Un altre periodista al banc dels acusats

Manuel Fernando González

Jordi Ballart Marc Cadevall Marc Armengol Eva Candela Xavier Cardona


Aquest dimecres 13 de desembre em toca banc dels acusats en els Jutjats de Terrassa. Inconvenients de d'aquesta beneïda professió en la qual tractem d'explicar les coses a través de les notícies que publiquem, i a més admetem opinions de tots els tarannàs amb l'única finalitat que el lector tingui davant dels seus ulls la pluralitat de criteris que es baixessin a una societat tan convulsa com és l'actual.


Naturalment els polítics professionals reben la major part de les crítiques, perquè ells acaparen la major quota de poder real que decideix la vida, mala vida diria jo, de tots els ciutadans. El col·lectiu ISIDORO és un grup d'intel·lectuals, periodistes, i professionals liberals que amb certa freqüència i en un to àcrata i vallinclanesc editorialitza sobre el dia a dia d'aquells polítics que seuen al Congrés, en els parlaments o als ajuntaments.


Isidoro es transmuta en la imatge del famós personatge dels dibuixos animats de la infància de molts de nosaltres i exerceix sobre el paper la figura del gat de l'editor gallec que signa aquestes línies. És un gat golafre i sibarita que, sobretot, es fot de les ficades de pota de les seves víctimes, exagerant intencionada i malèvolament les seves decisions com a gestor públic.


Els articles d'ISIDORO els sol escriure el que millor o els que millor coneixen el tema que es tractarà. Mai s'inventen els motius i sempre es deixa la crítica en un menys i no un més al personatge. Per descomptat, a criticat se li dóna el dret de rèplica i també se li deixa un espai en el faldó, com en qualsevol de les notícies que publiquem, perquè el lector es desfogui a gust.


Doncs bé, a Jordi Ballart, ara exalcalde de Terrassa, no li va agradar un dels ja populars "MIOLS d'Isidoro" i ens va denunciar davant els tribunals en companyia de diversos dels càrrecs socialistes que havia nomenat a dit durant el seu mandat.


Pel que sembla, atemptem contra el seu honor per dir-li incompetent (aquest és l'article en qüestió) i als seus recomanats, parents tots ells d'antics destacats sociates o amics seus, doncs això, que havien estat nomenats digitalment. Com poden comprovar els que ara es diuen presos polítics, alguns socialistes catalans són tan sensibles a la crítica com el que més, sense que l'Executiva d'aquest partit obri la boca o s'excusi per semblant atemptat a la llibertat d'expressió d'un mitjà de comunicació en el qual sempre han tingut la presència que han considerat convenient.


Com aquest editor es nega a dir qui són els autors últims del molt merescut article al qual em refereixo, he hagut d'assumir el paper d'acusat i seure al banc dels acusats. Confio que la Justícia em jutgi amb imparcialitat i que aquest Nen Ballart no se surti amb la seva, ara que ja li ha dit al seu expartit, el PSC, que es dóna de baixa com a militant i com a alcalde -al meu entendre, el pitjor que ha tingut Terrassa en els últim quaranta anys-.


Un altre detall en aquests plets: els "presumptes delinqüents" vam acudir pagant el lletrat de la defensa de la nostra butxaca. Al senyor Ballart i als seus amics els defensa una lletrada que paga el Municipi de Terrassa perquè treballa en el mateix. O sigui: guanyi o perdi, gratis total. És la diferència que hi ha entre un periodista de la Transició i un 'niñato' ficat en política gràcies als bons oficis del seu pare.


En fi, que un periodista més al banc dels acusats i amb petició individualitzada d'indemnitzacions suculentes per als demandants.


Un altre més. Fins quan?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH