Foment del Treball i APCE veuen la norma del 30% d'habitatge assequible com "un fracàs estrepitós" de Colau

Foment del Treball i l' Associació de Promotors de Catalunya (Apce) han assegurat que la normativa urbanística que obliga a destinar el 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a l'habitatge protegit impulsat per l'Ajuntament de Barcelona és "un fracàs estrepitós" de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau .

Així ho han considerat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i el president de l'Associació de Promotors de Catalunya (Apce), Xavier Vilajoana, aquest divendres a la presentació de l'informe 'L'habitatge i la seva importància econòmica i social ', elaborat per les dues entitats.

L'informe constata que les llicències concedides amb la reserva del 30% només generaran 52 habitatges protegits a Barcelona , i que en total s'han concedit 11 llicències d'obra que incorporen la reserva des de la seva aprovació a finals del 2018.

Per a la patronal i els promotors aquesta xifra és totalment insuficient, i creuen que demostra que la normativa “no està funcionant”.

COL·LABORACIÓ PÚBLICPRIVADA

Sánchez Llibre ha retret a l'administració pública "descarregar la ineficiència de no assolir les seves responsabilitats" sobre el sector privat, i ha demanat més propostes efectives mitjançant la col·laboració publicoprivada en matèria d'habitatge.

"Per part de l'APCE i el Foment tenim la mà estesa perquè l'Ajuntament pugui legislar d'acord amb les pretensions competitives dels dos sectors", ha afegit.

MÉS DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA

En aquesta línia, Vilajoana ha demanat més dotació pressupostària a les polítiques públiques per ampliar el parc d'habitatge protegit de Catalunya.

I ha lamentat que "des de les administracions i els partits polítics es pensi més en les properes eleccions que en les properes generacions".

Ha reiterat que només s'han concedit llicències per a 52 pisos protegits en quatre anys a Barcelona, i ha defensat que "quan es legisla s'ha d'intentar que les lleis tinguin un impacte real, perquè, si no, s'estan desaprofitant diners públics".

I ha aclarit que, pel preu pel qual l'ajuntament ha comprat alguns edificis, “s'haurien pogut fer més vivendes de protecció oficial”.

UNA LLICÈNCIA SOL·LICITADA EL 2022

L'informe revela que, des de començament d'any, només s'ha sol·licitat una llicència per a vivenda assequible dins de la normativa del 30%, que encara no s'ha concedit i que suposaria la creació de sis pisos protegits.

Davant del que Vilajoana ha recalcat que "el ritme de producció efectiva des de l´entrada en vigor d´aquesta normativa ha estat molt petit", i ha dit que és una iniciativa que ha donat molts menys resultats dels esperats.

Segons les dades, la producció general d'habitatge a Catalunya es manté en números inferiors al que es necessita per demanda, que es quantifica en 25.000 habitatges públics per any, dels quals aquest 2022 se n'hauran creat 15.000, acumulant un dèficit de 10.000 habitatges anuals.

Conclou que hi ha una important falta de sòl urbanitzable a l'àmbit metropolità per poder construir habitatge públic assequible, i Vilajoana ha assenyalat que "les administracions tenen una responsabilitat enorme perquè són les forquilles de la major part del sòl per fer aquest tipus d'habitatge".

D'aquesta manera, Foment i APCE reclamen que el Govern "posi sòl a disposició per poder construir vivenda a Catalunya", per poder cobrir les necessitats actuals i futures.

MERCAT DEL LLOGUER

L'informe destaca també que "la inseguretat jurídica a l'àmbit de l'habitatge segueix agreujant-se i paralitza la construcció d'habitatge a Catalunya", i apunta que les polítiques intervencionistes per part de l'administració al mercat del lloguer han generat un efecte contraproduent sobre la oferta d´habitatge a Catalunya.

De manera que aquest 2022 s'ha observat "una certa desacceleració" al nombre de contractes de lloguer signats, que han caigut un -11,1% interanual fins al segon trimestre de l'any respecte al 2021.