Veïns i oposició de Badalona clamen contra una "barbaritat" que dispara l'alarma turística
Col·lectius veïnals i partits de l'oposició exigeixen una regulació ferma davant l'auge descontrolat d'habitatges turístics il·legals
El debat sobre la proliferació de pisos turístics a Badalona s'intensifica. Nombrosos veïns, secundats per organitzacions socials i partits de l'oposició, denuncien que l'expansió d'aquesta mena d'allotjaments està contribuint a l'encariment de l'habitatge, l'especulació immobiliària i una pèrdua de qualitat de vida en els barris.
El detonant ha estat la recent pròrroga d'un any a la suspensió de noves llicències, aprovada el mes de març passat per l'Ajuntament, que ha vingut acompanyada de modificacions normatives que preocupen profundament els sectors crítics.
Canvis normatius que obren la porta a l'especulació
Un dels canvis més polèmics és l'eliminació del veto en el front marítim per a concedir noves llicències. A més, a partir d'ara, els habitatges d'ús turístic hauran de situar exclusivament en edificis destinats per complet a aquesta finalitat, una mesura que, lluny de tranquil·litzar, ha encès encara més les alarmes.
Des de la Plataforma contra els pisos turístics a Badalona, integrada per associacions veïnals, el Sindicat de Llogateres i la FAVB, alerten que, quan decaigui la moratòria, es podria generar una situació de “barra lliure per a l'especulació”. El temor s'acreix davant l'anunci de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d'erradicar tots els pisos turístics en la capital catalana en 2028, la qual cosa podria desplaçar la pressió immobiliària cap a municipis com Badalona.
Una moció veïnal rebutjada per la majoria absoluta del PP
Amb l'objectiu de frenar aquesta tendència, la plataforma va presentar una moció en el Ple municipal que proposava limitar i regular amb fermesa els habitatges turístics. Malgrat el suport conjunt de PSC, ERC, En Comú Podem i Guanyem, la moció va ser rebutjada gràcies a la majoria absoluta que ostenta l'alcalde Xavier García Albiol (PP).
La moció, defensada per l'activista veïnal Ester Guillamet, demanava entre altres coses:
- Suspendre la concessió de noves llicències.
- Prohibir els pisos turístics a partir de 2028, seguint el Decret llei 3/2023.
- Crear un registre municipal obligatori per a identificar als propietaris i controlar l'activitat.
- Establir límits temporals més estrictes perquè un habitatge buit pugui ser sancionada (sis mesos per a grans forquilles i un any per a petits propietaris).
- Augmentar la taxa turística i destinar els ingressos a polítiques d'habitatge.
Posar en marxa un pla d'inspecció municipal i una bústia de denúncies anònim perquè els veïns puguin alertar sobre pisos turístics il·legals.
Només un 20% dels habitatges turístics tenen llicència
Una de les dades que més alarma genera entre la ciutadania és que només el 20% dels pisos turístics a Badalona estan legalitzats. Segons Guillamet, actualment hi ha més de 1.000 habitatges operant com a pisos turístics, però només 224 compten amb llicència oficial.
Des dels grups de l'oposició també s'han llançat crítiques contundents a la gestió del govern municipal. Dolors Sabater (Guanyem) ha qualificat la nova normativa com una “barbaritat”. Aida Llauradó (En Comú Podem) va advertir que, en cas de no actuar, Badalona podria arribar a tenir 22.000 pisos turístics. Per part seva, Àlex Montornès (ERC) va defensar que “les cases han de ser per a viure, no per a especular” i va reclamar més controls efectius al regidor d'Urbanisme, Daniel Gracia. També el socialista Fernando Carrera va recordar que, una vegada desapareguin els pisos turístics de Barcelona, els qui busquen treure rendiment econòmic es traslladaran a l'àrea metropolitana.
Una ciutat en risc de perdre la seva identitat
Per als col·lectius veïnals, l'auge dels habitatges turístics amenaça amb transformar Badalona en un escenari similar al d'altres punts saturats pel turisme de curta estada: augment dels preus del lloguer, expulsió de veïns, pèrdua del comerç local i una convivència cada vegada més complicada en els barris.
La demanda és clara: una regulació ferma i valenta que anteposi el dret a l'habitatge al benefici econòmic. En cas contrari, adverteixen, Badalona corre el risc de perdre la seva essència i convertir en un nou camp de joc per a l'especulació immobiliària.
Escriu el teu comentari