De banderes

Miquel Escudero

Banderes eur esp cat

Banderes europea, espanyola i catalana


Les banderes són simples teles rectangulars proveïdes de colors, que en general s'ordenen en franges. D'origen gòtic, bandera és una paraula que significava 'signe' i que tenia un ús bèl·lic. Això cal repetir-ho, per sabut que sigui, perquè ningú pugui ignorar-lo.


Jo no sóc amic de banderes, no m'entusiasmen en absolut. Però distingeixo amb rotunditat les integradores de les que no ho són. La senyera és indubtablement integradora dels catalans, i un record també de l'antiga Corona d'Aragó. L'estelada, secessionista del conjunt espanyol, és per contra profundament divisora dels catalans entre si.


El pintor rus Kandinsky assenyalava que "el color és la tecla, l'ull és el martell templador". El color és un 'objecte' i l'ull humà ho tempera com 'subjecte', li atribueix significats que modula. Kandinsky, que col·locava el blau com a símbol de quietud, compartia la idea de Delacroix -l'autor de La Llibertat guiant al Poble- que tothom sabia que groc, taronja i vermell "desperten i representen les idees d'alegria i esperança". Una altra cosa és la violència que exercim, o consentim, sobre les nostres impressions primeres fins a 'pensar el que cal pensar' o 'rebutjar el que s'ha de rebutjar'. Deixem-nos ara de teories i tornem al dia a dia, a l'experiència pràctica.


Fa poques setmanes vaig assistir a una taula rodona en un col·legi professional, en un extrem de la sala d'actes eren visibles dues banderes atrotinades: la catalana i la de la Unió Europea. Brillava, d'aquesta manera, l'absència de l'espanyola. Vaig reflexionar en l'acte que aquest detall ha estat l'habitual des dels anys vuitanta. És un sentiment generalitzat en la societat catalana l'eliminació de la bandera espanyola com a referència positiva? O, més aviat, ha respost a la consigna d'unes elits polítiques i al propòsit resolt i consentit de l'establishment català?


La victòria clara i sorprenent de Ciutadans a les passades eleccions evidencia un cansament i un considerable 'Hasta luego, Lucas! Qui vulgui seguir enganyant als incauts que encara hi pugui haver, parlarà del partit de l'Ibex, neoliberal, d'extrema dreta, d'Aznar o de falangisme. Tant és. Més d'un milió de catalans saben que no és així i que han prestat el seu vot, no un xec en blanc. El temps dirà com evoluciona tot a casa nostra. ME

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH