​El 42% de l'assemblea del COMB no es presenta a les eleccions per considerar-les poc democràtiques

Joan Gené

Metge de família.

Creix l'espera quirúrgica en la sanitat privada encara que es triga menys en l'especialista i a fer proves


Si no es democratitza el procés electoral del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) el Grup COMB TU, que suposa el 42% de l'assemblea de compromissaris, no es presentarà a les eleccions convocades el passat 14 de desembre pel pròxim 14 de febrer. Per aquest motiu el 13 de gener vinent i sense cap votació, la mateixa junta continuista seguirà dirigint la institució.


El passat 14 de desembre, l'actual junta del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va convocar les eleccions reglamentàries per finalització del mandat i si no es modifica el procés electoral el pròxim 13 de gener la mateixa junta continuista quedarà de nou escollida sense que hi hagi cap votació perquè no hi haurà candidatura opositora. Des dels anys vuitanta, al COMB sempre guanyen les candidatures oficialistes. Des dels anys vuitanta, el Grup COMB TU és la candidatura alternativa que ha obtingut més suport. L'any 2014 va obtenir el vot de més de quatre mil metges de la província de Barcelona. Malgrat tot, en aquesta ocasió el grup COMB TU, que representa el 42% de l'assemblea de compromissaris, hem decidit no presentar-nos si no es modifiquen les condicions electorals, per dues raons fonamentals.


La primera, perquè desaprovem que se segueixi emprant el mètode de votació per sobres quan la resta de col·legis l'ha abandonat per poc democràtic. Com hem denunciat repetidament, aquest sistema no assegura que el vot sigui secret. És un mètode emprat tradicionalment pels grups que es perpetuen en les institucions emprant una estructura clientelar. El cas del Sr. Villar al capdavant de la Federació Espanyola de Futbol n'és un bon exemple. Nosaltres vam impugnar aquest mètode a les darreres eleccions convocades l'any 2013 i malauradament encara no tenim una sentència definitiva que confirmi l'obvietat que una organització que ha de ser democràtica per complir la seva funció social no pot tenir un mètode electoral que no compleixi unes mínimes garanties democràtiques. En comptes, com seria lògic, els metges i les metgesses votin en unes urnes repartides per tota la província, es vota recollint uns sobres oberts que porten davant manuscrit el nom del metge i la seva signatura. 


En les eleccions al COMB és comú que directius i propietaris d'algunes empreses sanitàries facin signar aquests sobres als metges que hi treballen. Posteriorment els lliuren a la candidatura oficialista. 


Les diferents candidatures, pel seu compte, també intenten recollir tants sobres com els hi és possible. Una vegada que les candidatures recullen aquests sobres amb el nom i la signatura del metge, hi posen la seva papereta, els tanquen dins d'un altre sobre i els porten amb caixes a correus. Aquest estrafolari sistema de vot per correu suposa el noranta per cent de la votació. És un mètode que permet a les candidatures conèixer qui són els seus electors, malgrat que els estatuts diuen que el vot ha de ser secret. Quan els sobres arriben al Col·legi, el personal administratiu de la corporació comprova si l'elector té dret a vot a partir de la rúbrica de la seva signatura. Els casos dubtosos els decideix un perit grafològic. Un mètode totalment anacrònic en ple segle XXI.


La segona, perquè no volem que la nostra presencia a l'assemblea de compromissaris serveixi per aportar una imatge de normalitat democràtica a una institució que no ho és gaire. Tradicionalment les juntes del COMB han pres les decisions de forma totalment autònoma sense aprofitar el coneixement, la intel·ligència i l'energia que li aportarien els més de tres cents metges i metgesses de l'assemblea. Al contrari, l'objectiu de la junta ha estat avorrir-los per aconseguir que marxin. La cinquantena de persones que van assistir a la darrera assemblea demostra que ho han aconseguit. Ho fan aportant informacions tedioses i sense transcendència, evitant abordar temes polèmics o sobreactuant davant tota opinió dissident per considerar-la una agressió personal. Però sobretot, amagant dades a les quals hi té dret qualsevol metge col·legiat. Emparats en una molt personal interpretació de la llei de protecció de dades es neguen, per exemple, a oferir informació econòmica detallada. Impedeixen que els col·legiats i els compromissaris sàpiguen en què i amb qui es gasten els seus diners.


DEFICIÈNCIES DEMOCRÀTIQUES


Segurament, la junta actual viurà com una victòria l'absència de contrincants electorals. Des de la meva perspectiva és una de les moltes deficiències democràtiques d'una institució que ha quedat segrestada per una elit extractiva. Els que passem visita ens sentim cada vegada menys representats per la junta del COMB. No deixa de ser curiós que els metges hàgim lliurat el col·egi a un grup de persones vinculades a la propietat i les direccions de les empreses del sector públic concertat i als partits que han governat la Generalitat. Potser és a causa del fet que al Sud d'Europa considerem aliances estratègiques el que al Nord d'Europa anomenen conflictes d'interès. És significatiu per exemple que el president de la junta electoral, antic company de junta de l'actual candidat, tingui l'oficina de la presidència del Cercle de la Salut al mateix COMB on també treballa el fill a l'assessoria jurídica que controla el procés electoral. Tot queda a casa.


Hem d'entendre que la solució a molts dels nostres problemes professionals actuals, com són la precarietat laboral o la falta de veu en les organitzacions sanitàries, també impliquen reformar el COMB. Hem d'aconseguir que deixi de ser una organització exclusiva segrestada per una elit extractiva i que es transformi en una institució moderna, inclusiva, democràtica i transparent. La tasca no és fàcil. Hem comprovat que el sistema electoral poc democràtic no ho permet. Tampoc han estat efectives les ajudes demanades als departaments de Justícia i de Salut de la Generalitat. Diuen que no és competència seva, que hem d'anar als tribunals. Ja ho hem fet pel procés electoral però no podem posar demandes a cadascun dels aspectes que entenem com abusos de poder.


Nosaltres no tenim pressa, esperarem la sentència judicial que ens permeti participar en un procés electoral, transparent, públic, democràtic i participatiu que serveixi per airejar una institució en benefici de la ciutadania i la professió.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH