Som servents de la llei per tal de poder ser lliures

Carmen P .Flores


Padresconstitucion

Aviat farà 40 anys, i sembla que va ser ahir, quan milions d'espanyols il·lusionats votaven la Constitució, la coneguda com la del 1978. Any de la seva aprovació.


La llibertat no seria possible sense la Constitució, perquè és aquesta la que garanteix la llibertat dels ciutadans i protegeix els seus drets. A més és la llei que a Espanya garanteix l'exercici de la llibertat, que estableix, de manera inequívoca, que una part de la nació no pot decidir segregar d'aquesta en contra de la resta dels espanyols.


Ara, les generacions que no han conegut un altre règim que el democràtic, posen en dubte, no només el fons, si no la forma en què es va elaborar la Constitució, sense valorar el context, l'època i les circumstàncies que l'envoltaven, no es poden oblidar aquests matisos. Ni tan poc que la seva elaboració va ser fruit del consens.


Espanya acabava de sortir de quaranta anys de dictadura d'un cabdill que havia traït al legítim govern de la República. La repressió, la manca de llibertats i l'aïllament internacional, havia estat present durant aquests anys. Com passar d'un règim franquista a una democràcia, sense aixecar recels en tota l'estructura que havia creat el dictador per mantenir el règim amb mà dura ?. No era tasca fàcil, però es va pactar una transició liderada per un polític que coneixia els ressort d'aquest poder, i només així, podia desmuntar-se, des de dins, sense vessament de sang. Se sabia el risc que es corria. Els autors van ser molt valents, assenyats i exempts de protagonisme partidistes, tot un exemple que no es dóna en l'actualitat.


La nostra Constitució va ser inspirada en la llei fonamental de Bonn de 1949 i la Constitució francesa de 1978, dos referents que més influiria en el constituent espanyol del 1978.


Alguns pensen que la Constitució està caduca, altres afirmen que no la van votar i altres fan referència a la necessitat d'actualitzar alguns articles perquè s'ajustin millor als canvis socials i les necessitats dels territoris. Res ha de ser inamovible, la Constitució tampoc. Cal posar-se mà a l'obra, des del poder legislatiu. El Congrés dels diputats, que representa la ciutadania ha de ser el lloc idoni on aquestes possibles modificacions puguin dur-se a terme, perquè Espanya és una democràcia parlamentària, encara que a alguns se li oblidi.


Ara, la situació ha canviat, els partits polítics també, les majoria parlamentàries estan en vies d'extinció, hi ha noves formacions a l'hemicicle com diferents maneres de fer política, algunes d'elles molt singulars. Ara es fa necessari dur a terme canvis.


Tot això no vol dir, com sol passar en aquest país anomenat Espanya, que ja no serveixi, no, perquè aquí vam passar del negre al blanc amb una facilitat increïble.


La Constitució del 78 és un instrument de garanties democràtiques i no només cal respectar-la, sinó acatar-la, perquè com deia Ciceró fa més de dos mil anys "som servents de la llei per tal de poder ser lliures"

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH