Migrants

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Refugiadso


El tema és tan preocupant i de tal magnitud que l'ONU ha decidit recordar-ho cada any en el dia internacional de la matèria, el qual s'agrega al que a meitat d'any reconeix als refugiats. Prop de 67 milions de persones s'han desplaçat al planteja de les quals gairebé la meitat són menors de 18 anys.


Cada minut, segons informes de l'ACNUR [1], 20 éssers humans es veuen obligats a deixar les seves llars, per conflictes bèl·lics, persecució i fins i tot per no comptar amb les mínimes condicions que els permetin accés a l'alimentació, la salut, l'educació, l'ocupació o la llibertat de circulació.


En aquest Nadal, 14 milions de menors d'edat que es van convertir en migrants durant els darrers 7 anys, segurament reflexionaran en que mig milió de persones van morir en aquest mateix lapse, sense que si més no poguessin haver estat sepultades o incinerats segons els seus costums. Desafortunadament dels deu mil empleats de l'ACNUR, el 89% la passaran lluny de les seves famílies atenent la població sobretot d'Àsia [2] i Àfrica en camps que difícilment ofereixen als desplaçats condicions òptimes de supervivència.


Quin serà l'impacte en els programes de l'ONU, que busquen un enfocament més humà i coordinat, després que el president dels Estats Units va anunciar que es sortirà d'aquestes organitzacions?


L'actual secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, ha recordat que la migració és un fenomen que ha existit sempre "El canvi climàtic, la demografia, la inestabilitat, les desigualtats cada vegada majors i les aspiracions a una vida millor, així com les necessitats no satisfetes en els mercats laborals, ens indiquen que la migració seguirà existint "i afirma que només la cooperació internacional farà eficaç la gestió migratòria.


Els que decideixen deixar el mateix per buscar en una altra banda, tenen el dret als beneficis garantits per les constitucions del món. Trobar-se amb tanques electrificades, murs, organitzacions criminals que converteixen els migrants en víctimes de "tracta", esclavitud i en general violació als més elementals drets humans, és un fracàs no només de l'ONU o les seves agències, sinó de la humanitat en el seu conjunt.


Com aconseguir una migració segura, en un món globalitzat i en moviment?


Resulta una de les incongruències l'invertir en avenços de transport i de comunicacions, si el final d'un viatge és el rebuig, la deportació o centres de concentració humana tan perversos o fins i tot pitjors que els que es van criticar a l'Alemanya nazi.


Aconseguir el co-va desenvolupar o, és a dir que les condicions econòmiques i socials beneficiïn el mateix a països i regions d'origen com a les de destinació és un dels reptes urgents de la humanitat, la qual cosa passa necessàriament per accions col·lectives, la interacció entre països i l'intercanvi d'experiències, oportunitats de col·laboració i idees per eradicar la incertesa i la urgència que fa a la migració un fenomen generalment no planejat i perillós.

Arriscat no només pel que implica sortir fugint, sinó pels alts nivells de corrupció i impunitat que s'estan donant en les instàncies responsables de regular la migració, tant a nivell internacional com nacional [3].


Em resisteixo a transcriure els testimonis de veritable ignomínia a què són sotmesos migrants, inclusivament els que només demanen transitar per un territori per arribar al seu destí, per evitar el brot de pensaments morbosos d'alguns lectors; però s'han documentat casos inclusivament d'ONG els directius o operadors són responsables de tals perversions, perquè són lesbianes, homosexuals, d'una religió diferent, de color diferent i moltes altres coses que en principi s'oculten dificultant les possibilitats d'ajudar com ha dit Volker Turk l'ACNUR en la seva qualitat de "Alt Comissionat adjunt per a la Protecció" el qual insisteix en la prevenció a partir de la intensificació i el processament dels qui cometen abusos de l'índole que sigui, sense que importi si els perpetradors són membres de les "tropes de pau".


No obstant això de poc serveixen les intencions de l'ONU, si en els països d'origen d'aquests empleats, se'ls permet quedar sense sancions. Segons Sarah Taylor defensora de drets de la dona a Human Rights Watch, la impunitat en les tropes de pau, no podrà resoldre mentre les pròpies tropes de pau, siguin les responsables de jutjar els que cometen abusos en contra de víctimes civils que se suposa ajuden.


Com sempre, sorgeixen els decàlegs del que s'hauria de fer i ometre, d'antuvi s'espera que sigui de prioritat la seguretat i benestar de supervivents -migrantes o amb qualsevol altra qualitat- complint compromisos de monitorització, investigació i submissió a processos judicials; accelerant la repatriació dels infractors per a ser subjectes a investigació, a més de ser explícits sobre obligacions per als estats que aporten soldats de pau, a fi d'evitar que per aquesta via es colin subjectes que haurien de ser empresonats, si països d'origen.



[1] Es va fundar el 1950 per tres anys per atendre aquest fenomen derivat dels desplaçaments a conseqüència de la segona guerra mundial i contínua atenent problemes de població al planeta.
[2] Afganistan, Colòmbia, República Democràtica del Congo, Mali, Pakistan, Jordània, Turquia i l'Iraq, són alguns dels països on abunden els camps de migrants i refugiats.
[3] A Oaxaca, s'han dictat quatre sentències d'un total de 383 delictes denunciats i 96 esbrinaments prèvies obertes en quatre anys i de les mil 600 denúncies rebudes per la CNDH -entre 2012 i 2015- són gairebé res les recomanacions expressades per aquest òrgan a Mèxic.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH