Catalunya detecta 10 casos de tuberculosis en un assentament ocupat de Badalona

La Conselleria de Salut de la Generalitat ha detectat un total de 10 casos de tuberculosi relacionats amb l’assentament ocupat de l’antic institut B-9 de Badalona (Barcelona) des del novembre del 2023, casos que assenyalen que es produeixen en persones en situació de pobresa, han informat en un comunicat aquest divendres.

Segons ha avançat El Periódico de Catalunya, entre novembre del 2023 i juny del 2024 Salut va rebre un total de 4 notificacions de casos de tuberculosi pulmonar en homes de l’Àfrica subsahariana que vivien a Badalona sense domicili fix o residents en espais ocupats.

No va ser fins a l’últim cas, el de juny del 2024, que es va poder determinar que aquest vivia en un assentament en un antic institut ocupat de Badalona, l’antic institut B-9, lloc on residien més de 150 persones en condicions de vulnerabilitat.

Durant el 2024 es van realitzar tres intervencions al lloc i es van identificar 10 persones malaltes amb diferents graus d’evolució clínica, unes persones les situacions de les quals segueixen actualment sota seguiment des del punt de vista epidemiològic.

Des de la Conselleria afirmen que tots els afectats estan en seguiment clínic amb el tractament corresponent i que "no hi ha constància" que hi hagi casos amb tuberculosi activa que puguin transmetre la malaltia, motiu pel qual no es considera que actualment hi hagi un brot actiu.

Dificultats amb la traçabilitat

En el comunicat, Salut al·lega que és "difícil" saber fins a quin punt els casos detectats des de finals del 2023 han fet vida al recinte i durant quant de temps.

Assenyalen que tots els casos han estat en aquest espai "en algun moment", però que això no significa ni que s’hi hagin contagiat ni que hi hagin contagiat ningú, especialment tenint en compte que tots ells procedeixen de països on la tuberculosi és endèmica.

Remarquen que entre els principals determinants de contagi d’aquesta malaltia hi ha el fet de viure en condicions de massificació, ja que augmenta el risc d’exposició i que, a més, les persones en situació de pobresa tenen sovint dificultats per poder accedir als serveis de salut, cosa que dificulta tant la seva detecció com el seu tractament.