Brussel·les proposa crear un Fons Monetari Europeu

|

Dombrovskis Per enfortir l'euro.


La Comissió Europea ha presentat un paquet de mesures per reforçar l'estructura de l'eurozona, entre les que proposa convertir el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) en un Fons Monetari Europeu, crear nous instruments pressupostaris i introduir la figura del 'superministre' de l'euro .


Aquestes idees van ser avançades pel president de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, i es basen en els plantejaments ja expressats en el Llibre Blanc sobre la Unió Econòmica i Monetària (UEM) publicat per Brussel·les al març d'aquest any.


L'objectiu és enfortir "la unitat, l'eficiència i la rendició de comptes democràtica" de la moneda única per 2025.


"Avui la Comissió Europea està donant un altre pas en el procés de crear una UEM més estable i pròspera", ha expressat el vicepresident de la Comissió Europea per a l'Euro, Valdis Dombrovskis.


Així, Brussel·les ha plantejat un "full de ruta" amb "passos concrets" per als propers 18 mesos que seran debatuts per primera vegada pels líders europeus en la cimera de l'euro que tindrà lloc el proper 15 de desembre a Brussel·les.


En primer lloc, l'executiu comunitari ha proposat construir un Fons Monetari Europeu (FME) a partir de l'MEDE, una institució que ha jugat un "paper decisiu" en els últims anys.


En concret, Brussel·les aposta per reforçar les competències del nou FME perquè participi de manera "directa", juntament amb la Comissió Europea, en la gestió de futurs rescats.


A més, la proposta advoca perquè el futur Fons Monetari Europeu actuï com a xarxa de seguretat si el Fons Únic de Resolució (FUR) no disposa dels recursos necessaris davant de possibles fallides d'entitats financeres.


De la mateixa manera, planteja eliminar la necessitat de majoria absoluta entre els països per prendre decisions en "situacions urgents específiques".


El document de la Comissió Europea defensa que el FME ha de mantenir l'actual capacitat de préstec que el MEDE, de 500.000 milions euros, encara que podrà preveu la possibilitat que pugui aquesta xifra pugui incrementar-se. Brussel·les vol que aquesta proposta sigui adoptada a mitjans de 2019.


ESTABILITZACIÓ DE L'EUROZONA


D'altra banda, l'Executiu comunitari explica en un document sense caràcter legislatiu que el FME podrà també desenvolupar "nous instruments financers", entre els que inclou una "possible" funció d'estabilització per a l'eurozona en moments de crisi.


En particular, la Comissió Europea aposta per un mecanisme que s'alimenti de "diferents fonts de finançament a nivell europeu" i el seu objectiu sigui "mantenir els nivells d'inversió nacionals" en moments de crisi, en els quals precisament la inversió sol reduir-se.


D'aquesta manera, en situacions així, i subjecte a uns criteris concrets, els països podran tenir accés a préstecs concedits l'FME o amb fons del pressupost de la UE, que també podria aportar ajuts anuals limitades.


Aquesta funció d'estabilització podria complementar-se amb un instrument de "segur" finançat amb contribucions voluntàries dels estats membres.


Brussel·les té previst presentar la proposta concreta per a aquest mecanisme d'estabilització al maig de 2018, dins de la corresponent al pròxim marc financer plurianual per al període entre 2021 i 2027.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH