Jutgen aquest dimecres per delicte urbanístic al exalcalde de Badalona, Rubén Guijarro

El exalcalde de Badalona (Barcelona) pel PSC, Rubén Guijarro, serà jutjat el dimecres en l'Audiència de Barcelona al costat de dos tècnics del consistori per un presumpte delicte sobre l'ordenació del territori, segons l'escrit d'acusació de la Secció de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia consultat per Europa Press.

Per a tots ells la Fiscalia demana una pena de 4 anys de presó, 16 anys d'inhabilitació i multa de 7.800 euros per uns fets que van ocórrer entre 2018 i 2020, quan Guijarro era regidor d'Urbanisme.

Els altres dos acusats són el llavors cap de Servei de Disciplina Urbanística i el cap de la Unitat Jurídica del Departament Urbanisme entre 2018 i 2019.

L'acusació pública considera que els tres acusats eren, conforme als càrrecs que ocupaven, els "garants del correcte exercici de la potestat sancionadora urbanística municipal" i que van incomplir les seves obligacions.

Els acusa de no perseguir als responsables d'un conjunt de "construccions, alteracions en el terreny i usos amb un caràcter recreatiu" en parcel·les de la Serralada de Marina catalogades com a sòl no urbanitzable i especialment protegit pel seu valor natural, malgrat tenir coneixement d'això mitjançant informes d'Agents Rurals.

Contraris a la normativa urbanística

La Fiscalia sosté que es van detectar un conjunt d'edificacions, construccions i transformacions --algunes d'elles habitatges-- "totalment contraris" a la normativa urbanística municipal i autonòmica i que, a més, alguns dels responsables de les obres van ocupar els terrenys sense cap mena d'autorització per part dels legítims propietaris.

Els acusa de no proposar un procediment sancionador i de demanar una llicència per a les obres malgrat que les construccions tenien un caràcter "manifestament ilegalizable", allunyar de les seves obligacions legals de no iniciar procediments o tràmits destinats a sancionar la referida infracció, molt greu, en paraules de la Fiscalia.

Finalment, els processaments van iniciar un procediment sancionador contra els propietaris de les finques i no contra els qui havien fet les transformacions i usos il·lícits dels terrenys protegits, perquè "de manera expressa o tàcita aquests no van voler dirigir cap procediment sancionador contra la persona que sabien que havia fet les construccions i usos del sòl" conforme a la informació obtinguda.

Conclou que els tres "coneixien totes aquelles limitacions que la normativa urbanística en relació als possibles usos i transformacions a desenvolupar en aquestes parcel·les atenent la seva consideració de sòl no urbanitzable especialment protegit pel seu valor natural".