Es va enfonsar Babilònia perquè li va faltar el fonament

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Banderes eur esp cat

Inestabilitat política a Catalunya


Hi havia bones raons per pensar que Catalunya no podria constituir-se com a estat independent en forma de república, per moltes vegades que l'ajustada majoria de diputats secessionistes al Parlament -72 de 135 que representaven al 47,7% dels votants- aprovés resolucions i lleis inconstitucionals i donés per iniciat el procés constituent, i per moltes vegades que el govern de la Generalitat s'entestés a declarar constituïda la república catalana, ningú sap si simbòlicament o de debò, després de celebrar amb nocturnitat i traïdoria una consulta il·legal (1-O), en la qual tampoc ningú sap qui va votar ni quantes vegades. Resultarà difícil d'esborrar de la retina la imatge del govern de la Generalitat i els diputats del Parlament saltant-se la Constitució i  l'Estatut que els legitimaven i pretendre al mateix temps donar per 'legítim' el resultat.



La primera causa del fracàs del secessionisme és que, en no comptar amb un suport social aclaparador, l'intent de portar el pols a l'Estat fins a les últimes conseqüències ha acabat per despertar a la majoria silenciosa que havia romàs entre anestesiada i atemorida durant les últimes dècades. El poder que atorgava a la Generalitat el control dels pressupostos del sector públic a Catalunya, sense pràcticament interferències de l'Estat, va permetre als dirigents del Govern, Diputacions i Ajuntaments desplegar les seves xarxes en la societat i exercir un control gairebé omnímode sobre els mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió), els itineraris escolars i els llibres de text, els òrgans rectors de les universitats, les organitzacions sindicals, els col·legis professionals, les associacions culturals i educatives, etc.


La capacitat gairebé il·limitada de proporcionar llocs de treball ben remunerats i facilitar l'accés a subvencions i contractes van ser els mecanismes utilitzats per la Generalitat per anar comprant voluntats i marginant simultàniament a qualsevol ciutadà, empresa o associació que mostrés tebiesa o entorpís els seus designis sobiranistes. La situació va començar a canviar el 30 de setembre, quan la majoria que callava i aguantava va trencar el seu silenci amb un sonor ja n'hi ha prou!, i va sortir al carrer per reivindicar l'ordenament constitucional i exigir responsabilitats als colpistes. Esperem que aquest canvi tingui conseqüències en les eleccions del 21D.


La segona raó del fracàs collit per la Generalitat és la supèrbia dels líders nacionalistes, aquesta mena de impostat supremacismo que els encoratja i acaba fent-los creure que són el melic del món, quan en realitat Catalunya és bastant poqueta cosa: 7,4 milions d' habitants que generen el 1,5% del PIB de la UE. Deixant al marge les chuscas historietes que atribueixen al geni català des del naixement de la democràcia fins al descobriment d'Amèrica, passant per l'autoria del Quixot, la veritat és que els líders secessionistes comptaven que la UE obligaria el govern espanyol a seure a negociar les condicions de la independència, quant ells la declaressin. Qualsevol persona amb coneixements elementals sap que la UE és un conjunt de tractats -en els quals ha anat establint amb minuciositat les funcions i regles per les quals es regeixen cada institució-, i podia haver anticipat que la UE mai acceptaria la secessió il·legal d'una regió d'un Estat membre. I així ha estat. Els líders del Parlament, el Consell i la Comissió l'han rebutjat amb contundència, i ni un dirigent d'un sol Estat membre ha fet el més mínim gest de complicitat. Despitats i contrariats, els dirigents secessionistes es dediquen a denigrar també a les institucions europees a Bèlgica.


La tercera causa del fracàs de l'operació sortida és la forta dependència econòmica de Catalunya de la resta d'Espanya (RDE) i de la resta de la UE (RUE). L'auge de l'economia catalana durant els tres últims segles s'explica per l'accés dels seus comerciants i empreses al mercat espanyol (incloses les colònies) on col·locaven les seves manufactures i béns industrials, un mercat protegit per prohibicions i aranzels fins a la posada en marxa del mercat Únic en 1992. Encara que el comerç s'ha diversificat considerablement des de llavors, i Catalunya exporta béns i serveis tant al RDE com a RUE, la situació de dependència no ha canviat en l'essencial. En cas de secessió, Catalunya quedaria exclosa de la UE i els tractats deixarien d'aplicar des d'aquest mateix instant i les seves exportacions als seus dos principals mercats podrien registrar caigudes molt severes. En altres paraules, l'economia catalana resulta, ara per ara, inviable fora de la UE, i més tenint en compte que moltes de les societats radicades a Catalunya que inverteixen, produeixen i exporten són empreses de la UE.


Catalunya es troba en aquests moments en una situació crítica. La creixent inestabilitat política i inseguretat jurídica que va acumulant-se des de les eleccions del 27-S es va precipitar a principis d'octubre i ha desencadenat el èxode massiu de gairebé 3.000 societats, incloses les principals entitats financeres i asseguradores i empreses no financeres. S'ha ressentit el turisme i les últimes xifres d'afiliació a la SS i atur registrat tampoc han estat bones. Per si tot això fos poc, Catalunya té una administració pública sobredimensionada i ha acumulat 72.532,3 milions de deute amb l'Administració central des 2012. Tot un rècord de mala gestió que amenaça el benestar dels catalans als quals recomano que no es deixin engalipar pels cants de sirena de l'interminable viatge a Ítaca i presten els seus oïdes a la 'soleá' de Pepe el de la Matrona -dos els versos encapçalen aquest article-, perquè com Babilònia potser Catalunya es va enfonsar perquè li va faltar el fonament.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH