Francesc Moreso: "Cap donant es penedeix"

|

Doctor francesc moresa trasplante riu00f1on vall hebron

Francesc Moreso, nefròleg/Vall d'Hebron



El doctor Francesc Moreso coordina els trasplantaments de ronyó de l'Hospital Vall d'Hebron, una especialitat en què treballa des de l'any 1992. N'ha participat en centenars de casos i recentment ha acompanyat el pacient número 2.000 del centre, ja donat d'alta.


En quants processos de trasplantaments de ronyó haurà participat?


Com a nefròleg, no m'encarrego de la cirurgia, sinó del control del malalt, des que es remet per fer la primera valoració fins que arriba al quiròfan i després durant tota la vida del trasplantament. Des del 92, hauré participat en centenars de casos.


Cada quant temps hi ha intervencions d'aquest tipus a Vall d'Hebron?


Només l'any passat va haver-hi 130 trasplantaments de ronyó, i en el conjunt de Catalunya, 700.


Quins acostumen a ser els motius per al trasplantament?


Entre les malalties que porten a fer que el ronyó hagi de ser trasplantat, hi ha les malalties renals associades al sucre, és a dir, la diabetis; les malalties pròpies del ronyó, com les inflamatòries, i les hereditàries, com la poliquistosi renal.


Qui acostuma a ser el donant?


Diferenciem entre donant viu i cadàver. Dels vius, poden ser familiars, com ara pares o germans, o els emparentats no genètics, com la parella. Els primers van millor perquè des del punt de vista genètic s'assemblen més.


Dels cadàvers, antigament eren més joves perquè hi havia més accidents de trànsit. Ara no som als anys 90, la taxa de donants joves s'ha reduït, i han augmentat molt els donants de 60, 70 o 80 anys que moren d'accidents cardiovasculars, per exemple.


Pel que fa al donant viu, quines conseqüències té una intervenció d'aquest tipus?


Tenen les complicacions de viure amb un sol ronyó, però se'ls practica una cirurgia de baix risc. Poden estar ingressats quatre o cinc dies i fer vida normal en un o dos mesos. En algun cas poden tenir més risc de ser hipertensos. Fem un seguiment anual a tots, però té poc més impacte. I els casos d'èxit són superiors als del donant cadàver.


I a nivell psicològic? Els reconforta saber que han ajudat algú o a vegades la recuperació és dolorosa?


Malgrat les conseqüències de tenir un ronyó menys, la donació altruista fa que tingui un benestar personal per haver millorat la vida d'algú. És la seva millor faceta. Cap donant es penedeix. En els 25 anys que porto com a nefròleg no he vist cap donant que s'hagi penedit.


Quines complicacions són les més freqüents per als trasplantats?


En el cas del trasplantament 2.000 que hem celebrat a Vall d'Hebron tot ha anat fantàstic i només ha d'anar als controls de la consulta, però no tots van tan bé. A vegades, hi ha alguna complicació per la mateixa cirurgia, o hi ha algun problema que no poden resoldre en algun dels tubs, o hi ha malalts que han de tornar a ingressar, o hi ha un rebuig crònic.

Un cop han superat els primers cinc o sis mesos, que són on es juguen més, habitualment els malalts es tiren anys perfectament.


En el cas dels menors, és més complicat per què estan en edat de creixement?


El trasplantament infantil el porten els pediatres fins als 18 anys a Vall d'Hebron. Tècnicament és complex perquè a vegades els nens són molt petits i les artèries són molt petites, a més els nens tenen un sistema immunològic menys desenvolupat.


Com a expert en ronyons, què hem de fer per tenir una bona salut renal?


Si portessin una dieta saludable des de petits, ens estalviaríem bastants trasplantaments. Tant de bo aconseguíssim reduir la diabetis i que la gent no s'engreixes tant.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH