El PSOE vol citar Joan Manuel Serrat i Isabel Coixet per reformar el model territorial

|

Congresodiputados 2 També a experts constitucionalistes.


El PSOE ha registrat al Congrés el seu pla de treball per a la nova comissió per a la reforma del model territorial, que busca que tingui un caràcter "obert a la societat".


Per a això, pretén citar més d'un centenar de persones incloent, a més de polítics, experts constitucionalistes, historiadors, periodistes, filòsofs, sociòlegs i economistes i personalitats del món de la cultura.


Els socialistes han sol·licitat un bloc de compareixences institucionals que consideren que haurien d'acordar-se entre els diferents grups i que inclou els 'pares' de la Constitució -Miguel Roca, Miguel Rodríguez Herrero de Miñón i José Pedro Pérez Llorca-.


Així mateix, el PSOE vol citar representants de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), a les principals organitzacions sindicals i empresarials, a les Acadèmies de les Llengües i l'Institut Cervantes.


"LLERA" DE LES DEMANDES CIUTADANES


Però, a més, també busca que la comissió sigui un "curs" de les noves demandes ciutadanes i, en nom d'aquest fi, ha optat per reclamar la presència en seu parlamentària d'experts constitucionalistes, com Javier García Roca, Luis López Guerra, Eliseo Aja o Argeria Queralt; filòsofs, com Emilio Lledó i Adela Cortina; i historiadors, com Sant Julià i José Álvarez Junco.


A la llista figuren diversos sociòlegs com Belén Barreiro, expresident del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS); Francisco Llera (director de l'Euskobaròmetre); el politòleg Pablo Simón (politikon); Fernando Vallespín, exdirector del CIS; i Antón Losada, col·laborador a més de tertúlies de mitjans de comunicació.


També vol cridar a economistes, com José Borrell i Antón Costas; representants de diferents organitzacions socials, com Intermón-Oxfam, Greenpeace o CERMI.


Persones de l'àmbit de la cultura com el cantautor Joan Manuel Serrat, la cineasta Isabel Coixet, l'exdirector del Museu del Prado Miguel Zugaza, i els escriptors Javier Cercas, Javier Marías, Luis García Montero i Fernando Aramburu (autor de 'Pàtria') .


A la llista hi figura una dotzena de periodistes com Victoria Prego (presidenta de l'Associació de la Premsa de Madrid), Iñaki Gabilondo, Javier Sardá, Jordi Évole, Pepa Bueno, Júlia Otero, Àngels Barceló i els directors dels principals diaris i diaris digitals .


AMBAIXADORS D'ALEMANYA I ELS EUA


El llistat es completa amb els ambaixadors a Espanya de països com Alemanya, Àustria, Estats Units o Canadà, ja que al PSOE consideren que és fonamental l'exposició dels principis d'organització, funcionament i equilibri que regeixen en altres estats d'estructura política i administrativa descentralitzada.


En el seu pla de treball, el grup que capitaneja Margarita Robles assenyala que la fase de compareixences ha de culminar en un termini de sis mesos, per a això veu necessari poder treballar al mes de gener, inhàbil a efectes parlamentaris, i celebrar una mitjana de entre quatre i sis compareixences setmanals.


Els socialistes pretenen que aquesta nova comissió, de la qual són impulsors, feu un balanç de l'experiència autonòmica que, al seu parer, ha estat un "èxit" i un "motor de progrés" del conjunt de comunitats autònomes, tot i identificar-també "disfuncions".


EXAMEN ESPECÍFIC DE LA CRISI CATALANA


Han dividit el treball en tres grans blocs: Avaluació global de l'Estat autonòmic, inclòs un examen específic de la situació de Catalunya; examen de la perspectiva de les comunitats autònomes, ciutats autònomes i entitats locals; i examen de la perspectiva de les organitzacions empresarials i sindicals.


Els socialistes creuen necessari identificar les necessitats de reforma i proposar, d'acord amb els procediments previstos i des del màxim consens possible, respostes que puguin ser compartides per la majoria dels espanyols i de les institucions.


Segons defensen, "hi ha respostes que poden oferir-se dins de l'actual marc legal, altres que requeriran la modificació de diferents lleis de l'Estat, i d'altres que s'haurien d'assolir mitjançant una determinada reforma constitucional".


A més, apunten que la situació política catalana exigeix que la c omissió sigui "un espai útil i immediat" per desenvolupar un diàleg entre les forces polítiques dirigit a oferir un marc de convivència per a Catalunya "dins de la Constitució i la Llei".


Davant el "greu deteriorament de la normalitat constitucional i estatutària, l'abandonament del diàleg i de la negociació política, les violacions de la legalitat i la forta fractura social" que s'ha produït, aquesta comissió "obre un espai formal de diàleg imprescindible per escometre i donar sortida a l'actual situació ", assenyalen.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH