Barcelona prepara un pla per "revertir" la situació del català

L' Ajuntament de Barcelona està ultimant la Mesura de Govern de Foment del Català que impulsa en el marc del Pacte Nacional per la Llengua i que preveu presentar al desembre amb accions concretes en tots els àmbits per "revertir" la situació de l'ús del català a la ciutat.

El tinent d'alcalde de Cultura, Jordi Martí, ha explicat en roda de premsa aquest dimecres la futura mesura del Govern municipal juntament amb la sociòloga i coordinadora del projecte, Marta Rovira; el secretari general de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila , i els membres del comitè d'experts Teresa Cabré i Jordi Font .

Jordi Martí s'ha remès a l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població del 2018, segons la qual el 26% dels barcelonins no utilitza el català i el 27% l'utilitza molt poc , i sobre la mesura ha dit que no se centra a l'anàlisi ni a llepar-se les ferides --en les seves paraules--, sinó que és "eminentment pràctica".

Marta Rovira, que ha liderat la feina, ha destacat que volen incidir especialment en la distància entre el percentatge de persones que coneixen la llengua catalana, "molt elevat", davant del de persones que la utilitzen amb freqüència, que a la capital catalana és menys de la meitat de la població.

Així la Mesura de Govern per al Foment del Català a Barcelona persegueix tres objectius: generar motivació per utilitzar el català com a llengua habitual, promoure la vinculació entre la llengua catalana i la identitat de la ciutat, i impulsar-ne l'ús en tots els àmbits que lAjuntament té competències.

MESURES CONCRETES
 

En aquest sentit, Rovira ha explicat algunes de les mesures que s'acabaran concretant en un calendari d'accions al desembre, i ha detallat que passen, entre d'altres, per l' educació , amb uns jocs florals digitals per incorporar les noves literatures donen en plataformes com Twitch o Instagram i xerrades d'influencers catalans als instituts.

A l'àmbit de l'oci i l'esport, proposen formacions per sensibilitzar els monitors de temps lliure o entrenadors en l'ús de la llengua perquè "el fet que utilitzin el català té un impacte molt important" , ha argumentat la sociòloga.

Pel que fa a la cultura, s'han estudiat mesures com la creació de la "festa del català" a Barcelona, concertar sales de cinema per augmentar la projecció de pel·lícules en llengua catalana, o recuperar la toponímia popular perquè l'Ajuntament la pugui utilitzar en esdeveniments i fixar així el bagatge lingüístic de la ciutat.

EXPERTS I GOVERN

Per a l'expert en gestió i polítiques culturals Jordi Font, "sovint la llengua és objecte de discursos , en un sentit o altre, molt generalistes i molt ideològics", i ha destacat la capacitat del grup d'experts de treballar en mesures concretes, arrelades i capil·lars, més que mediàtiques, segons ell.

La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans i membre del comitè, Teresa Cabré, confia que ajuntant la voluntat de pacte polític, la coincidència i la congregació es pugui "remuntar" aquesta situació complexa , per a ella, i ha subratllat el paper de l'Ajuntament de Barcelona a lhora de crear exemplaritat i multiplicar els efectes de les mesures impulsades.

Des del Govern, Francesc Xavier Vila ha advocat per reforçar la vinculació entre Barcelona i el català i per fer que aquest recuperi "valor instrumental", alhora que ha dit que cal combinar allò que puguin fer les institucions amb allò que pugui fer cada persona a títol individual pel català.