Barcelona celebra la Constitució el 6-D

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Congrés diputats febrer 1



Ahir, com passa des de fa diverses legislatures, el Congrés va obrir als ciutadans la seva porta principal, flanquejada pels dos bells lleons de bronze que simbolitzen la defensa de la seu de la sobirania nacional. I vaig sentir un gran orgull en veure entrar amb total normalitat democràtica als ciutadans que havien fet pacientment cua durant diverses hores, deixant enrere un any especialment agitat des del punt de vista polític, l'any en què per primera vegada el Govern d'Espanya ha hagut d'aplicar l'article 155 de la Constitució per destituir el govern d'una comunitat autònoma declarat en rebel·lia. Resultava un espectacle edificant veure gent arribada d'arreu d'Espanya deambular, amb un somriure als llavis, pels passadissos habitualment reservats als nostres representants polítics, contemplar satisfets l'hemicicle on es desenvolupen les sessions de control i els plens, i ocupar orgullosos els seients de diputats i membres del Govern central mentre es feien les fotos de rigor per immortalitzar el moment.


El proper 6 de desembre es compliran 39 anys de la ratificació popular de la Constitució Espanyola de 1978. En tornar la vista enrere, un no pot sinó sentir una enorme gratitud cap als protagonistes de l'agitada transició i somriure en contemplar fotografies ja històriques de Fernando Abril-Martorell (UCD) amb Alfonso Guerra (PSOE), de Manuel Fraga (AP) amb Santiago Carrillo (PCE), i dels set pares de la Constitució, alguns d'ells ja morts. Que dues persones com Fraga, ministre de Franco que com a tal va assumir sense aixecar la veu el règim franquista, i Carrillo, que com comunista militant havia assumit sense dir ni piu el totalitarisme soviètic, acceptessin dirimir les seves profundes diferències ideològiques en el marc de la Constitució constitueix un fita històrica.


Per als que vivim la dictadura de Franco amb incomoditat i fins rebuig, pocs, molts menys dels que ara la denuncien amb 42 anys de retard i la comparen grotescament amb l'Espanya constitucional, per a nosaltres, aquests 39 anys de democràcia han constituït un autèntic bàlsam , una mena de compensació per tota la minva de llibertats i arbitrarietats patides durant els 36 anys que van transcórrer des del final de la Guerra Civil el 4 d'abril de 1939 fins a la mort del general Franco el 20 de novembre de 1975. Permeteu-me que insisteixi: l'aprovació de la Constitució de 1978 constitueix una fita sense precedents en la història política d'Espanya perquè gràcies a ella els espanyols hem pogut viure en llibertat, concòrdia i prosperitat, per primera vegada durant gairebé quatre dècades ininterrompudament. La Constitució és per als ciutadans de a peu la principal garantia amb què comptem per frenar les desviacions i arbitrarietats en què poden incórrer els poders executiu, legislatiu i judicial. Paradoxalment, aquesta Constitució i la resta de normes democràtiques que alguns van pretendre il·legalment derogar a Catalunya en els dos últims anys són precisament les que emparen ara el seu dret a un judici just. Contràriament al que afirmen alguns partits polítics i associacions secessionistes, a Espanya no hi ha presos polítics perquè la Constitució garanteix que ningú va a la presó per expressar les seves idees, llevat que en nom d'aquestes idees cometi actes tipificats com a delictes.


Hi ha una altra poderosa raó per celebrar el XXXIX aniversari de la Constitució aquest 6 de desembre. Cada dia apareix una nova proposta per reformar la Carta Magna amb les més variades excuses. L'assumpte ve de lluny i hi ha tantes propostes sobre la taula i amb fins tan variats i fins i tot contradictoris que resulta difícil augurarles molt futur. Algunes afecten detalls relativament nimis que en res impedeixen ni es deixarien sentir en el normal funcionament de les institucions. Però hi ha d'altres que amb l'excusa d'actualitzar l'Estat de les Autonomies i reconèixer-ne les singularitats podrien aprofundir les desigualtats entre espanyols, limitar subreptíciament la llibertat de circulació de persones, béns, serveis i capitals, i augmentar en lloc de reduir les ja notables disfuncions administratives i els conflictes competencials. Als constitucionalistes, ens convé estar atents per impedir que ens donin gat per llebre.


Des de 2012, algunes associacions cíviques com Espanya i Catalans, Convivència Cívica Catalana i Regeneració Democràtica celebren el 6-D a Barcelona. Aquest any, tornarem a concentrar-nos de nou a la plaça Urquinaona a les 11:00 per marxar en manifestació cap a la Plaça de Sant Jaume, antiga plaça de la Constitució. Us esperem.


Llarga vida a la Constitució!


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH