Per si faltava alguna cosa, perquè la crisi a Europa fos més profunda, Alemanya s'agrega al ball i és incapaç de formar govern. Com diria un castís "Érem pocs i va parir l'àvia", ja estem tots en l'embolic que diria Rajoy, ningú se salva de la crisi política i institucional europea.
Alguns volen veure un paral·lelisme amb els anys finals de la República de Weimar, quan se succeïen governs que no duraven més que mesos. Bé, la història no es repeteix, més que res perquè ara tots accepten el règim republicà, cosa que no passava llavors.
La coalició "Jamaica" era gairebé impossible des del primer moment, excessives diferències entre liberals i verds pel que fa a immigració i temes europeus, a més que a la CSU (soci bavarès de Merkel) poca gràcia li fan els verds.
L'SPD, per ara, es manté ferm en no repetir la gran coalició, si bé hi ha veus dins del partit, que anuncien que sense Merkel seria possible.
El president de la República, el socialista Steinmaier, anuncia nova ronda de contactes, que no crec que de molts resultats, de manera que estem abocats a una nova contesa electoral, i que segons les enquestes afavoriria Alternativa per Alemanya, més llenya al foc ; i tampoc, al meu entendre, solucionaria la incapacitat per formar majories governamentals.
La manca de govern a Alemanya paralitza les reformes a la UE, que dit sigui de pas, tampoc motiven molt al personal, com sempre molta paraula però poca acció, i de pas deixa tocat a Macron, que pretenia amb el seu paper de salvador de la UE, tapar les seves vergonyes en la poca o nul·la capacitat de govern que té a França.
En fi, se'ns presenta un cap i començament d'any divertit, entre eleccions catalanes, negociacions del Brexit, incompetències europees i nacionals, i les molt problables eleccions alemanyes, Europa s'acosta més a l'any 1933 que l'2018. Per cert, Hitler va ser nomenat Canceller el 30 de gener de 1933, les possibles eleccions serien poc abans. Doncs això.
Escriu el teu comentari