Més inestabilitat i inseguretat a la vista

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Recompte vots urnes


L'aplicació de l'article 155 en versió minimalista després de la DUI del 27 d'octubre només ha servit per convèncer els líders secessionistes que el Govern d'Espanya no anava a seure a negociar les condicions de la independència de Catalunya, com alguns d'ells erròniament havien anticipat. Van reaccionar amb rapidesa davant el canvi d'escenari.


Puigdemont i quatre consellers van fugir a Bèlgica per alimentar el mite del govern republicà a l'exili i la majoria dels que van acudir a la cita amb els jutges i van ser empresonats (Forcadell, Romeva, Turull, Rull, etc.), es van afanyar a acatar la Constitució amb la boca petita per sortir de presó i garantir-se un escó en unes eleccions que consideren, a la vegada, il·legítimes i plebiscitàries.



El seu indissimulat objectiu era revalidar la majoria de la passada legislatura per seguir controlant el govern de la Generalitat i al Parlament, mantenir viu el procés secessionista i exigir la paralització de les causes judicials obertes contra ells. Tot i que en el meu article d'ahir animava els catalans a anar a les urnes per decidir entre "seguir enfangats en agres disputes fratricides" o "passar pàgina a dos anys de desgovern", la meva fundat escepticisme em portava també a apuntar que "ningú pot assegurar que aquestes eleccions ens aproparan a la sortida del laberint ".


Les gravíssimes acusacions llançades pels líders secessionistes d'ERC, JXC i CUP contra el nostre sistema democràtic durant la campanya i el sòlid suport que reflectien els sondejos als tres partits que van promoure la declaració unilateral d'independència no convidaven a l'optimisme.


El caràcter excepcional d'aquestes eleccions convocades per Rajoy amb innecessària pressa ha quedat reflectit en l'elevada participació, 81,9%, que supera en 4,5 punts el ja elevat llistó (77,4%) aconseguit en les eleccions 'plebiscitàries' del 27-S.


La major participació no s'ha produït, però, l'anhelat tomb electoral al qual aspiraven Ciutadans, PSC i PPC, els tres partits que es van oposar a la DUI, ni tampoc ha reforçat de manera significativa als tres partits que la van impulsar. Tot apunta que estem condemnats a seguir convivint amb la inestabilitat política i la inseguretat jurídica que han dominat la vida política a Catalunya des de 2012 i han acabat posant en perill la seva base econòmica.


La primícia de la nit electoral, amb el 98,6% del vot escrutat, és l'espectacular ascens de Ciutadans que arriba al 25,4% dels vots i obté 36 escons. La gesta resulta més impressionant tenint en compte que fa set anys el partit taronja amb prou feines va superar el 3% i només va poder revalidar els tres simbòlics escons aconseguits el 2006.


La crida de Acostades a acabar amb el procés ha calat en l'electorat constitucionalista, molt més mobilitzat que fa una dècada. Als líders del PP els ha faltat presència al carrer i els han sobrat complexos: no van voler o van saber capitalitzar l'haver cessat al govern colpista i convocat eleccions autènticament democràtiques. Una cosa hauran de fer per evitar caure en la marginalitat. Iceta amb el 13,75% del vot i 17 escons ha aconseguit aturar la sagnia del PSC des de 2010 i encara el futur sobre la base d'un catalanisme més dialogant i menys sectari.


La segona sorpresa l'ha protagonitzat ERC que amb el 21,4% dels vots ha estat la tercera força i aconsegueix 32 escons, 2 menys de moment que Puigdemont i el seu grup de cortesans pujolistes. El resultat és molt dolent per als republicans als quals les enquestes auguraven una aclaparadora victòria fa uns mesos.


Es va equivocar Junqueras acceptant el paper de segon a qui el va relegar Mas en l'anterior legislatura, i va tornar a equivocar-se al cedir al trampós Puigdemont la presidència de la Generalitat i conformar-se amb representar, almenys de cara al públic, el seu paper de fidel masover.


Deixar de la limitada Rovira al capdavant del timó d'ERC durant aquesta campanya tampoc ha ajudat a remuntar el vol. Ara ERC haurà de plantejar-se si es conforma amb seguir sent la crossa dels successors de Convergència o explora altres alternatives.


El percentatge de vots dels tres partits secessionistes, 47,6%, ha caigut una dècima mentre que el percentatge del bloc constitucionalista augmenta 4,5 punts percentuals. Els resultats confirmen el que el sentit comú suggeria i els partits que van acordar l'aplicació del 155 no van voler prendre en consideració: 54 dies era un termini massa breu per desinflar el procés, alimentat generosament des de totes les institucions autonòmiques, ajuntaments inclosos, en els últims cinc anys.


Tot i que els mitjans de comunicació estaven obligats a destacar l'augment de participació i l'alt nombre d'indecisos per mantenir despert l'interès, aquestes dues variables han reforçat al bloc constitucionalista però no en la quantia necessària per produir un tomb electoral.


La victòria dels partits secessionistes i la fragmentació del Parlament dificultaran el restabliment de la neutralitat institucional, primordial per començar a cauteritzar la profunda fractura oberta a la societat. El més probable és que tinguem una altra mini-legislatura bronca i estèril.


El bloc secessionista ha resistit l'aplicació del mini-155 i està en condicions de formar govern si són capaços de posar-se d'acord. Ja he dit que ERC haurà de decidir si vol seguir sent el pigall de convergència o explorar altres alternatives.


La CUP malgrat la seva caiguda en picat torna a ser decisiva, i encara que els seus diputats donaran amb tota seguretat la nota, al final sempre acaben cedint i anant a dinar al pessebre. Iceta intentarà tenir cert protagonisme però resultarà gairebé impossible tendir ponts amb els que segueixen considerant-legitimats pel 'poble' de Catalunya per saltar-se la llei, confonen la llibertat d'expressió amb la impunitat per delinquir (eufemísticament en diuen fer república) i exigeixen el indult de presumptes delinqüents fins i tot abans de ser jutjats.


I Ciutadans, malgrat la seva victòria moral i real, haurà de conformar-se amb exercir de principal partit de l'oposició, buscant l'entesa amb el PSC i el PP, i tractant d'evitar el pitjor entre el dolent. Confiem en la tasca dels tribunals i el control dels comptes de la Generalitat per posar límit a tots els excessos passats i futurs.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH