Els 4 exalcaldes de Barcelona opinen sobre els Jocs Olímpics del 1992

Amb motiu dels 30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, inaugurats el 25 de juliol, els darrers alcaldes de Barcelona han reflectit la seva opinió respecte al gran esdeveniment.

NARCÍS SERRA (PSC): "El hòlding olímpic és crucial per les infraestructures"

L?exalcalde de Barcelona Narcís Serra (PSC) ha afirmat que amb els Jocs d?Olímpics del 1992 es va aconseguir convertir la ciutat en capital. "El hòlding olímpic és crucial per les infraestructures, per la ronda de Litoral, la de Dalt... Només ho vam poder fer entre el Govern i l'Ajuntament de Barcelona; la Generalitat no hi va voler participar", ha explicat en una entrevista d'Europa Press .

Serra, que va liderar l'Ajuntament entre el 1979 i el 1982, ha recordat quan Juan Antonio Samaranch, que llavors era ambaixador d'Espanya a Moscou (Rússia), el va visitar per comunicar-li la intenció de presentar-se a la presidència del Comitè Olímpic Internacional (COI) i que es plantejava l?opció de presentar la candidatura de Barcelona si sortia escollit. Per a ell, els Jocs van ser una "palanca transcendental" per transformar la ciutat.

A més, Serra ha destacat que a la seva època "l'esforç va ser fer que fos possible" perquè a

aquell moment el Govern ja havia decidit fer l'Exposició Universal a Sevilla i, en aquest sentit, ha rememorat quan va plantejar els Jocs al Rei Joan Carles I en una visita del monarca al consistori. "Després ja la feina és de Pasqual Maragall i queda clar que era la millor persona per l'empatia que tenia, les capacitats intel·lectuals per dur a terme una idea que sempre l'ha trobada molt bé", ha afirmat.

Sobre el projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, no creu que hagi estat un error impulsar-los i considera que haurien estat molt convenients: "És una pena que no hi hagi pogut haver-hi un acord amb el president d'Aragó".

Més enllà dels grans esdeveniments, ha apostat perquè Barcelona inverteixi en tecnologia, investigació i formació, i en potenciar el seu capital humà: “Més val cada any un Mobile que cada 25 anys uns Jocs Olímpics”. Considera, així mateix, que la societat ha patit un canvi basat en la desconfiança respecte dels polítics i les seves decisions: "Les propostes polítiques que només són d'un partit o que divideixen en dos la societat no ens convenen".

JOAN CLOS (PSC): "Els JJOO del 92 van servir per resoldre el problema del dèficit que hi havia a la ciutat"

L'exalcalde de Barcelona Joan Clos (PSC) ha defensat que Barcelona va aconseguir els Jocs Olímpics del 1992 tot i ser una ciutat "fallida", un fet que assegura que no va impedir dissenyar un projecte estratègic per transformar-la.

De fet, els Jocs van servir per resoldre el problema de dèficit que hi havia a la ciutat, en concret durant els anys 1979 i 1982. “Recordo que el primer mes Serra va haver d'agafar una maleta i anar a Madrid a buscar pessetes al Banc d'Espanya o al Banc de Crèdit Local per pagar la nòmina d'aquell mes, perquè teníem factures de 30 milions de pessetes i només n'hi havia 12 milions a la caixa", ha relatat.

Clos va viure la transformació olímpica al capdavant de la Regidoria del districte de Ciutat Vella, càrrec que va assumir el 1987 i amb què va encapçalar la reforma del districte. Ha destacat la tasca d´anticipació sense la qual considera que no s´entén l´èxit dels Jocs, i la col·laboració de professionals de l´arquitectura i l´enginyeria: "Hi havia una trama de coneixement vinculant Barcelona d´una forma irrepetible, que no s´ha fet a cap altra ciutat, entre arquitectura progressista i govern progressista".

També ha recalat que després dels Jocs hi havia un projecte de ciutat amb una lògica urbana perquè res del que van fer, "estava fet fora de l'equació que era un element per transformar la ciutat", cosa que ha qualificat com el fet diferencial.

Sobre el projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern, ha opinat que cal "ser modest a l'hora d'explicar les ambicions i treballar molt per aconseguir-les", una situació que no veu al projecte actual, que no s'ha acordat entre Catalunya i Aragó.

A més, creu que actualment s'hauria de recuperar la vocació de lideratge, tot i que considera que és una qüestió que requereix molts esforços i aliances entre diferents sectors: “Això no es fa pensant que jo tinc la raó i que els altres em segueixen o que es fastiguegen ".

Creu també que hi ha hagut un "cert esgotament col·lectiu vinculat a l'èxit dels Jocs" del 92. "Una de les coses que Catalunya hauria de liderar a Espanya és en qualitat de l'administració pública. Lamento dir que no em sembla que tinguem en aquests moments la millor administració pública de l?Estat", ha assenyalat.

JORDI HEREU (PSC): "La complicitat als Jocs es palpava per tot arreu"

L'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu (PSC) ha culpat l'Ajuntament actual, liderat per Ada Colau, d'"abandonar" el projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, pel qual ell va apostar el 2010 durant el càrrec com a alcalde de la ciutat .

Hereu ha constatat que actualment "no es donen les condicions, ni d'il·lusió, ni d'unanimitat, ni de força" per impulsar la candidatura, i ha lamentat que s'hagi perdut una oportunitat i que, segons ell, s'hagin venut als Pirineus. Ha criticat que s'hagin posat pel mig "nacionalismes identitaris d'un signe i un altre", que considera que ha invalidat una proposta de prosperitat, esperança, renovació i promoció dels Pirineus.

Per a Hereu, la situació amb el projecte dels JJ.OO. d?Hivern contrasta amb la que es va viure amb els Jocs del 92, quan es va posar "un esdeveniment al servei d?un projecte de ciutat", una fórmula que l?exalcalde defensa i que creu que va ser l?èxit dels Jocs de Barcelona.

"Va tenir aquest punt de genialitat. De Narcís Serra d'intuir-lo, de Pasqual Maragall d'implementar-lo d'una manera magistral i de fer una cosa que poques vegades s'ha vist, que és posar l'olimpisme al servei d'una ciutat", ha assegurat.

Ha recordat la complicitat que "es palpava per tot arreu" per part de la societat, de la política i dels professionals (cosa que ha qualificat com un triangle meravellós), i ha destacat la transformació urbana de la ciutat, que veu com un dels casos més paradigmàtics i referents a tot el món.

Creu que la ciutat va saber aprofitar totes les oportunitats que van oferir els Jocs, com les seves infraestructures i la creació de nous barris sota una lògica urbana: “Tot són coses que després han funcionat a la ciutat i per tant hi va haver una reflexió prèvia”.

"Va ser fonamental el lideratge de l'Ajuntament i de Pasqual Maragall. Això és el més inèdit, que va tenir l'habilitat, la fortalesa de posar les altres variables al servei de la ciutat. Això és la clau de l'èxit", ha dit.

XAVIER TRIAS (CiU): " Als JJOO va guanyar el sentit comú"

L'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU) ha admès que hi va haver "tensions" durant l'organització dels Jocs Olímpics del 1992 entre l'Ajuntament, que liderava Pasqual Maragall (PSC), i la Generalitat, amb Jordi Pujol al capdavant, però que va guanyar el sentit comú.

Trias ha relatat que des de la Generalitat "es vivia amb una certa dificultat la pressió que en aquell moment feia Maragall" per invertir més diners a l'organització dels Jocs. Ho ha qualificat com una situació incòmoda perquè assegura que el Govern de Pujol tenia una situació econòmica molt difícil, però finalment "es va decidir no barallar-se i tirar endavant", i que les administracions es van posar d'acord relativament fàcil.

Trias, que en aquell moment era director de l' Institut Català de la Salut (ICS), recorda la proclamació dels Jocs del 92 com un esclat d'alegria i com una excusa per transformar la ciutat, un plantejament que veu molt intel·ligent, encara que considera que un esdeveniment d'aquestes característiques no és la manera ideal de generar un canvi a la ciutat.

"Si no tinguéssim el grau de dependència que tenim, sobretot econòmic, no hauríem de fer un gran esdeveniment per fer segons quines transformacions", ha recalcat.

Sobre el projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, l'exalcalde ha retret a l'Ajuntament que va haver de “liderar decididament” la candidatura i ha considerat que qui ha de defensar la idea del projecte és Barcelona. "En el moment que l'alcaldessa decideix que això no hi va i que ho faci la Generalitat és un error, i l'error ja és màxim quan a nivell de l'Estat es diu que això s'ha de fer amb col·laboració de Catalunya i Aragó" , ha criticat.

En aquest sentit, ha afegit que la ciutat "té una responsabilitat com a capital de Catalunya sobre el territori" i estar al servei, no només dels barcelonins, sinó també dels ciutadans de la resta de Catalunya.