La incerta loteria del 21-D

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Debat candidats 21D

Els candidats es van mesurar en debats televisius


Els catalans estem cridats a les urnes el dijous 21 de desembre (21-D), poques hores abans que els nens del col·legi de Sant Ildefons cantin la Grossa de Nadal, i els afortunats per la sort ho celebrin contents, obrint ampolles de cava i repartint abraçades a la porta d'alguna administració de loteria en qualsevol racó d'Espanya. El resultat d'aquestes eleccions, com la loteria, es presenta molt incert però a diferència del que passa en el sorteig nadalenc, la incertesa podria subsistir després de conèixer-se els resultats. Els catalans estan cridats a decidir si volen seguir enfangats en agres disputes fratricides, o prefereixen passar pàgina a dos anys de desgovern i males notícies econòmiques per encarar el futur amb esperança. La fractura social i el enconament són tan grans que ningú pot assegurar que les eleccions ens aproparan a la sortida del laberint.


ELECCIONS EXCEPCIONALS


Són les quartes eleccions autonòmiques en 7 anys. Els catalans vam votar en 2010, 2012 i 2015, i ho farem de nou en 2017, quan en circumstàncies normals les eleccions s'haurien produït en 2010, 2014 i 2018. Alguna cosa va francament malament quan la durada mitjana de les legislatures amb prou feines supera els 2 anys, en lloc dels 4 previstos. La brevetat de la legislatura precedent no és l'única raó per la qual haguem de considerar les eleccions del 21-D singulars i fins excepcionals. Ho són també perquè no les va convocar Puigdemont, l'anterior president de la Generalitat, que va ser cessat juntament amb la resta del seu govern després que el Parlament de Catalunya votés el 27 d'octubre una resolució, segons la qual, Catalunya es constituïa en un estat independent en forma de república.


Des de la seva destitució, Puigdemont va fugit per Bèlgica acompanyat per quatre dels seus exconsellers, i, encara que diu considerar-se el president legítim a l'exili, concorre a aquestes eleccions autonòmica amb un nou partit, Junts per Catalunya, en les llistes figuren en les primeres posicions Sánchez, president de l'ANC empresonat, alguns dels consellers fugits i altres consellers detinguts i ja excarcerats. Igualment insòlita és la situació de Junqueras, el que va ser vicepresident de Puigdemont, que es troba a la presó i és el candidat d'ERC a la presidència del govern de la Generalitat. Forcadell, la presidenta del Parlament dissolt, i diversos exconsellers de Puigdemont, tots ells en llibertat condicional figuren en els primers llocs de les llistes d'ERC. Com gairebé tots sortiran elegits, el dia 22 ens trobarem amb que almenys una desena de diputats del nou Parlament, i dos dels aspirants a presidir el govern de la Generalitat, Junqueras i Puigdemont, estaran empresonats o fugits, i tots a l'espera de seure a la banqueta del Tribunal Suprem per respondre dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. El tríptic secessionista el completen els renovats candidats de la CUP que ja han manifestat que no donaran suport a cap candidat que no trenqui amb la "lògica colonial de l'Estat" i es apreste a impulsar la república constituïda el 27 d'octubre.


A les eleccions concorren també tres partits, diguem-ne per brevetat, constitucionalistes: Ciutadans, PSC i PP, els tres partits els diputats es van absentar del Parlament el 27 d'octubre. Els seus líders, Arrimadas, Iceta i García Albiol, respectivament, s'han compromès a acabar d'una manera o altra amb el procés secessionista. Arrimadas, la candidata de Ciutadans, és l'única dels tres que, a tenor del que apunten algunes enquestes, lliura una atapeïda lluita amb ERC per guanyar les eleccions. Promet fer una auditoria i apagar el procés. Iceta, primer secretari del PSC, aposta per la reconciliació i s'ha compromès a no donar suport a Puigdemont i Junqueras. El compromís de García Albiol, molt allunyat dels llocs de cap, és sumar perquè Catalunya tingui un president constitucionalista.


RESULTAT MOLT INCERT


Totes les enquestes publicades fins ara indiquen que els sis partits als quals m'he referit, més Catalunya a Comú-Podem (CEC-Podem), aconseguiran representació parlamentària. Ja que cap enquesta atorga als partits constitucionalistes els 68 diputats que permetrien assegurar la investidura d'algun dels seus líders, i sí hi ha diverses que donen aquesta majoria als tres partits secessionistes, no hi ha cap seguretat que les eleccions del 21-D posaran punt i final al procés de secessió, i, per tant, a la inestabilitat política i inseguretat jurídica que s'ha apoderat de Catalunya des de les eleccions de 2012.


La investidura de Arrimadas no està assegurada, fins i tot si Ciutadans resultés el partit més votat. Iceta no recolzarà la seva investidura excepte en l'improbable cas que els tres partits constitucionalistes aconseguissin la majoria absoluta. En el cas mica més probable que no arribin a la majoria absoluta però superin en escons als partits secessionistes, Acostades podria intentar-ho però els diputats de CEC-Podem, el partit de Colau i Domenech s'oposaran a investirla. Iceta, per la seva banda, està jugant amb habilitat les seves escasses bases, presentant-se com el candidat catalanista compromès amb el diàleg i la reconciliació. En realitat, Iceta és un nacionalista interessat en augmentar l'autonomia, millorar el finançament de Catalunya, i impulsar una reforma 'federal' de la Constitució per convertir Espanya en un estat confederal. Disposat a dialogar ia arribar a pactes, sí, però amb una preocupant inclinació a fer-ho amb ERC, els 'comunitas' i fins a la CUP, que contrasta amb la duresa exhibida contra Ciutadans i, no diguem, contra el PP. Encara que posseeix una habilitat constatada per forjar tripartits, la probabilitat aconseguir-ho en aquesta ocasió és petita, perquè ERC hauria d'aparcar el compromís d'impulsar la república i renunciar una vegada més a la presidència de la Generalitat per entregar-la a Iceta.


El gran risc que presenten aquestes eleccions anticipades és que els tres partits secessionistes guanyin de nou les eleccions i ERC sigui la força més votada. Si aconseguissin superar el llistó de 68 diputats, la investidura del candidat d'ERC estaria assegurada en primera votació, sempre que oferís garanties a la CUP de seguir endavant amb el procés constituent. En cas de no aconseguir la majoria absoluta, el candidat d'ERC podria superar la votació d'investidura gràcies a l'abstenció dels diputats de CEC-Podem. Tot i que la situació no seria exactament igual que el 2015, ja que la justícia seguirà el seu curs inexorable i saltar-se la Constitució i l'Estatut ja no va a sortir-los gratis, la inestabilitat política i la inseguretat jurídica es perllongarien, i la fractura social es aprofundiria.


COMPÀS D'ESPERA


Per sortir de dubtes haurem d'esperar a la nit del 21-D, o fins i tot bastant més temps si la fragmentació del Parlament i la dificultat d'arribar a acords obligués Rajoy a convocar noves eleccions, després d'una o dues investidures fallides. No seria aquest, ni de bon tros, el pitjor dels escenaris. Durant els mesos d'interinitat que s'obririen, la normalitat administrativa i la neutralitat de les institucions estarien garantides, i els partits i associacions secessionistes seguirien sense poder ficar la mà a la caixa de la Generalitat, com passava fins que el Govern va aplicar l'article 155 i va deixar clar que la impunitat amb què havien operat fins llavors havia arribat a la seva fi.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH