La xicalla demana respecte

Pilar Gómez
Psicòloga clínica y psicoanalista

Educació atorga a un total de 35 alumnes dels Premis Extraordinaris de Batxillerat



Escric això commocionada encara pel cúmul de despropòsits que ens han portat fins aquí, divendres 6 d'octubre.

De tanta desinformació i intoxicació com hem patit cadascú haurà tret la versió més d'acord amb la fantasmàtica constitutiva més primària: Jo o no Jo.


És evident que -per a cada qual- Jo és bo i no Jo és dolent. Ho hem vist i ho hem llegit, podríem dir que no es parla de res més.


Es fa un relat del món des d'aquesta divisió primària: es parla -gairebé sempre- d'un món construït en termes de nosaltres i ells. Termes oposats i complementaris que seguint una lògica primària poden esdevenir molt ràpidament en nosaltres o ells. Molt primitiu i per tant molt perillós.


No es parla d'una altra cosa i, al mateix temps, no es parla d'això.


Trobar-se amb la versió més d'acord amb la fantasmàtica constitutiva és inevitable, precisament perquè és constitutiva, però no és obligatori quedar-se a la fase Jo bé, no Jo dolent. L'educació contribueix -o això és el que hauria de fer- a forjar subjectes que construeixen jos més sofisticats: cooperatius, dialogants, oberts de ment, valerosos ...


En aquest terratrèmol de males notícies s'ha produït un respir en llegir que alguns xavals d'un institut de Sant Andreu de la Barca - IES El Palau-han exigit respecte per als seus companys fills de guàrdies civils, noies i nois, que havien estat matoneados per alguns estudiants, però sobretot per un dels professors del centre.


Aquesta és la història: el dilluns 2, el dia següent del nefast diumenge 1 d'octubre un professor va increpar un alumna, filla d'un guàrdia civil i li va dir assenyalant al pati "veus el que ha fet el teu pare".


Els xavals es quedarien congelats -suposo- i bullint de ràbia a la vegada, però no es van quedar presos de les seves emocions. La indignació pel indigne tracte va ser destil·lada en paraules. Parlarien i parlarien fins a trobar una manera de respondre a la intimidació i van convocar amb una asseguda a través d'wtsp. Aquest és el text de la convocatòria:


"Demà 5 d'octubre del 2017, a les 8 del matí no entreu a l'institut, quedar-vos davant de la porta principal en senyal contra l'actitud el centre IES El Palau discriminant alguns fills de guàrdies civils, això és una actitud irresponsable, immadura i està fora de lloc en un centre educatiu de secundària. Ens quedarem fora, davant de la porta, i ens asseurem pacíficament. Que corri, perquè abans de res RESPECTE".


Podria estar millor escrita i li falta un accent, però és innegable que adjectiven amb precisió quirúrgica: "actitud irresponsable, immadura i fora de lloc". Per la resta el missatge és inequívoc i molta gent el va fer seu: més de dos-cents estudiants es van quedar una hora de peu fora de  l'institut, en silenci. L'asseguda no va poder ser perquè el terra estava mullat. Aquí es van plantar.


És un alleujament -i cal pensar que el moltes vegades tediós, callat, desgastant i desagraït treball de claustre al llarg dels anys ha contribuït a això- que la xicalla s'hagi sostret a les imposicions ofensives, s'hagi plantat i hagi exigit respecte.


És sabut que es produeixen abusos d'autoritat en més d'una escola i no hauríem de perdre de vista que aquesta manera d'abusar d'una posició de poder és tan abús com pugui ser-ho qualsevol altra manera de forçar els alumnes encara que sola tractar d'una manera diferent.


Diguem que l'abús autoritari és més corrent i fins s'entén, de vegades, com un mal inextirpable. Té moltes versions -de lleus a gravíssimes- que mai s'aborden ni, menys, es resolen perquè "són coses que passen", "cadascú té el seu caràcter", "no em vaig a ficar a la classe de ningú" i "a més aquest grup / aquest noi / aquesta noia / és impossible ...".


Aquestes noies i aquests nois que han demostrat la seva capacitat per no deixar-se avassallar -han debatut, s'han escoltat els uns als altres, s'han organitzat i han sabut fer escoltar la seva veu en circumstàncies ben difícils- són un raig de llum entre les tenebroses tenebres que ens aguaiten en aquests temps turbulents que vivim. Dóna gust.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
La normalitat és rara
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH