Un jutge de Badalona envia a judici Albiol per presumpta prevaricació

Fiscalia demana 2 anys i 10 mesos de presó per la instal·lació d'antenes de telefonia a la caserna de la Policia Local.

|
20230322180615

 

Arxiu - El president del PP Xavier García Albiol, durant la mesa 'Eleccions municipals 2023. Preparats' a l'ajuntament de Badalona, a 12 de novembre de 2022, a Badalona, Barcelona, Catalunya (Espanya).
Arxiu - El president del PP Xavier García Albiol, durant la taula 'Eleccions municipals 2023. Preparats' a l'ajuntament de Badalona, a 12 de novembre de 2022, a Badalona, Barcelona, Catalunya (Espanya).

 

Un jutjat de Badalona (Barcelona) ha enviat a judici l'exalcalde i líder del grup municipal del PP a l'Ajuntament, Xavier García Albiol , per presumpta prevaricació a la instal·lació d'antenes de telefonia a la caserna de la Policia Local el 2012, quan era alcalde.

 

Ho ha anunciat el mateix Albiol aquest dimecres en un vídeocomunicat, en què critica que l'acusació es basa "en unes circumstàncies que són impossibles que s'hagin pogut produir" perquè es basen en unes reunions sobre les antenes l'agost del 2012, quan hi era de vacances i havia delegat l'alcaldia, segons ell.

 

Per això, ha afirmat que quan comparegui al judici acreditarà que en aquell moment no exercia l'alcaldia "i quedarà tot aclarit".

 

"No és casualitat que aparegui aquesta informació a dos mesos de les eleccions municipals com tampoc no és causal que fa unes setmanes el PSC em posés una denúncia perquè deien que en un acte públic, davant de 500 persones, hi havia hagut un acte de violència amb una dona del PSC", ha retret Albiol, que ha afirmat que malgrat el procediment seguirà centrat en la feina a Badalona.

 

INVESTIGACIÓ
 

Per aquest cas, la Fiscalia ha demanat condemnar Albiol a dos anys i 10 mesos de presó i multar-lo amb 9.500 euros per presumpta prevaricació.

 

El Jutjat d'Instrucció 4 de Badalona ha instruït aquesta causa sobre la instal·lació d'unes antenes de telefonia mòbil l'estiu del 2012, i en acabar la investigació el jutge va explicar en una interlocutòria que davant un problema de falta de cobertura a diverses zones de la ciutat , la telefònica Vodafone va demanar al consistori instal·lar una base de telefonia mòbil, amb una antena de 20 metres d'alçada.

 

Segons va constatar jutge en acabar la investigació, la sol·licitud es va fer "de manera informal, a través d'un correu" del director de Tecnologia de la Informació de l'Ajuntament, que va enviar la petició al llavors delegat de l'empresa municipal Engestur, també investigat en aquesta causa.

 

El magistrat va recordar llavors que aquesta instal·lació necessitava una llicència urbanística i va afirmar que la base es va instal·lar en una finca on, d'acord amb la qualificació que tenia al Pla General Metropolità de Barcelona, no se li podia donar aquest ús.

 

Es tractava d'una finca municipal, situada a les dependències de la Policia Local de Badalona, i per això "s'exigia la tramitació del preceptiu expedient patrimonial", però segons el jutge no es va fer cap dels tràmits.

 

SEGONA ANTENA


"De manera absolutament paral·lela i anàloga", el setembre del 2012 Telefónica va instal·lar una estació de telefonia mòbil, segons el jutge amb l'autorització verbal de responsables del consistori i presumptament també sense la llicència necessària.

 

Les dues bases es van instal·lar de manera provisional i van funcionar fins al 2018, quan les mateixes empreses de telefonia les van retirar a petició del consistori.

 

El jutge instructor va constatar que l'Ajuntament no va rebre cap pagament per aquestes instal·lacions i que les telefòniques no van pagar cap càno per utilitzar l'espai públic, i assenyala que la instal·lació "era obertament contrària a la legalitat urbanística i mediambiental vigent en aquell moment".

 

Segons un informe de l'Oficina Antifrau que el jutge esmentava a la interlocutòria que va tancar la investigació, el consistori va deixar de percebre 17.448 d'euros per aquestes instal·lacions, i va remarcar que les dues infraestructures es van connectar directament al subministrament elèctric de la caserna de la Guàrdia Urbana encara que no ha aclarit com i qui ho va fer.

 

QUEIXES DE SINDICATS DE LA URBANA
 

Agents i sindicats de la Policia Local es van queixar de les instal·lacions davant de l'investigat i llavors regidor de seguretat ciutadana i participació, que "era perfectament coneixedor de la il·legalitat de les instal·lacions, va ocultar aquesta circumstància als responsables" del sindicat policial i els va assegurar que eren legals.

 

Els sindicats de la Urbana també van presentar queixes davant d'Albiol, per escrit i amb una reunió presencial, però no va fer "gestió alguna, encara informal, en relació amb les sol·licituds d'informació i retirada de les referides antenes de telefonia", malgrat tenir competències per concedir llicències i obrir expedients de disciplina urbanística.

 

El jutge creu que Albiol no va exercir aquestes competències, i que tampoc ho va fer el llavors gerent de l'àmbit de territori, "tot i que, o bé va autoritzar informalment la instal·lació, o bé va conèixer-la amb posterioritat sense exercir actuacions formals o informals per a posar fi a la seva existència”.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA