella. Crec que ho solucionem amb això que anomenem la professió, és a dir, l'experiència.


Què té de romàntic el teatre? Per allò de pujar a escena i estar a pocs metres de l'espectador.


De romàntic, poc. De romàntic, per a mi, res. Penso que és molt bo tenir el públic molt a prop perquè una bona interpretació està formada per tot el que el públic veu i tot el que el públic no veu. El que li arriba a l'espectador de la fila 23 ha d'arribar, emocionar i divertir igual que al de la fila 1, però el de la fila 5, 6 i 7, aquest potser pugui gaudir de coses nímies i petites, que és del que es formen les grans interpretacions. Una gran interpretació està formada de milers de minúsculs sentiments que de vegades es contradiuen. Tot això està en els ulls, les celles, les ungles, i potser el pot gaudir el públic més proper. No és que sigui romàntic, però crec que és un acostament més gran.


Has de tenir desenes i desenes de premis. Els has comptat?


No els he comptat.


Però, serien desenes, més de cent?


Depèn de com es compti. El meu marit i jo, fa molts anys, a Alcossebre, vam destinar una habitació i els vam anar posant allà, però és que el meu marit comptava els premis, les distincions i clar ... Llavors van sortir tres-cents i escaig, i d'això fa més de 30 anys, però ningú ha seguit aquesta comptabilitat, és una mica enganyós.

Els premis, que m'agraden tant, tantíssim, en la vida em fan més feliç perquè sóc una persona molt tímida i insegura.

Cada distinció, cada petit reconeixement m'ajuda moltíssim perquè sempre tinc grandíssimes dubtes de com acabo d'estar a l'escenari quan surto.


Ets actriu des de l'adolescència. Has estat un temps llarg sense estar en actiu o has treballat sempre?


Sempre he treballat regularment, però de sobte treballava en alguna disciplina. Quan em vaig posar a dirigir, ia dirigir òpera, vaig estar quinze anys o una mica més. L'única interpretació que vaig fer va ser 'Maquillaje', una obra japonesa que representava a la meitat d'una direcció o una altra. Ni tan sols va ser una aturada total, sí que vaig estar molts anys en direcció.


Amb tantes obres de teatre deus tenir un memòria miraculosa.


Sempre he tingut molt bona memòria. En aquest moment estic creuant els dits. Durant una temporada, vaig fer a Barcelona una obra diferent cada cap de setmana i interpretava la protagonista. Si hi havia algun dia festiu entre setmana, fèiem una altra, i me les sabia sempre de memòria. Havia de acompanyar els meus companys, eren amateurs, venien de les seves feines, un era forner, un altre treballava al despatx ... Tenien molt poc temps per estudiar i jo tenia temps, m'aprenia tota l'obra. Crec que aquí la memòria va donar un bot brutal.


Tens algun repte pendent o estàs al que vingui?


En aquest moment, veritablement estic ficada en cor i cap a 'Incendios', que acaba d'aquí a poc. Ha estat molt intens. No ha estat un espectacle més, sinó molt especial, diferent a tot el que he fet, amb una companyia i uns companys que no puc explicar el seu talent i la qualitat humana que tenen.

Ara vull agafar-me un descans, no físic, que no estic cansada, sinó un descans espiritual, que no tingui obligacions.

Vull parar una mica, per això no he triat res de les coses que m'estan oferint, i només he deixat en stand by una o dues a les quals he dit 'parlarem l'any que ve'. La resta ha estat un no rotund, vull aturar-me una miqueta.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH